Juan Karlos Ioldi: "Llavors sí que hi havia violència, i no van posar pegues"

L'actual advocat i responsable de l'associació 'Harrera' explica en aquesta entrevista com el van deixar sortir de la presó l'any 1987 per presentar la seva candidatura a lehendakari

Juan Karlos Ioldi
Juan Karlos Ioldi | Cedida

 

 

Juan Karlos Ioldi (Ataun, 1963) va ser detingut l'any 1985 com a presumpte integrant d'un comandament d'ETA que havia comès atemptats contra infraestructures ferroviàries al Goierri. Un any més tard, quan es trobava en presó preventiva, va ser inclòs en les llistes electorals d'Herri Batasuna al Parlament basc i va ser escollit diputat per Guipúscoa. Poc després, va ser presentat com a candidat a lehendakari per Herri Batasuna. En aquell moment va haver-hi un intens debat jurídic sobre si se li havia de permetre sortir de la presó per defensar la seva candidatura durant el ple d'investidura. Finalment, la petició va ser acceptada i Ioldi va abandonar la presó d'Herrera de La Mancha per assistir al Parlament basc. "Posar traves a l'exercici del seu dret lesionaria alhora els drets polítics dels seus electors", va argumentar l'Audiència de Pamplona. D'això fa 31 anys i ETA estava plenament activa. 

S'ha parlat molt del seu cas en els darrers mesos per similitud amb el de Carles Puigdemont o Oriol Junqueras.

Sí, tot i que el context era absolutament diferent. El de fa 30 anys no té res a veure amb l'actual. La situació d'Euskal Herria amb la de Catalunya també és absolutament diferent. Però sí que hi ha una similitud clara: jo estava a la presó i vaig tenir dret a presentar-me en unes llistes electorals i a recollir les credencials de parlamentari i fins i tot presentar-me a la investidura. Això té tota la base legal i jurídica. Mentre no hi hagi una condemna, tothom té els seus drets intactes i, per tant, també els de ser candidat a president o a estar present en la sessió d'investidura. I per suposat a ser president.

 

En el seu moment hi va haver un fort debat jurídic sobre si vostè havia de poder anar al Parlament basc per presentar-se a la investidura. Creu que ara el debat està centrat en termes més polítics?

Sí, perquè en el meu cas la gran batalla es va lliurar en l'àmbit jurídic. El tribunal competent per decidir aquesta qüestió era l'Audiència de Pamplona. El fiscal general de l'Estat era Javier Moscoso, i va dir que jo no podia sortir de la presó perquè era un terrorista. Però el meu advocat va respondre amb contundència: "Ioldi és tan terrorista com Moscoso", perquè jo encara era un pres preventiu i no havia estat jutjat. El fiscal general de l'Estat havia destruït la presumpció d'inocència. Però s'ho va menjar amb patates, perquè el ple de l'Audiència de Pamplona, en poc més d'una hora, va decidir que jo tenia tot el dret jurídic d'anar al Parlament basc per plantejar la meva candidatura a lehendakari. Aquest no era un tribunal tan polític.

Junqueras també és un pres preventiu.

Sí, per això és del tot incomprensible! Estem parlant de fa més de 31 anys! En canvi, ara es veu clarament que la divisió de poders no existeix. I en el cas de Puigdemont i Junqueras és evident que la batalla es lliura en l'àmbit polític, no jurídic.

 

De fet, el jutge del Tribunal Suprem ha denegat a Junqueras l'assistència al Parlament.

Sí, fent referència a la violència. Però compara-ho amb el meu cas! En el context en què s'estava desenvolupant tot... Llavors sí que era un moment de violència, i no em van posar pegues en aquest sentit. En el cas de Puigdemont i Junqueras tot es decidirà per qüestions polítiques, i no legals o jurídiques. Però és una gran contradicció, perquè no tenen base legal per negar a aquestes persones l'assistència al Parlament i a ser investit president.

 

A vostè també el van deixar sortir de la presó per recollir les credencials de parlamentari.

