Aprofitem un dels matins de llibertat momentània de Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966), pres polític del Procés, actualment en tercer grau penitenciari des de fa gairebé dues setmanes, per tenir-hi un conversa. Ens trobem a la nova llibreria Ona, on la seva responsable, Montse Úbeda, amb qui es coneixen des de fa temps, l’espera per saludar-lo.
La gent els saluda amb efusivitat aquests dies de semillibertat quan van a actes. Té la sensació que els presos s’estan convertint en una icona?
Més que res jo em sento un instrument i n’estic content, de ser un instrument de tota aquella gent que vam començar el Procés i que hi vam ser el Primer d’Octubre. Quan surts de la presó, surts amb ganes immenses de donar les gràcies, perquè persones com la Montse Úbeda que, amb les seves cartes i amb el compromís que té amb la mateixa llibreria, ens dona coratge i escalf. Sense la mobilització de la gent la nostra presó no tindria res a veure, i per tant quan surts ho fas amb més ganes de donar les gràcies que de demanar el vot. Perquè la gent hi es. El 14F la gent votarà una opció o una altra, però és un país que hi és. Ens volien devastats i ara a discussió és si som un punt més amunt o un punt més avall que altres moments. Això és d’una heroïcitat i d’una persistència de la gent increïble.
En quin moment de la muntanya russa emocional estan els presos després d’haver passat per la presó provisional, el judici, la sentència, el tercer grau, la revocació, ara un nou tercer grau…?
Ara ja arribem tots a la quarta part del compliment de la sentència, dijous hi arribem la Dolors Bassa, el Raül Romeva i jo, que érem els últims. Això ja et dona una petita finestra quan quan se’t fa més pesada la presó saps que pots tenir uns permisos, de 24 hores, de 48 hores o de tres dies. La perspectiva és molt diferent, tot i que, en el meus cas, per exemple, això vol dir que ja ‘normés’ em falten 9 anys. En tot cas, ja tenim molta experiència. Hem estat a Estremera, a Soto del Real, a Lledoners… Quan t’acostumaves a una presó et canviaven. És important acostumar-te a una presó, perquè la llei i el reglament penitenciaris són iguals per a tothom, però cada presó té el seu règim i cada funcionari fa una interpretació del règim, si depèn de amb quin peu es llevin, el que ahir no era possible avui sí que és possible. El cas és que nosaltres, desgraciadament, estem acostumats al règim penitenciari i amb la perspectiva dels permisos ja no és tan feixuc com abans. Quan va sortir la sentència vaig pensar que en 16 mesos no podria posar un peu fora de la presó, i ara en canvi sé que tinc dret a uns permisos, com qualsevol pres. Si t’administres bé els 36 dies l’any, el Nadal que va ja el podré passar a casa.
Ara tenen un tercer grau que des del primer moment van pensar que seria efímer. Van passant els dies i la fiscalia no presenta recurs. Com ho interpreten?
La fiscalia hi recorrerà en contra, el que no sé és amb quins arguments. Jo crec que anirà més enllà del que és imaginable, perquè és una fiscalia absolutament desbocada, pitjor que la del Tribunal d’Ordre Públic [el precedent franquista de l’Audiència Nacional]. Hem vist el fiscal Javier Zaragoza participant en actes de Cs però amb discursos més propis de Vox. Aquesta fiscalia no respecta ni la sentència que va fer el Suprem sobre nosaltres, segueix parlant de cop d’estat, d’atac contra la Constitució, quan en realitat estem condemnats per desordres públics [la sedició és el tipus més greu del paquet de delictes de desordres públics] i per malversació. La fiscalia intenta obtenir de facto, amb recursos contra cada permís, el que no li va concedir el Suprem, que era que no poguéssim sortir per a res fins a la meitat de la sentència. Crec que presentarà el recurs contra el tercer grau amb termes molt durs però que ja no ens sorprendrà. Una altra cosa serà a veure què fa el jutge de vigilància penitenciària. Tindrem un jutge nou, perquè la jutgessa que hi havia està de baixa, i hem de veure quina posició té respecte de si ha de suspendre el tercer grau fins que es pronunciï el Suprem o no. La nostra jutge va decidir suspendre’l i la de la Dolors i la Carme, no. No sabem què dirà el nou jutge.
