Jon Iñarritu (EH Bildu): "L'Estat ha passat del 'Tot és ETA' al 'Tot és rebel·lió"

El senador d'EH Bildu afirma que "Espanya cada vegada s'assembla més a la Turquia occidental"

El senador d'EH Bildu Jon Iñarritu
El senador d'EH Bildu Jon Iñarritu | Europa Press

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat la raó a Arnaldo Otegi i quatre demandants més dictaminant que l'Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just a Espanya. Parlem amb Jon Iñarritu (Leioa, 1979), actualment senador d'EH Bildu, i en aquesta entrevista avisa que l'Estat espanyol aplica a Catalunya el mateix model que a Euskadi, i que "tot això passa perquè no es vol abordar en termes polítics el que són problemes polítics". A més, vaticina que les sentències del judici per l'1-O "no seran justes" i que "per quan Estrasburg pugui decidir, els presos polítics ja hauran complert la condemna que vol l'Estat". 

 

Què suposa aquesta sentència del TEDH que diu que Arnaldo Otegi, i quatre demandants més, no van tenir un judici just a Espanya?

Estrasburg ha dictaminat el que molts bascos ja sabíem: que el tribunal no va ser imparcial i que tots cinc no van tenir un judici just. És una notícia positiva, tot i que no era la primera vegada que en aquest tribunal d'excepció, que és l'Audiència Nacional -hereva del tribunal franquista d'Ordre Públic-, es jutgen casos, com el d'Altsasu, amb un contingut més polític que jurídic, i en base a l'esquema que funcionava al passat segons el qual tot era ETA.  

 

Diu que la sentència demostra el que ja sabien els bascos. Creu que, en aquest sentit, l'independentisme ha pecat d'ingenuïtat?

Sí, en tot allò que té a veure amb la maquinària de l'Estat. I sobretot en allò relacionat amb la falta d'independència judicial, en la justícia contaminada d'influències polítiques i de les clavegueres de l'Estat. Ja hem vist quines són les acusacions que ara, en un context absolutament diferent al basc, s'estan fent als dirigents independentistes i que estan totalment fora de lloc. No tenen cap tipus d'objectivitat. Hi ha molta gent que no és propera a l'independentisme -com nombrosos juristes molt reconeguts, mitjans de comunicació i també justícies europees- que no ha vist ni una mica de violència ni de delictes com la rebel·lió. És increïble que es jutgi tota aquesta gent per aquesta barbaritat de delicte pel simple fet d'haver fet política.

 

La sentència d'Estrasburg demostra que deixar la política en mans dels jutges és un greu error?

A qui se li va ocórrer judicialitzar el procés català va cometre un greu error. La judicialització és una bola de neu que comença petita però que cada cop és més gran i que després és difícil d'aturar. És evident que no hi ha independència judicial en alguns tribunals. Ho demostren les resolucions de Pablo Llarena fent ficció jurídica acusant de fets gravíssims a persones que han tingut una actitud impecable i, a més, militants del pacifisme i de la no-violència. I se'ls acusa del delicte de rebel·lió, que té una pena superior als casos de terrorisme i que va ser un delicte previst per alçaments militars. Tot això demostra que hi ha un impuls polític criminalitzador i venjatiu en aquest procés judicial, i que no hauria de ser així. Els presos polítics haurien de ser posats en llibertat immediatament i el judici s'hauria de tancar i suspendre.

 

Arnaldo Otegi ha dit que aquesta sentència certifica que "no existeix Estat democràtic a l'Estat espanyol".

Espanya cada vegada s'assembla més a la Turquia occidental. En la teoria sí existeix una separació de poders, però a la pràctica es dilueixen aquestes fronteres. I només cal veure els impulsos que es donen des d'alguns partits polítics perquè certs magistrats arribin al Consell General del Poder Judicial, i que després arribaran al Tribunal Suprem. I sovint han de decidir sobre casos que els afecten, com el cas del màster de Pablo Casado. Hi ha interferències des de coses que poden ser nímies fins a d'altres més serioses. Hi ha magistrats que han estat membres del PP, o que han participat en fundacions com la FAES fent xerrades.

Arnaldo Otegi parla sobre Catalunya i Euskadi des del CCCB
Arnaldo Otegi a Barcelona | Jordi Borràs

 

Veu aquesta sentència com una nova clatellada de la justícia europea a la justícia espanyola?

