Aquest matí, a la Ciutat de la Justícia, s’ha celebrat la vista oral del judici contra Jorge del Valle i Pedro Chaparro, del partit ultradretà Democracia Nacional, per coacció i per les amenaces que va rebre el fotoperiodista Jordi Borràs durant la manifestació del Dia de la Hispanitat de 2015. La fiscalia demana dos anys de presó pel primer, responsable de seguretat interna als actes del partit, i cinc anys pel segon, que n’és vicepresident i que va ser condemnat per l’Audiència Provincial de Madrid -condemna elevada a quatre anys de presó pel Tribunal Suprem- per l’assalt al Centre Cultural Blanquerna de Madrid el setembre de 2013. La defensa, per contra, demana l’absolució dels dos acusats.
Tant Del Valle com Chaparro s’han acollit al dret de respondre només les preguntes del seu advocat i han negat totes les acusacions, incidint en l’animadversió de Borràs per l’entorn de Democracia Nacional i en la seva condició d’independentista d’esquerres i de suposat “defensor dels assassins d’ETA”. Chaparro, a més, ha qualificat les seves declaracions animant a agredir Jordi Borràs de “desafortunades” i fruit del nerviosisme del moment. El fotoperiodista, per la seva banda, ha declarat que el 12-O de 2015 va haver d’allunyar-se de la manifestació ultradretana després que Chaparro l’identifiqués i se li apropés amb Del Valle mentre la resta d’assistents a l’acte l’insultaven. Més tard, quan el periodista Quico Sallés el va informar de la crida de Chaparro durant el seu discurs al final de la manifestació, Borràs va marxar.
Les proves i arguments de l’acusació han fet referència no només al dia d’autos sinó, també, a fets anteriors i posteriors com ara piulades amenaçant Jordi Borràs -algunes de les quals es van fer des de comptes oficials del partit- o fotografies de pintades amenaçadores i insultants a Gavà i Granollers. També s’ha remarcat el fet que, arran d’aquells fets, Borràs va haver de deixar de cobrir actes d’extrema dreta, fer algunes presentacions dels seus llibres amb protecció policial i fins i tot es va veure forçat a canviar de domicili perquè la seva adreça corria entre els cercles ultres.
Tant el germà del fotoperiodista, el periodista Enric Borràs, com el també periodista Quico Sallés han declarat com a testimonis, confirmant algunes de les seves acusacions i en el relat dels fets. Sallés ha recordat que va ser ell qui va avisar Borràs de les amenaces de Chaparro i li va recomanar marxar dient-li que, si no, “el matarien”. Enric Borràs, per la seva banda, ha confirmat tant això com els fets posteriors a la manifestació, com que l’any següent va ser confós amb el seu germà a la mateixa manifestació, cosa que va provocar que tots els periodistes haguessin d’abandonar la zona protegits pels Mossos d’Esquadra, moment en què un periodista de RAC1 va rebre l’impacte d’una llauna de cervesa llançada per un manifestant.
La vista ha comptat amb la presència de més de mitja dotzena de membres de Democracia Nacional entre els quals hi havia el seu president, Manuel Canduela, que ha comentat amb els companys que Enric Borràs era “boig” durant el seu testimoni, qualificatiu que també ha aplicat a Quico Sallés durant la seva declaració, afirmacions que han estat rebudes amb rialles.
Com a testimonis i pèrits han declarat diversos Mossos d’Esquadra vinculats a la Comissaria General d’Informació, inclòs el responsable de la Unitat 3 -la que segueix l’extrema dreta- en el moment dels fets. Tots ells han corroborat la validesa de les proves gràfiques aportades per l’acusació, els antecedents penals per violència de molts participants a la manifestació -com és el cas dels dos acusats-, les amenaces rebudes per Borràs i l’efecte que han tingut a la seva vida. També han confirmat que l’origen de tot va ser al 2013 quan, el Dia de la Hispanitat, uns assistents a la manifestació ultra van ser agredits per antifeixistes provinents de Can Vies arran d’una piulada del fotoperiodista, que va informarde la seva presència a un bar del barri de Sants. Alguns Mossos han comparegut rere una mampara, cosa que ha provocat el riure dels membres de DN que hi havia al públic. El seu comportament ha fet que la jutgessa els amenacés amb fer-los fora de la sala dues vegades. Tot i això, els militants ultres han continuat amb els comentaris en veu baixa, titllant un dels Mossos de “puto gordo”.
Tot just començar la vista, la defensa ha aportat un testimoni sorpresa, Montserrat Montanuy, membre de DN i candidata a l’alcaldia de Barcelona per La Coalición Nacional (LCN) a les passades eleccions municipals. Montanuy ha negat totes les acusacions i, en veure els vídeos, ha reconegut que eren “molt semblants” als seus però no els seus, canviant de parer fins a reconèixer que s’hi sentia la seva veu i al·legant que alguns ho eren però altres no. Quan el fiscal li ha preguntat per què havia segut amb els acusats abans del judici, posant en dubte la seva parcialitat com a testimoni, Montanuy ha respost que s’hi havia assegut “al davant” perquè hi havia lloc.
En el seu últim torn de paraula, Chaparro ha denunciat el “linxament mediàtic” que diu patir quan ell l’únic que va fer a Blanquerna va ser “defensar la unitat d’Espanya” i ha repetit el que ha declarat en primera instància, afegint que només volia protegir els manifestants perquè els fets de 2013 no es tornessin a repetir. Finalment, ha fet públic el seu desig que el dia dos d’octubre la bandera espanyola continués onejant a tots els edificis oficials de Catalunya. El judici ha quedat vist per a sentència.
