Ha plogut considerablement a La Pobla de Segur des del 26 d’abril del 1996 fins avui. Aquell dia el ministre Josep Borrell, fill del poble, va deixar de banda les seves ocupacions ministerials a Madrid per escapar-se i participar en una emissió del programa de TV3 ‘Som i serem’. L’acompanyaven altres personalitats del municipi. El programa, que en cada emissió es dedicava a ressaltar els al·licients d’un poble català diferent, es va dedicar aquell dia al del ministre socialista. En acabar el programa, un Borrell somrient —que aleshores gaudia de tots els honors quan visitava el poble— va fer-se una foto de família envoltat dels altres poblatans que hi havien participat. La foto va ser després portada de ‘Sota l’arbre’, un butlletí de l’ajuntament que ara es pot consultar digitalment. Un repàs per les diferents edicions de la publicació mostra com les autoritats de l’època rebien Borrell amb tots els honors. Se sospita que repetir aquella foto avui seria impossible.
Més de dues dècades després, La Pobla de Sergur, que en temps del ministre Borrell va rebre grans inversions del govern espanyol per a infraestructures importants, és ideològicament un altre poble i els poblatans sembla que pensen diferent. Ho demostra l’evolució ideològica del consistori: ocupat en les primeres eleccions democràtiques per un grup independent i més endavant per un mandat del PP, dos convergents, tres socialistes i tres d’ERC, formació que ocupa l’acaldia actualment. La recomposició política al consistori fa impossible, avui per avui, que es repeteixin imatges com les que han quedat fixades en la memòria de ‘Sota l’arbre’. El nom de Borrell ja no genera consens: ara és origen de la discòrdia i genera conflicte en un poble que viu una particular guerra de símbols en el passeig que duu el seu nom, just al costat del riu Flamicell. En època de Borrell com a ministre d’Obres Públiques en aquest entorn es va desenvolupar un projecte que va permetre acostar el riu al poble amb un passeig i unes platges per poder-hi practicar esports d’aigua, en una zona coneguda com l’Àrea Vacacional.
De rebre honors a ser “la vergonya de la Pobla”
La generositat passada de Borrell amb La Pobla de Segur, però, no ha estat suficient per tapar el posicionament unionista del ministre en els darrers anys de procés sobiranista. Un procés que ha derivat els darrers mesos en una llarga presó preventiva per alguns dels membres del Govern que va organitzar el referèndum de l’1 d’octubre i l’exili per al president Carles Puigdemont i d’altres consellers. El ministre, proper a Societat Civil Catalana, és probablement el membre de l’actual govern espanyol més bel·ligerant contra l’independentisme, amb declaracions que aixequen controvèrsia i una acció com a ministre d’Afers Extreriors que és especialment zelosa quan es tracta de contrarrestar els esforços d’internacionalització del Govern català. El rol de Borrell en l’actual context polític ha acabat provocant un divorci entre el ministre i el seu poble, on l’ajuntament, que lidera ERC, vol impulsar una consulta per liquidar el seu nom del passeig que corre paral·lel al riu Flamicell. El divorci es fa evident també amb pintades i pancartes que es poden trobar per tot el poble com la que l’acusa de ser “la vergonya de La Pobla”.
De moment, però, la consulta per treure-li el nom del passeig no es pot fer. L’ajuntament ha suspès la iniciativa que havia decidit tirar endavant a finals de l’estiu passat. Segons ha explicat a ‘El Món’ el tinent d’alcalde, Marc Baró, la moció per fer la consulta que es va aprovar al setembre, amb el suport del PDeCAT i l’oposició del PSC, es va precipitar perquè el grup municipal socialista havia presentat al juliol una altra moció de suport al ministre en què denunciava els atacs contra la placa del passeig i demanava mesures per aturar-los. La moció socialista no va prosperar, però sí ho va fer la d’ERC per fer la consulta. No obstant això, en aquell moment l’ajuntament encara no tenia aprovat el reglament de consultes populars. Baró explica que el reglament es trobava en exposició pública i, un cop aprovat, no s’ha pogut convocar la consulta de forma immediata com haguessin volgut perquè el mateix reglament disposa que no es poden celebrar consultes sis mesos abans d’unes eleccions. Per aquesta raó la consulta ha quedat suspesa fins després de les eleccions municipals del maig. “Un cop passin els comicis, la consulta es farà”, diu convençut Baró. De fet, els republicans confien en continuar a l’alcaldia: “Intentarem repetir”. Ho tenen fàcil. L’Ajuntament de La Pobla de Segur té actualment 11 regidors, sis d’ERC, quatre del PDeCAT i un del PSC. El tinent d’alcalde no té dubtes que la consulta s’ha de fer i afirma que les crítiques “vénen de gent que no estan per la independència i que no entenen”. Per Baró, “posar noms de carrers a persones que estan vives, no es fa en lloc” i afirma que abans de fer-ho cal esperar en conjunt tota l’obra d’un personatge per dedicar-li aquest honor.
