De moment, el nou partit del president Puigdemont podrà fer ús de les sigles de JxCAT. Tal i com ha pogut confirmar EL MÓN, així ho ha dictat el jutge de Barcelona que divendres passat va celebrar una vista preliminar en què el PDeCAT demanava com a mesura cautelar la suspensió de l’ús de les sigles, que considera de la seva propietat. A més de desestimar les cautelars, es condemna el PDeCAT a fer-se càrrec de les costes derivades de la vista celebrada.
En declaracions a EL MÓN, fonts del PDeCAT han insistit que “es tacta d’una denegació de les cautelars, però el plet principal segueix viu. És fer més llarg el camí, però aquí no acaba res. Hi ha un judici per endavant per acreditar l’interès legítim que ara, a primera vista, ens neguen”. De fet, aquest procediment judicial seguirà el seu curs normal, que implica contestacions a la demanda, audiència prèvia, judici i sentència.
L’origen de la disputa
A banda de la òbvia disputa política entre la galàxia Puigdemont i una part de la direcció del PDeCAT liderada per Bonvehí, Solsona, Castells i Bel, afí a l’antiga coordinadora, Marta Pascal, rere la disputa judicial per les sigles hi ha també una clau electoral que pot ser determinant: qui ostentarà els drets electorals que el PDeCAT va heretar de l’antiga CDC. A qui pertanyen les sigles de JxCAT ho determinarà el jutge quan se celebri el judici, però tot comença el 27 de juny passat, quan l’entorn del president a l’exili va anunciar que era el propietari de les sigles de Junts per Catalunya, que fins aleshores havia romàs en mans de persones afins al PDeCAT. S’havia celebrat una assemblea telemàtica que havia situat Carles Valls, alcalde de Balenyà, com a titular de les sigles. La noticia va caure com un gerro d’aigua freda al PDeCAT, que ja va avisar que no permetria que Puigdemont s’apropiés de les sigles.
A l’agost, l’anunci del PDeCAT de portar als jutjats el nou partit de Puigdemont per l’afer de les sigles va provocar una fugida en massa d’associats del PDeCAT, des del mateix Carles Puigdemont fins als presos polítics, passant per centenar d’associats anònims o la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, i tots els consellers del Govern, excepte Carme Chacón.
