Juristes de tot el món toquen el crostó a la justícia espanyola pel judici de l'1-O

La Comissió Internacional de Juristes alerta que una condemna pot "soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya"

 

La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici de l'1-O podria "soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya". En una entrevista amb l'ACN, l'advocada i directora de l'associació a Europa, Roisin Pillay, assegura que si el Tribunal Suprem condemna els 12 líders independentistes, s'enviaria "un missatge molt desafortunat" i es podria "crear la percepció que ha sigut un procés polític". La CIJ considera les acusacions de rebel·lió i sedició com "una extralimitació" del codi penal "particularment" per "la falta d'evidència de l'ús de la violència". Per això, veu "preocupant" que es porti al camp del dret penal un cas "que va ser un exercici legítim d'opinió i associació política".

 

"És una qüestió d'expressió política legítima i això es resol millor fora dels tribunals penals", defensa.

 

En concret, Pillay argumenta que "les acusacions greus" de rebel·lió i sedició s'estan aplicant en un cas en què "aparentment no hi hagut violència" i que això "presenta un alt risc de vulneració de drets de lliure expressió i reunió garantits en el dret internacional".

 

Segons ella, cal mostrar que és "absolutament necessari" i "proporcional" interferir en aquests drets amb acusacions de delictes penals.

 

Pillay es nega a descriure el procés judicial de l'1-O com un judici polític i creu que "s'ha de donar una oportunitat als tribunals per aplicar la llei". "Hem d'esperar al resultat del judici", avisa abans de valorar sobre aquest aspecte. Tanmateix, considera que és un procediment "sensible políticament" i que és "vital" demostrar que "és un judici just i té plena consideració de les obligacions legals internacionals d'Espanya, inclosos els drets humans".

 

Sobre el perfil polític dels testimonis, Pillay afirma que el judici "és essencialment sobre una acció política" i veu "desafortunat" que, en conseqüència, "involucri una bona part de testimonis polítics". Tot i això, espera que "la implicació política pugui ser reduïda al mínim". "Esperem que el tribunal decideixi únicament en termes de la llei", afirma.

 

Pel que fa a l'adequació del calendari judicial a l'electoral, Pillay avisa que s'haurà d'examinar si "el fet d'accelerar el judici ha tingut un impacte en la capacitat dels acusats per defensar el seu cas", especialment "si el motiu no té a veure amb el cas sinó amb les eleccions".

 

Per exemple, indica que seria problemàtic si els líders independentistes han tingut dificultats per "parlar amb els seus advocats o preparar la seva defensa" per l'acceleració del procediment judicial.

 

"No conec cap cas que sigui directament comparable a aquest", reconeix la directora per Europa de la CIJ. Ara bé, Pillay vincula el judici de l'1-O a "una tendència general" a "fer ús del codi penal en relació amb veus polítiques que no són ben rebudes pels governs". Així, posa com a exemple l'ús de la llei antiterrorista a Turquia "contra partits polítics".

 

"És preocupant veure a Europa i a la resta del món com el dret penal s'utilitza sobre una acció política", remarca.

 

Respecte al possible camí que pugui recorre el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Pillay avança que, si s'acceptés a tràmit, seria sotmès a "un escrutini molt seriós" en estar vinculat amb el dret a la llibertat d'expressió política i implicar "mesures contra partits polítics i manifestants polítics". Segons ella, que dins de la CIJ lidera el treball amb el Consell d'Europa i el TEDH, aquests drets són "fonamentals per a qualsevol democràcia, fins i tot quan un discurs o protesta no és ben rebuda".

 

 

"El TEDH sotmetria qualsevol condemna a un escrutini molt rigorós i crec que seria un cas força problemàtic", apunta. En aquest sentit, explica que els estats "tenen un marge d'acció molt estret i estan subjectes a un gran escrutini sobre les mesures penals que poden adoptar contra polítics".

 

Així, Pillay preveu que, si hi ha una sentència condemnatòria, l'alt tribunal amb seu a Estrasburg estudiï qüestions vinculades al dret d'expressió i a la lliure associació i assemblea.

 

En aquesta anàlisi, Pillay assegura que el tribunal "mirarà primer la qualitat de les lleis" espanyoles i "si els delictes de rebel·lió i sedició s'han definit i aplicat correctament" en compliment de la Convenció Europea de Drets Humans. En segon lloc, el tribunal analitzaria si "la restricció sobre aquests drets realment era necessària i proporcional" en el cas de l'1-O.

 

La Comissió Internacional de Juristes, amb seu a Ginebra, va ser creada el 1952 i és activa als cinc continents. La seva missió, segons defineix la pròpia organització, és "vetllar per l'aplicació del dret internacional, especialment els drets humans". També té com a objectius "garantir els drets civils, salvaguardar la separació de poders i garantir la independència de la judicatura i la professió jurídica".

 

Integren la CIJ una seixantena de jutges i advocats d'arreu del món. La tasca de l'organització li ha merescut diversos premis, entre els quals el guardó de les Nacions Unides pels drets humans, que va rebre el 1993.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?