El número u de la llista de Junts per Catalunya (JxCAT) per Barcelona a les eleccions del 28-A, Jordi Sánchez, va ser peça fonamental en el referèndum de l’1-O des de la societat civil. Ara ho torna a ser quan es busca recompondre la situació tot i les dificultats que imposa la presó i el judici al Tribunal Suprem. L’objectiu és no malbaratar els consensos aconseguits l’octubre del 2017 i seguir endavant amb el mateix pla i idèntica fita en l’horitzó: la independència, tard o d’hora.
Per haver-se entestat a seguir reivindicant el dret a l’autodeterminació davant del govern del PSOE mentre es plantava un ‘no’ als pressupostos generals que pretenien temptar amb més de 2.000 milions d’euros per a Catalunya, a JxCAT li han penjat el qualificatiu de blocador de la política espanyola i catalana. Els junters, però, lluiten per donar la volta a les acusacions i ara, com sosté Sánchez en aquesta conversa amb ‘El Món’, seran ells els promotors del desbloqueig d’un conflicte que si s’enquista és només per la voluntat unilateral de Madrid.
Per Sánchez el dret a l’autodeterminació vindria a satisfer un altre dret que els catalans també mereixen: “el dret a una solució estable”. I la més estable de les solucions seria, no ho dubta, deixar comptar exactament quants n’hi ha en una banda i quants en queden en l’altra. Sánchez respon per escrit les preguntes d’aquesta entrevista que es va enviar a Madrid fa deu dies i que han estat retornades aquest diumenge al matí. Les fotos que es publiquen són imatges inèdites fetes per qui signa l’entrevista i corresponen als dies clau de setembre i octubre del 2017, poc abans que Sánchez acabés empresonat a Madrid.
Com condiciona el seu empresonament el lideratge de la candidatura de JxCAT a les eleccions generals del 28-A?
Hem convertit una injustícia i una limitació de drets polítics i democràtics en una oportunitat per reforçar l’equip i nous lideratges, sense ruptures, de manera natural. La Laura Borràs és un gran exemple d’això que us dic. Té instint polític, una sòlida formació cultural i humanística que cap altra candidat disposa i capacitat dialèctica provada. I té conviccions, sòlides. Hem fet real l’afirmació que el projecte de Junts per Catalunya és un projecte d’equip. Els lideratges són necessaris i no en reneguem.
On considera que hauria de recaure el focus i l’atenció en el debat polític en aquests moments i quines discussions creu que s’haurien d’aparcar?
Anem a superar el bloqueig polític que l’actitud dels successius governs de l’Estat han imposat a Catalunya. Pel cap baix portem des del 2006 patint una situació insostenible de discriminació, vulneracions sistemàtiques de drets i incompliments de l’Estat amb Catalunya. Anem a recuperar el pols de la política orientada a solucionar problemes. Els ciutadans de Catalunya tenim tot el dret a no ser tractats com a ciutadans de segona. Tenim dret a solucions estables i res millor que l’autodeterminació per segellar una acord estable sobre els resultats, siguin els que siguin, entre tots els ciutadans i la classe política. Cal ser implacables en la defensa de llibertats i drets socials i polítics. Aquesta és la prioritat i la nostra fórmula és clara: no acceptarem línies vermelles de l’Estat per abordar la solució a cap dels problemes que avui Espanya i Catalunya tenen.
Què perd l’independentisme amb el fet que no s’hagi aconseguit una unitat electoral? Creu que hi ha alguna formació política que s’està equivocant en aquest sentit?
Força, molta força perdem. I també creativitat política per sortir de la crisi. Dit això que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, especialment els qui han negat que la unitat fos possible emmirallats en enquestes i possibles escons. Junts per Catalunya ha estat clara fins el darrer moment: la nostra mà ha estat estesa per construir una llista que superés la dinàmica dels partits. ERC no ho ha cregut oportú. No hi ha més a discutir, les llistes ja no es poden modificar.
En tot cas les quatres llistes de Junts per Catalunya representen gran part d’aquesta pluralitat i esperit d’unitat que buscàvem. Confluïm persones de tradicions polítiques diverses. Jo mateix em sento i reivindico com una persona amb valors i propostes polítiques pròpies de l’esquerra. I entre els cinc primers comparteixo llista amb persones amb valors del liberalisme-social. Aquesta fusió potencia un programa coherent i valent per millorar la vida dels homes i les dones del país.
Si bé no hi ha una unitat electoral, es pot plantejar algun altre tipus d’acció unitària després del 28-A? Hi ha qui planteja la formació d’un grup parlamentari conjunt de forces independentistes al Congrés? Ho troba necessari i útil?
JxCat estarà en tot allò que sigui sumar i actuar conjuntament. Ho puc dir més alt però no més clar.
Què resol tenir força al Congrés espanyol si el diàleg passa per formacions que no reconeixen el dret a l’autodeterminació?
En política tot és impossible fins que esdevé possible. Si tenim força electoral i la governabilitat d’Espanya depèn dels escons JxCat veurem nous escenaris que ara semblen impensables.