Sí. Jo estava en aïllament perquè estàvem lluitant a la presó per millorar les nostres condicions de vida, i estàvem castigats. Però vaig fer una petició per anar a buscar l'acreditació de parlamentari i m'ho van autoritzar, amb algunes condicions. Em van portar en una furgoneta de la presó d'Herrera de La Mancha a la de Nanclares, i després una furgoneta de l'ertzaintza em va portar al Parlament. Allà vaig estar custodiat per la policia basca i vaig fer el tràmit d'acreditació com a parlamentari i posteriorment em van portar de nou a Nanclares per acabar tornant-me a Herrera de La Mancha.

 

I també per poder assistir a la sessió d'investidura, cosa que no han permès a Oriol Junqueras.

Amb aquesta decisió es veu claríssim que el Tribunal Suprem, que és qui ha pres aquesta decisió, és un tribunal polític. I, en teoria, aquest tribunal hauria de ser molt més garantista a l'hora de valorar els drets de les persones, com és el cas d'un parlamentari. Però és justament al contrari. És evident que està dirigit pel poder polític.

 

En el seu cas, ho van fer per una qüestió jurídica, per no limitar els seus drets. Creu que l'objectiu de l'Estat és limitar els drets dels polítics independentistes com a mesura de càstig?

Sens dubte. És una qüestió d'Estat, i s'ha vist claríssim amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Això és la concreció de la famosa frase "España, antes roja que rota". Han vist un gran perill amb el procés sobiranista, i han pensat que aquest tema se'ls podia escapar de les mans, i han entrat a totes. Els espanyols no es tallen, absolutament en res.

 

 

Es va portar millor l'Estat amb vostè que amb els dirigents independentistes?

Es que la diferència és molt gran. Jo estava a la presó perquè se m'acusava de delictes gravíssims. I en aquest cas, totes aquestes persones han actuat per la via pacífica, democràtica... I tot i així, l'Estat ha actuat justament de la manera contrària amb com ho va fer amb mi. Encara recordo que quan em van portar al ple d'investidura, i em van treure de la presó d'Herrera de la Mancha, hi havia un furgó de la Guàrdia Civil que obria el trànsit per davant del furgó on hi anava jo. Anava escortat per assegurar que arribés! I fixa't què era el que representava jo! És com si haguéssim retrocedit a temps de la inquisició... És incomprensible! Són tan tancats que veuen en perill la sacrosanta unitat d'Espanya i perden el cap.

 

Quan ETA estava en actiu el govern espanyol defensava que es podia parlar de tot sempre que fos sense violència.

Això ho hem escoltat durant dècades. Però el que ha passat és que quan ha arribat el moment, s'han negat i han dit que això no és suficient. Volen que demanem perdó, parlen del rescabalament civil, que estiguem amb les víctimes i els hi demanem perdó, i després ens agenollarem i tampoc n'hi haurà prou. A mi em crida molt l'atenció quan a dirigents independentistes se'ls denega assistir al Parlament adduint que podria haver-hi violència, però si quan hi vaig anar jo van bolcar un cotxe de la ertzaintza i tot!

 

Creu que a vostè el van deixar sortir i ser candidat a la investidura perquè no tenia cap possibilitat de ser escollit lehendakari i, en canvi, no ho tenen tant clar amb Puigdemont o Junqueras?

Sí. Jo vaig presentar la meva candidatura sabent que no m'investirien, que no tenia cap possibilitat. Però Puigdemont sí que seria investit. I aquí tenen el problema jurídic i polític. Què faran amb ell? Si ve a la investidura, el detenen? L'autoritzen a anar al Parlament? Com gestionarien tota aquesta qüestió? No ho tenen gens fàcil.

 

Restringint els drets dels polítics independentistes, creu que l'Estat busca canviar majories?

Sí, i a Euskadi també va passar: quan Patxi López va ser lehendakari va ser perquè una part política d'Euskal Herria era il·legal. L'Estat és capaç de tot, i s'ha vist amb el 155. Es que són capaços fins i tot de treure els tancs! 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?