Els sorprèn que encara no hagin presentat el recurs?
No sé si estan jugant amb la campanya. Si ho estan fent, gràcies. Perquè és un dia més que podem estar en llibertat… no, en semillibertat. Que la semillibertat no és llibertat. Em fa gràcia quan diuen ‘només’ dormen a la presó dilluns, dimarts, dimecres i dijous. Home, només? Però, tot i així, si la fiscalia està fent càlculs electorals, doncs benvinguts. Perquè mentrestant nosaltres també podem estar fora, donar les gràcies a molta gent i implicar-nos en el projecte polític.
Quin efecte percep, des de la seva posició, com a resultat de la repressió?
La repressió volia tenir uns efectes devastadors i que ara fóssim residuals. I aquest és el gran mèrit de la gent perquè això no s’ha produït. La gent hi segueix sent. Pot haver variat, un punt amunt o un punt avall. El clam hi continua sent. Ara. bé, que no hagi tingut efectes devastadors no vol dir que no hagi tingut efectes desestabilitzadors per a l’independentisme. Per això hem viscut molts episodis en què per la immediatesa de la reacció a la repressió no ens hem acabat d’agradar, perquè no hem anat a l’una, hi ha hagut moltes anades i vingudes, molts dubtes. Tot això ha passat però ens ho hem de prendre com un aprenentatge, no com un retret. Podien haver acabat amb l’independentisme i no ho han aconseguit. Ara hem de posar en valor que han desestabilitzat la part institucional però no la part de la gent.
Després d’aquests tres anys tan tensos i amb tensions que han sigut tan visibles entres els dos socis del Govern, és viable tornar a governar junts?
Jo ho haig de veure possible, perquè si no, malament. L’aprenentatge de l’1-O és que nosaltres vam actuar amb instruments del segle XXI i vam tenir una resposta de l’Estat amb instruments de l’Espanya dels anys 50 i 60. Després hem vist que això no ha tingut aturador i que ha sigut un factor de desestabilització important i d’intromissió a les nostres institucions. La repressió no ha quedat només en gent a la presó, sinó que l’Estat no ha parat de potinejar les institucions democràtiques de Catalunya. Al Parlament li ha dit de què pot parlar i de què no pot parlar, prèviament als debats o resolucions, mitjançant l’amenaça, no tenen cap mania a inhabilitar el president de la Generalitat per una pancarta. Per tant, hem de prendre nota de tot això i saber amb què comptem. El més important d’aquest procés és la gent i la legitimitat democràtica.
El 14F ha de ser un pas en aquest sentit, ha de ser un revulsiu per respondre a tots aquells que ens diuen fracassats i derrotats. El vot independentista ha de seguit sent majoritari. I hem d’entendre el que ens està dient la gent, que va a votar per militància i compromís però també amb uns advertiments que tots els que ambicionen representar aquest compromís n’hem de prendre nota. La gent et diu ‘anem a l’una’. A partir d’aquí hem de veure com refem el full de ruta. I no només veig possible tornar a governar junts, sinó absolutament necessari. Hem d’acabar les turbulències i sobretot no provocar-les nosaltres mateixos. Demano que no es pensi només en el 14F, sinó que es pensi també en el 15F.
Això ho demana també al seu partit?
A tothom. Hem de gastar les energies a refer complicitats i no a amplificar retrets. I ho dic des de l’auotoexigència. Crec que les persones que ambicionen representar aquest moviment n’han d’haver pres nota.
Durant la campanya no s’està veient gaire.
Bé, en les campanyes sempre intentes dir per què m’heu de votar a mi i no el del costat, i has de marcar diferències. I a vegades una resposta ve d’una pregunta, no és per culpar es periodistes, que fan la seva feina…
Moltes surten en els mítings, sense preguntes.
