Per escrit i notòriament enfadat. Així va fer saber el comissari principal Fernando Moré Muñoz al jutge Joaquín Aguirre el malestar generat per haver retirat el Cos Nacional de Policia (CNP) de la investigació del que ha portat a l’operació Volhov. El comissari Moré va remetre un ofici de set planes a l’instructor, el 7 de març del 2019, quan aleshores era cap de la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la UDEF, per queixar-se que els obligués a traslladar les perquisicions a la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, que dirigeix el tinent coronel Daniel Baena.
En l’ofici, que consta al sumari i al qual ha tingut accés El Món, Moré lamenta la interlocutòria del jutge Aguirre del 30 de gener del 2019 amb què ordena retirar la UDEF de la investigació. “Es vol posar de manifest que el contingut de la interlocutòria és totalment incomprensible i ha suposat tota una sorpresa no només per al propi grup investigador, sinó per als responsables de la UDEF, que no han rebut cap trucada del jutge expressant queixes i disconformita amb el curs de la investigació”, escriu el comissari principal.
Moré afegeix que “en totes les reunions mantingudes amb sa senyoria pel lliurament de material sol·licitat, l’ambient sempre havia estat cordial i distès, comentant els aspectes més destacats de la investigació i estant present la lletrada de l’administració de justicia del jutjat”. Una situació que el comissari no entén atesa la seva decisió del jutge de traspassar a la Guàrdia Civil la investigació al·legant que la UDEF és a Madrid i que han anat lents, quan mai s’havia queixat. En aquest marc, Moré remarca en l’ofici que el seu equip, juntament amb la comissaria general d’informació i la unitat de ciberdelinqüència, havia treballat durant tres anys de manera “ingent”.
“Igualment”, continua l’ofici del cap de la UDEF, “es pot dir que de les converses telefòniques mantingudes amb sa senyoria, de les quals MAI [en majúscula] es va rebre cap crítica o recriminació per la manera de portar la investigació, d’aquí el gran estupor pel contingut de la interlocutòria”. Fins i tot, el comissari retreu al jutge que concretés una reunió de treball amb el CNP quan ja havia signat la resolució de canvi de policia judicial. “De fet, el dia 4 de febrer, el cap de secció es va posar en contacte telefònic amb sa senyoria per informar-lo de noves troballes en la investigació i per concertar una reunió a fi i efecte de sol·licitar mesures restrictives de drets per a dos dels investigats. No fa cap comentari sobre la INTERLOCUTÒRIA que ja tenia signada”, assenyala el comissari.
Fonts de la investigació sospiten que el canvi de policia judicial en el cas es va produir perquè la UDEF se centrava en els delictes de malversació. En concret, de les subvencions que la Diputació de Barcelona pagava a fundacions per a actuacions en el camp de la cooperació internacional i que no consideraven regulars. De fet, de la informació obtinguda en diferents escorcolls relacionada amb el Procés era posada en quarantena per part dels analistes de la UDEF, fins i tot, destacant que “a ciencia cierta” no es podien fer afirmacions i relacions. Unes precaucions que van ser superades pels instructors judicials de la Guàrdia Civil que van acabar amb les interlocutòries que relacionaven soldats russos amb el procés sobiranista.
1 