El fet que existeixi aquesta negativa aboca de nou Catalunya cap a l’escenari de la unilateralitat? Creu que encara hi ha temps per fer efectiva la república?
Nosaltres no deixarem de treballar per guanyar de manera efectiva l’exercici del dret a l’autodeterminació. A les Corts espanyoles ens focalitzarem en buscar una negociació a través del diàleg. Som gent raonable, amb profundes conviccions democràtiques i amb principis sòlids sobre la llibertat personal i col·lectiva. Anirem a fer política per posar en valor el gran esforç col·lectiu que una majoria de la societat catalana porta fent des de la tardor del 2017.
Quines condicions hauria de posar JxCAT al PSOE per facilitar una investidura si es dóna el cas?
Que el govern espanyol accepti obrir el diàleg per superar el conflicte sense que aquesta acceptació vingui determinada per línies vermelles ni vetos. Un diàleg encarat a una negociació no pot acceptar censures prèvies. S’ha de poder parlar de tot i més quan el que es planteja és l’exercici d’un dret democràtic i la realització d’un referèndum per resoldre la crisi.
Quin capteniment hauria de tenir un grup parlamentari com JxCAT en el cas que s’acabés formant un govern de PP i Cs? I com pot condicionar la possible irrupció de Vox a l’escenari?
Doncs exercint amb la mateixa claredat que ho farem si guanya el PSOE. No ens enganyem, el 155 ha existit i els atrapa a tots per un igual. La irrupció de Voxradicalitza la política espanyola i l’allunya dels paràmetres democràtics. Serem actius en combatre i denunciar tots els retrocessos en drets i llibertats que VOX, PP i Cs proposen. Però que ningú s’enganyi: a cal socialista alguns somien amb un acord amb Rivera i Arrimadas. JxCat és el vot útil a Catalunya per no trobar-nos ni l’extrema dreta al govern ni aliances estranyes dels socialistes.
Considera encertades les estratègies de “bloqueig” i “ingovernabilitat” que plantegen altres candidatures com és el cas del Front Republicà?
El gran bloqueig és que els governs espanyols ens han imposat els darrers anys. Això és el que hem d’anar a combatre a fons.
Quines expectatives té dipositades en el judici al Tribunal Suprem? I en cas de no haver-hi absolució, quina creu que hauria de ser la posició del Govern català?
Conec a fons el sumari i després de la vuitena setmana, si el Tribunal és just, es fa impensable una sentència diferent a l’absolució. Si hi ha sentència condemnatòria l’efecte boomerang està garantit. Jo només puc treballar amb l’escenari de l’absolució. En tot cas falten molts dies de judici i molts mesos abans no tinguem sentència. Ja tindrem temps de parlar-ne amb més certeses.
El conflicte català afecta la reputació de l’Estat espanyol a nivell internacional. Tot i així, és suficient que quedi tocada la seva reputació per aconseguir determinats objectius favorables a l’independentisme?
A Catalunya ningú vol fer mal a la reputació d’Espanya. Són les pròpies actuacions d’Espanya que porten al seu desprestigi. Les reaccions sobredimensionades, les retallades de drets i llibertats, la politització de la justícia… Dit això nosaltres no pararem de denunciar totes aquestes actuacions. No per desacreditar Espanya, sí en benefici nostre.
La nostra és una lluita de David contra Goliat. I en aquest combat tot el que sigui democràtic és necessari i res per si sol és suficient. Els processos històrics sovint es produeixen per fets no previstos, inesperats. El que és important és no cedir terreny, no baixar la guàrdia, mantenir la mobilització i la pressió política a favor del referèndum. Si mantenim aquest context, tindrem oportunitats clares.
La fiscalia s’ha querellat contra el president Quim Torra per la qüestió dels llaços? Creu que era necessari arriscar tant per una qüestió de símbols?
El que segur no és necessari per la vida democràtica són les prohibicions de paraules, colors,llaços i pancartes… L’Estat està en una espiral boja de conseqüències desconegudes pel propi sistema de drets i llibertats a tot Espanya.
L’excessiu “simbolisme” és precisament una de les principals crítiques que rep el Govern de Torra… Troba comprensibles aquestes crítiques?
Inés Arrimadas ha fet de les crítiques el seu modus vivendi i ha criminalitzat i perseguit la llibertat d’expressió i manifestació simplement perquè expressen idees que no li són properes. Això és l’inici del totalitarisme.
Després del 28-A, encara vénen altres comicis (europees i municipals). Quines són les oportunitats que es plantegen per l’independentisme en aquests altres dos fronts?
Guanyar en tots els fronts. Com a les eleccions del 28A. I a les municipals recuperar Barcelona, i això ja ho tenim si ERC accepta una llista conjunta. En tot cas el duet Forn-Artadipresenta un projecte molt sòlid de ciutat amb un equip (Munté-Mascarell i la resta) capaç de capgirar la dinàmica de decaïment que la Barcelona de Colau ha provocat.