Sí, és cert. I una altra cosa és el Twitter, i això que jo en soc usuari. Però una de les coses per les quals va bé la presó és que no hi és. Twitter tés molts efectes sobre la immediatesa del debat polític, i en un tema com el que es estem jugant hauria de ser molt més serè i no voler ser el primer o el més original o el més contundent. Entre d’altres coses, perquè l’heroi d’aquest procés serà la gent, no serà ni un polític ni un partit. Fem-ho com ho fa la gent, que persisteix. La gent no fallarà el 14F.
No tem l’abstenció?
Sí, per això hi insisteixo. Vull pensar que anar a votar serà absolutament segur i tinc tota la confiança en el moviment independentista. Si va defensar les urnes de l’1-O com ho va fer, el fet de dedicar mitja hora ara a posar la papereta dins d’una urna. Per això confio que la gent hi anirà, tot i que té molts motius per estar desorientada i emprenyada per mil coses que passen. Però al final la política si no la fas te la fan, i crec que la gent hi acabarà anant.
Diu que està convençut que és absolutament segur anar a votar, però el Govern ha intentat ajornar aquestes eleccions amb l’argument que hi havia risc sanitari…
Crec que el Govern, amb totes les mesures que està prenent, en col·laboració amb els ajuntaments, el que està fent és pecar més per excés que per defecte. Seran tantes les mesures que potser algú dirà ‘entre poc i massa’, però mai serà massa, pel que diuen els experts. Ara, haver de dir ‘vagi a votar que és segur’, només això ja et situa en un debat que no és el que hauria de ser.
En aquesta campanya hi ha una qüestió que s’ha enverinat i que afecta la candidata del seu partit, Laura Borràs, per la seva imputació. Hi ha hagut una polèmica molt agra amb ERC, per una resposta que ella va donar a un periodista, que ha crescut amb un tuit de Marta Rovira i declaracions de Quim Torra.
El que dic és que tot això s’ha de mantenir dins d’uns límits, que siguem conscients que després del 14F ve el 15F. Hem de tenir present que la gent vota partits però no és dels partits. Molta gent en aquestes eleccions votarà un partit i en les pròximes, un altre.
Una de les preocupacions que planen és si caldrà a unes segones eleccions per falta d’acord postelectoral, com va passar en les eleccions espanyoles del 2019.
Tenim la mania de voler anar tres pantalles endavant i jo no vull formar part dels profetes del desànim i del derrotisme. L’experiència em diu, per exemple, que vam aconseguir la investidura del president Puigdemont a l’últim minut, es va imposar el sentit de país. Estic segur que aquesta vegada també passarà. Ara, no anem pantalles endavant quan no sabem què passarà el 14F. Concentrem-nos amb el que és immediat, perquè si el vot independentista torna a desbordar les previsions de l’Estat tot serà més fàcil de gestionar. Tinc tota la confiança que el vot independentista serà majoritari.
Les enquestes que fan Illa guanyador no les veu clares?
Pot ser que el vot unionista, com que ‘tanto monta, monta tanto’, el PSOE, Cs, Vox, etc… potser aquest vot es concentra en Illa. Però l’important és la suma del vot independentista, si guanya qui segueix a favor de la independència o qui està en contra, qui blanqueja la repressió i qui vol combatre la repressió. Això és veurà a les urnes.
La pregunta que va sortint és si a JxCat estaran disposats a investir Pere Aragonès si guanya.
Però és que no sabem què passarà el dia 14. Jo aquesta pregunta te la contestaré el dia 15, però abans jo estic abocat a fer que la presidenta sigui Laura Borràs. Ara tots els partits estan legítimament concentrats a fer que guanyi la seva candidatura. No avancem pantalles perquè el risc de fer el ridícul és molt gran, no podem vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo.
L’altra gran pregunta de cara al futur a curt termini és què passa si Laura Borràs és presidenta i la inhabiliten.
No podem normalitzar això. La presumpció d’innocència per a mi és sagrada. No es trobarà ni una declaració meva, si no és sobre algú que hagi confessat, en què no respecti la presumpció d’innocència, fins i tot amb gent que està a les antípodes políticament de mi. I ara que ha tenim clar com funcionen les clavegueres de l’Estat, jo no participaré a fer-hi el joc directament o indirecta. Jo tinc tota la confiança en l’honestedat de la Laura Borràs i no em plantejo fer-li el joc a la cúpula judicial espanyola. I en d’altres casos en què es donava per suposat que hi hauria condemnes, l’evidència era tan gran que no s’han produït, hem vist arxivaments perquè algú hi ha posat seny.
