El jutjat de vigilància penitenciària autoritza el 100.2 de Romeva

La magistrada assegura que el seu comportament a presó és bo i que no hi ha risc de reincidència o fuga

El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya, amb seu a Barcelona, ha autoritzat l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari a l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva que la junta de tractament de la presó de Lledoners li va concedir a finals de febrer. La fiscalia s’hi va oposar al·legant que Romeva no complia els requisits per obtenir aquest règim i que no havia seguit cap tractament específic per al delicte de sedició. La magistrada recorda, com en els altres polítics presos, que no hi ha cap programa específic per canviar d’ideologia i que el seu comportament a la presó ha estat immillorable.

En la seva interlocutòria, la jutgessa recorda a la fiscalia que el 100.2 no és un grau intermedi entre el segon i el tercer, sinó un relaxament de les mesures d’internament en segon grau per tal de “no restringir la llibertat més enllà del necessari i proporcional considerant la seva evolució de tractament“. De fet, la magistrada utilitza altre cop els mateixos arguments que va fer servir per oposar-se als recursos de la fiscalia en altres polítics presos, recordant que no existeix cap tractament específic pel delicte de sedició, que no poden obligar-lo a canviar d’ideologia, que és plenament legal, i que no hi ha indicis de reiteració delictiva.

La resolució recorda que Romeva porta dos anys i quatre mesos a presó, que és el primer delicte que ha comès i que l’equip multidisciplinar de Lledoners afirma que ha reconegut els fets provats en la sentència del Suprem, assumeix les conseqüències dels seus actes, mostra motivació per al canvi i ha realitzat una anàlisi positiva dels fets que van motivar el delicte. Romeva ha seguit els programes de tractament individuals i grupals, amb bona implicació i col·laboració. A més, té la millor valoració possible en el seu comportament a la presó i presenta risc baix en totes les àrees, inclosa la reincidència general, la reincidència delictiva i el trencament de condemna.

La interlocutòria recorda que la fiscalia no es va oposar a l’informe inicial de classificació en segon grau, on ja es preveia una possible flexibilització del règim. La magistrada recorda que la resolució es pot recórrer a l’Audiència de Barcelona, però no pas al Tribunal Suprem, com ha fet un jutge de vigilància penitenciària de Lleida en el cas de Carme Forcadell. El magistrat recorda que les condicions del règim penitenciari s’han de recórrer a l’audiència provincial corresponent a la presó, mentre que només els casos de classificació de grau es poden recórrer al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem.

La magistrada diu que la presó haurà d’informar setmanalment al jutjat sobre l’evolució de Romeva per tal de constatar que segueixen baixos els nivells de reincidència delictiva i de trencament de condemna.

El permís inicial era de sortides de sis hores i tres dies per setmana. Amb l’arribada de la pandèmia es van suspendre les sortides, i no va ser fins al maig que la junta de Lledoners va ampliar l’horari de Romeva a quatre dies la setmana i deu hores diàries. Els canvis responen a la recuperació d’hores degut al confinament i a la petició formulada per la seva advocada. A més, a Romeva li han modificat el seu contracte laboral a l’associació Districte 11 City to City, que fa recerca sobre la relació entre Catalunya i Bòsnia, que té seu a Barcelona.

La fiscalia va oposar-se al permís parlant de “segon grau i mig” i subratllava que Romeva “no assumeix el caràcter delictiu de la seva conducta”. També es queixava que no ha fet cap tractament, i considera que treballar en una entitat de cooperació entre Catalunya i Bòsnia no aportarà cap efecte en aquest sentit. És més, la fiscalia apreciava “certa similitud” entre la feina que fa i la que realitzava com a conseller, “el que no li va impedir cometre el delicte”. “No només no existeix relació entre el delicte comès i la realització d’activitat laboral, sinó que els hàbits laborals no són una carència que s’hagi de treballar en l’intern”, afegia el ministeri públic. A més, la fiscalia subratllava que tampoc és necessari aconseguir la reinserció social de Romeva, perquè està “plenament inserit en la societat”.

Romeva ha treballat per una associació privada avaluant els avenços dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, en el 25è aniversari de la seva signatura, i orienta l’entitat en la seva tasca de recuperar la memòria de la relació amb els Balcans, especialment entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina, i entre Barcelona i Sarajevo, promovent reflexions, anàlisis, recerques i coneixements sobre els conflictes civils i sobre el paper de la ciutadania i l’acció comunitària en situacions de conflicte o emergència.

L’associació també té com a objectiu afavorir ponts de diàleg entre col·lectius que s’han enfrontat a les ciutats i difondre aquestes activitats entre professionals. Altres tasques de l’entitat són les de potenciar una ciutadania activa i compromesa amb els afers internacionals que afecten singularment la població civil, difondre experiències que suposin una transferència de coneixements amb altres realitats semblants, i promoure la creació i manteniment d’una base documental que il·lustri aquestes experiències per a la seva millor difusió i explicació.

Romeva va ser analista i investigador sobre conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB (1999-2002). Entre 1993 i 1994 va participar en iniciatives de suport a la població refugiada als camps de refugiats a Croàcia. Els anys 1995 i 1996 va ser subdirector de l’oficina de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina, i responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina. Els anys 1996 i 1997 va ser també supervisor de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per a les eleccions a Bòsnia i Hercegovina.

És autor dels llibres ‘Bòsnia-Hercegovina: lliçons d’una guerra‘ (1998) i de ‘Bòsnia en pau, lliçons, reptes i oportunitats d’una postguerra contemporània’ (2002). També va escriure la novel·la ‘Pont de cendra’ (20015), basada en la seva experiència en promoció de la pau durant la guerra dels Balcans.

Nou comentari