La magistrada del jutjat d’Instrucció número 3 d’Osca ha denegat a l’exconseller de Cultura, Santi Vila, el mes de prorroga que havia demanat per aconseguir la fiança de 216.000 euros pel cas de desobediència per no haver lliurat a l’Aragó les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida. Vila va demanar al gener els diners a la Caixa de Solidaritat però no se li van concedir i per això volia més temps per pagar. Ara té tres dies per presentar un recurs de reforma i si no abona la quantitat fixada, segons l’advocat Jorge Español, es podria procedir a l’embargament dels seus béns. En la mateixa causa, l’exconseller Lluís Puig sí que va abonar al desembre els 88.000 euros, uns diners que segons Español, van sortir de la Caixa de Solidaritat.
Vila va presentar un escrit el 30 de gener per demanar un mes més, davant la “impossibilitat econòmica” per fer front de manera “immediata” a tot l’import reclamat. En el text, l’exconseller assegurava que estava fent “tràmits i gestions” per aconseguir els recursos o el finançament necessari per consignar “en la major brevetat” l’import de la fiança acordada.
Els fets pels quals el jutge d’Osca va acordar l’obertura de judici oral contra Santi Vila i Lluís Puig tenen el seu origen en la sentència del jutjat de primera instància 1 d’Osca del 8 d’abril de 2015 en què anul·lava les compravendes de les obres fetes per la Generalitat entre el 1983 i el 1992 i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 1994. La mateixa sentència recollia que les peces eren propietat de l’Ordre Santjoanista del Monestir de Sixena. L’11 de juny de 2015, el mateix jutjat ordenava l’execució provisional de la sentència i requeria el trasllat “immediat” de les 44 obres. La Generalitat, però, va recórrer totes les decisions judicials i va declarar la unitat de la col·lecció, quan Vila era conseller de Cultura.
És per això que l’acusació particular, a més de per desobediència, acusa Vila d’usurpació d’atribucions judicials. La “desobediència” de Vila va ser “intensa i agreujada”, ja que no només va ser “passiva”, deixant “d’atendre i complir els mandats judicials”, sinó que va ser “preponderantment activa” i va intentar “obstaculitzar i posar traves” al compliment de la sentència, segons està recollit en l’escrit de l’acusació particular.
