Pot ser un tòpic, però la millor defensa és un bon atac. Aquesta és l’estratègia de les defenses en el cas de la família Pujol Ferrusola contra el ministeri fiscal i l’advocacia de l’Estat, i de retruc, contra bona part de l’opinió pública i publicada. Aquest dilluns se’ls acabava el termini per presentar els escrits de defensa en el procediment 141/2012 del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional. L’estratègia dels advocats en els seus escrits, tant d’Oriol Pujol com de Jordi Pujol Ferrusola, als quals ha tingut accés El Món, passa per defensar l’existència de la “deixa” i per emmarcar el cas en la primera conseqüència de l’Operació Catalunya. Serà doncs, i aquesta és la intenció, el primer judici a Espanya, on surti a debat aquest entramat clandestí de les clavegueres de l’Estat. L’altra àmbit on ja se n’està parlant és la vista oral que des de fa tres mesos se celebra a Andorra sobre el cas del BPA.
El cas de la família Pujol, que ha instruït el jutge Santiago Pedraz, ha conclòs amb greus acusacions per associació il·lícita, blanqueig de capitals i falsificació de documents mercantils contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills. D’aquí que els advocats presentin com a primer argument de defensa l’entramat de la policia patriòtica a les ordres de Jorge Fernández Díaz. De fet, és una vinculació que busca deslegitimar l’origen de la causa judicial a través d’una investigació prospectiva, fora de la legalitat i, sobretot, realitzada per uns policies finançats amb fons reservats i al marge de qualsevol control judicial.
No és el primer cop que els Pujol se les tenen per les actuacions maldestres de la policia. El juliol del 2020, la secció 23 de l’Audiència de Madrid va emetre una sentència amb què absolia el comissari, ara jubilat, Eugenio Pino i l’inspector en cap Bonifacio Díez, Boni, dels delictes de revelació de secret, fals testimoni i estafa. Unes acusacions sorgides arran del fet que els policies van lliurar el 2015 a la UDEF un pendrive amb dades personals reservades i referències als negocis de Jordi Pujol Ferrusola. Un cas estrambòtic, perquè els magistrats reconeixien la mala praxi de Pino però consideraven que no mereixia retret penal. Els magistrats recordaven que l’objectiu del judici “no era saber com va arribar el pendrive a mans dels dos acusats, sinó establir si havia de tenir retret penal o no la decisió de transmetre la informació a la UDEF”, la unitat encarregada d’investigar els Pujol.
“L’actuació de Pino”, continuava la sentència, “va faltar greument als deures de lleialtat de la policia judicial per i amb la investigació processal, però en no constar una prevalença de la seva posició funcionarial en l’obtenció del material informatiu il·lícit, ni un ús que, més enllà de greus omissions o incorreccions formals, pugui catalogar-se d’allunyat de la pauta professional indicada, no sembla que se li pugui efectuar un retret penal”. Pedraz va ser prou hàbil per expurgar de la seva causa el pendrive i així evitar-se disgustos en la vista oral, no fos cas que una informació obtinguda amb aquesta poca traça professional contaminés el procés d’investigació de set anys.
Sia com sia, els escrits de defensa presentats aquest dilluns apunten quina serà l’estratègia per a la vista oral. De fet, tant Oriol Pujol com Jordi Pujol Ferrusola, així com de la resta de germans –Josep, Oleguer, Pere, Marta i Mireia–, enceten els seus escrits emmarcant la investigació com la primera gran conseqüència de l’Operació Catalunya, articulada per ordre, segons la seva tesi, de l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i la seva cúpula policial amb l’ajuda del comissari jubilat José Manuel Villarejo, ara processat en una trentena de peces separades arran de les seves activitats clandestines.
Tots alerten de la il·legalitat de l’inici de la investigació policial. De fet, asseguren que la instrucció judicial té “l’origen i l’impuls en la iniciativa al marge de tota legalitat processal i control judicial protagonitzada per un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia (CNP) que van afavorir i van activar un relat de denúncia enfilada a la incoació mateixa de la causa”. D’aquí en destaca la intervenció del comissari ara jubilat José Manuel Villarejo. També inclou, en “aquest impuls aliè a la legalitat”, l’exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino, i els policies Bonifacio Díez, Celestino Barroso i el comissari excap d’Afers Interns Marcelino Martín Blas. A tots els acusen de “desplegar una operativa d’assetjament coactiu sobre la propietat i executius i empleats de la Banca Privada d’Andorra” a fi i efecte “de trencar la seva voluntat i deures professionals i obtenir-ne informació sobre la família Pujol Ferrusola“.
Tots els acusats, llevat del president Jordi Pujol, han demanat com a prova el testimoni de tots els membres que van configurar la ja famosa policia patriòtica. A més, cal tenir present que el jutge Pedraz va excloure com a mitjà de prova el testimoni de Victòria Álavrez i de Javier de la Rosa, que segons les converses gravades al restaurant La Camarga i les que constaven als arxius de Villarejo van portar a terme una operació de denúncia amb la coordinació de Jorge Moragas, excap de gabinet de l’aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy. De fet, gràcies a la denúncia d’Álvarez es va encetar la investigació parapolicial que va acabar amb una captura de pantalla al diari El Mundo dels suposats comptes corrents dels Pujol a Andorra. Era la punta de llança d’una operació d’estat contra el Procés sobiranista.
Si bé el jutge considera que hi ha indicis prou raonables perquè l’expresident Pujol i els seus set fills –la seva dona, Marta Ferrusola ha quedat exonerada de la causa pel seu estat de salut– siguin jutjats per associació il·lícita, blanqueig de capitals, un delicte continuat de falsificació de document mercantil, un delicte de frustració en l’execució i delictes contra la Hisenda Pública, la família veu prou indicis i ben sòlids per presentar-se com a víctimes d’una operació d’estat al més alt nivell. D’aquí que la intenció sigui brandar constantment la il·legalitat de l’inici de la investigació que intoxicaria la instrucció i la base de les acusacions, fonamentades en un principi en testimonis i denunciants pagats –suposadament– amb fons reservats de l’Estat. D’aquí la importància del judici, que s’obrirà després dels escrits de defensa, amb què tots demanen l’absolució: a més de jutjar l’origen de la fortuna dels Pujol, també serà un judici, el primer gran judici a Espanya, sobre l’operació Catalunya.