Sobre la situació judicial dels presos. Al marge de la qüestió del tercer grau, fa mesos que es juga amb la suposada preparació dels indults i de la reforma del Codi Penal.
L’Estat juga amb el tempo en això i ja ha entrat en el xantatge, amb insinuacions sobre que ‘depèn de quin sigui el resultat electoral’. Fixa’t fins a quin punt això no és la via per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat. L’indult és una solució personal, no és una solució al conflicte. A mi si me’l donen, no recullo ni el que tinc a la cel·la, surto de seguida. Jo soc un instrument del Procés però no tinc vocació de màrtir ni d’heroi. Jo ara no demano un vot de resistència sinó per la independència, no pel que m’han fet sinó pel que hem de fer. I jo seria més útil a fora que a dins. Tots els presos som més útils a fora que a dins. Ara, la solució ha de venir de dos grans vectors: més democràcia, per tant autodeterminació, i més llibertat, per tant amnistia, perquè amb l’indult ens deixem enrere els exiliats i tots els altres 2.000 represaliats. Gràcies als exiliats, en combinació i contraposició amb el que passa amb els que som aquí, es posa en evidència que els processos judicials no són justos, aquest ‘a por ellos’ de la cúpula judicial beneït per Felip VI.
Vostè se n’ha penedit de no haver-se exiliat?
No. Cadascú és ell i les seves circumstàncies. En el meu cas vaig tenir en compte qüestions familiars. També és cert que no em pensava que l’Estat aniria tan lluny. Però no me n’he penedit. L’exili tampoc no és cap ganga. Jo vaig poder ser amb el meu pare en les seves últimes hores amb un permís penitenciari i Lluís Puig i el president Puigdemont, no. Jo podré anar a un acte electoral a Amer, què donaria el president Puigdemont per anar-hi? El cas és que a cruïlla aquesta entre empresonats i exili ha permès que tothom vegi el contrast entre les atrocitats que ens fan a nosaltres i les victòries judicials dels exiliats. Si tots fóssim fora no es podria veure tant de què és capaç la justícia espanyola. Quan el jutge belga diu que a Lluís Puig no se li garanteix un judici just és perquè ho ha vist.
Pel que fa a l’amnistia, una de les preguntes que es fa tothom, i la seva filla la va fer als micròfons de Catalunya Ràdio, és per què no s’ha fet una proposta de llei d’amnistia al Parlament de Catalunya?
Jo també me la faig però ara hem de mirar endavant. Ara s’ha anunciat que es farà en la pròxima legislatura. Jo tampoc ho acabava d’entendre, però hi havia la teoria, molt legítima, que si ens l’havien de tombar de seguida era millor donar-hi més gruix, fer la recollida de signatures. S’ha endarrerit però crec que els que han justificat el retard ho feien amb bona intenció, però ara ja està decidit que es concretarà.
Aquests dies, s’ha parlat dels presos polítics catalans a tot el món per la rèplica del ministre d’Exteriors rus a Josep Borrell.
Rússia no és un exemple de defensa de drets fonamentals i llibertats, això que quedi clar. Però en aquest cas és allò de tal faràs, tal trobaràs. La qüestió és la credibilitat de Josep Borrell, com va a demanar no sé què si l’exigència comença a casa. La diplomàcia i el sistema institucional espanyol té molt poca credibilitat, per tant, amb aquests comercials que Europa ha triat, amb quina eficàcia vols aconseguir coses. I Borrell aquí representa tota l’operació de l’Estat contra l’independentisme.
Per què a penes s’ha aprofitat això, ni tan sols en campanya?
Crec que per la teoria del badall, que un badall en tapa un altre. Són tantes les coses que passen cada dia, que una tapa l’altra. Tampoc hem donat prou importància a la victòria de la resolució del cas del conseller Puig, perquè de seguida passa una altra cosa. Per això el 14F hem de donar una lliçó a les togues.
433 
352 