Sí, però sembla que no aprenen. Hi han hagut unes 7 o 8 sentències condemnatòries a l'Estat espanyol per no investigar tortures, i Espanya ha continuat sense posar mitjans per investigar-les. Espanya ha estat condemnada per no respectar la llibertat d'expressió. És a dir, que han estat nombroses les condemnes per part del TEDH a l'Estat espanyol. Però no es corregeixen aquestes actituds. Aquest dimarts, si miraves la premsa, els mitjans digitals o les televisions espanyoles, veies que en comptes de fer autocrítica o pensar que s'han de millorar certes coses, la lectura que es feia és que havia estat un error, que Estrasburg no ha resolt bé, com si hagués atacat a l'Estat espanyol. I també es minimitzava la sentència assenyalant que no hi havia multa econòmica o que no s'havia suspès la condemna.

 

És una reacció semblant a la que hi va haver a les resolucions dels tribunals belgues, alemanys, suïssos o escocesos en relació als membres del Govern a l'exili i l'1-O.

Sí. Cap de les justícies d'aquests estats ha entregat als membres del Govern. Però a Espanya, en comptes de fer un exercici d'autocrítica, es posa el dit a la nafra i s'acusa i s'assenyala a aquests estats.

 

I a què atribueix vostè aquesta actitud de l'Estat?

 

Aquest no és un tema fàcil. Però Espanya és una democràcia jove i, per tant, és més que imperfecta. Que un Estat de l'Europa occidental i membre de la UE tingui actualment actituds més properes a Turquia que a qualsevol Estat europeu hauria de suposar una reflexió profunda en les estructures de l'Estat, en els poders, l'opinió pública... Però no, es viu com un atac. Davant de fets que són vistos com un problema d'Estat, en comptes d'aplicar la política, s'aplica la repressió, la criminalització i condemnes i processos que no tenen cap sentit. En el cas Bateragune, persones que estaven impulsant un moviment pacífic i de pau pel País Basc, van ser acusades d'estar organitzant l'esquerra abertzale sota ordres d'ETA. Però tothom al País Basc sabia que no tenia cap sentit. Tot i així, es va preferir criminalitzar, assenyalar i reprimir.

 

En un context molt diferent, però creu que és el mateix que s'està fent amb Catalunya?

Sí. A Catalunya estem veient com s'apliquen els mateixos manuals que es van aplicar en el seu moment al País Basc: del tot és ETA al tot és rebel·lió, sedició i violència. Tot això passa perquè no es vol abordar en termes polítics el que són problemes polítics, com n'hi ha en tot el món, i també a l'Europa occidental. Espanya prefereix la venjança i l'avís a navegants.

 

Amb l'excusa del "tot és ETA", l'Estat va actuar amb total impunitat al País Basc...

Sí. Des del terrorisme d'Estat, a la tortura, a acusacions infundades contra persones que només feien política, però també contra moltes altres persones d'associacions, mitjans de comunicació,... I així van generar una acusació contra centenars de persones. Es va arribar a il·legalitzar un partit. Tota la excepcionalitat es va utilitzar fent servir l'excusa d'ETA. I a Catalunya, com no existeix aquesta excusa, es fa una ficció jurídica i s'intenta acusar a tots els membres d'un govern, als representants de les associacions ciutadanes amb més militants del país, i es persegueix a centenars d'alcaldes sota una ficció jurídica que pretén canviar el paradigma i passar d'un problema polític a un debat d'acció-reacció, i que tingui una solució antirepressiva i no política. I d'altra banda tampoc es pot obviar l'esperit de venjança des dels sectors que veuen el procés com un repte a l'Estat i que creuen que el millor és aplicar la contundència i l'excepcionalitat. I el que fan és fer més gran un problema merament polític. Espanya és l'exemple de com els Estats no han de resoldre conflictes polítics.

 

Com veu el judici que s'ha de celebrar per l'1-O?

El judici, en termes de demostrar que totes aquestes persones que estan a la presó són innocents i que només han fet política, es guanyarà. Però això és diferent de la sentència, que no té perquè ser justa. Al País Basc hem vist com un procés judicial es podia guanyar i es desmuntava l'acusació però les sentències eren injustes. L'exemple és el cas Bateragune. Crec que hi haurà una condemna que ja està escrita, tot i que potser no físicament, però sí que ja està pensada. I l'Estat ja sap que Estrasburg el condemnarà després, però es val dels terminis lents de la justícia europea. Per quan Europa pugui decidir, aquestes persones ja hauran complert la condemna que vol l'Estat.

 

Comentaris