L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero creu que els jutges espanyols han de fer una “anàlisi” de l’episodi de Sardenya, en què el Tribunal Suprem ha intentat aconseguir l’extradició immediata de Carles Puigdemont i ha fracassat. El predecessor de Pedro Sánchez com a inquilí socialista de la Moncloa, però, ha volgut deixar l’executiu estatal al marge de l’afer del president de la Generalitat a l’exili. En aquest sentit, ha subratllat que “hi ha separació de poders” i que en tot cas pertoca als “òrgans jurisdiccionals” examinar el cas, cosa que seria “raonable”, informa l’ACN.
Rodríguez Zapatero ha fet aquestes declaracions sobre la resolució de la justícia italiana, que ha deixat en suspens el procés d’extradició de Carles Puigdemont i l’ha deixat en llibertat, abans de la presentació del seu llibre No voy a traicionar a Borges a l’Ateneu Barcelonès, un acte presentat per la presidenta de l’entitat, Isona Passola.
A banda d’aquesta tímida estirada d’orelles a l’aparell de justícia, Zapatero no s’ha mogut ni un mil·límetre del guió i ha rebutjat totalment la possibilitat de plantejar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Segons el punt de vista de l’expresident, aquesta mena de consulta només “aguditza la divisió, simplifica el debat en un ‘sí’ o un ‘no’, i qui perd vol la revenja”. “No soluciona res”, ha dit, i ha esmentat els casos d’Ecòcia i del Quebec, on els independentistes continuen volent repetir la votació.
Per a Zapatero, el president espanyol de la negociació de l’Estatut i que encara governava quan va dictar-se la sentència del TC que retallava el text votat pels ciutadans, el més important és que s’hagi passat d’una “confrontació oberta” a un “diàleg consistent”. Ha advertit que, a la taula de diàleg, tots els que hi seuen tenen clar que només es podrà resoldre el conflicte amb el que ha anomenat un “acord de convivència” i que en aquestes reunions es pot parlar de “moltes coses”, però que no s’hi pot acordar una “consulta divisòria”. “Ens podem entestar, perdre més temps i patir més, però aquesta és la meta”, ha argumentat.
Se sent “en deute” per l’Estatut
L’únic indici d’autocrítica ha sigut reconèixer que se sent “en deute” per no haver sabut aconseguir “una estabilitat” per a Catalunya després de la sentència de l’Estatut. Ha admès que no va tenir prou capacitat de reacció però també se n’ha excusat al·legant que hi havia una crisi econòmica. “Què podria haver posat sobre la taula perquè no es produís l’espiral que va portar al que va passar el 2017?”, ha preguntant com a reflexió. I ha afegit que poc després va arribar el govern del PP amb Mariano Rajoy i s’ha referit irònica ment a l’escassa “capacitat de reacció” del president popular.