Homenatge de socialista a socialista
El passeig dedicat a Borrell a La Pobla de Segur va ser una decisió d’un anterior ajuntament del PSC. L’actual regidor socialista a La Pobla de Segur, Joan Carles Boix, denuncia en declaracions a El Món que la situació al passeig dedicat al ministre segueix “igual”. La placa on hi hauria d’haver el nom de Borrell “està sense restituir” i en el seu lloc es fa visible una guerra de símbols de posicions antagòniques que “van apareixent i desapareixent”, explica. Els detractors de Borrell van pintar la placa totalment de groc, deixant un fons que alguns han aprofitat per pintar-hi la bandera d’Espanya acompanyada d’un “Viva España”. Boix, que considera que caldria posar fre a aquesta situació, es queixa perquè l’Ajuntament “no ha fet res”.
Al juliol va intentar-ho amb la presentació de la moció de suport al ministre espanyol, que evidentment, no va prosperar. La responsabilitat que Borrell disposi d’un passeig amb el seu nom és de qui va ser el primer alcalde socialista del poble, Narcís Balagué, batlle entre el 1991 i el 2003. Balagué, que ja és mort, va posar el nom del ministre al passeig coincidint amb l’època en què Borrell estava al capdavant del ministeri espanyol d’Obres Públiques, en el govern de Felipe González. Boix defensa que aquella decisió va ser en agraïment als esforços de Borrell “per posar el poble, i en particular les comarques pirinenques i el Pallars, al mapa”, coincidint amb les obres de l’Eix Pirinenc i de l’N-260 al seu pas per la Pobla.
Els joves, els més bel·ligerants contra el ministre
Els anys han anat passant i la història ha obert nous capítols que han situat ara Borrell a la banda de qui defensa postures unionistes i carrega contra l’independentisme. Això ha fet que la percepció de la seva imatge al seu poble natal hagi canviat notablement. El regidor socialista creu que “la majoria de la gent de mitjana edat continua considerant Borrell com un referent per a la comarca i la província, però és evident que hi ha gent a qui el posicionament que té li cou”. Ara bé, l’opinió més adversa contra el ministre és la que té “el jovent, que sí ha canviat”, admet Boix. El regidor considera que la trajectòria de Borrell s’ha traduït en beneficis pel poble que desmunten els arguments dels seus crítics. “Sobretot els joves són els més bel·ligerants; és que els desmuntes fil per randa allò de l’Espanya ens roba i, com que no el poden atacar amb números…” La polèmica que l’envolta no han evitat que el ministre continuï anant al poble on hi té casa i “molt bons amics”, diu Boix. El regidor defensa la necessitat de fer una crida “al respecte, la tolerància i el civisme cap a tots” i denuncia pintades que considera intolerables. “Un parell d’edificis més amunt d’on té la casa hi van pintar ‘ex-carrer Josep Borrell RIP’, un home del carrer va agafar un pinzell i va tapar-ho”.
És molt probable que la consulta finalment es tiri endavant perquè el gir electoral a les properes eleccions hauria de ser considerable per evitar la iniciativa. Boix ho té coll avall: “Si el resultat electoral és com ara, es farà, perquè el regidor d’ERC, Marc Baró, vol treure el carrer sí o sí”. Si és així, apunta, “i si jo continuo com a regidor, seguiré defensant el bon nom del ministre”. Els socialistes, però, han anat perdent suports a La Pobla quedant-se amb un sol regidor i no han aconseguit retenir aquell record d’un passat daurat, quan els governs socialistes invertien en infraestructures importants per al municipi i Borrell era rebut a les inauguracions amb bombo i platerets.
