Va de bòlit, però assegura que va acceptar amb els ulls tancats l’encàrrec de coordinar el Pacte Nacional pel Referèndum. Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) torna a la primera línia política en uns mesos decisius per al futur de Catalunya. Després d’estripar el carnet del PSC i constituir Avancem (2014), Elena combina ara la tasca de coordinador del Pacte amb la professió d’advocat. En aquesta entrevista amb El Món a l’Ateneu Barcelonès, l’exdiputat es mostra decidit a fer pedagogia a favor del referèndum acordat. “És el que uneix el 80% de la societat”, insisteix.
El manifest al Pacte s’apropa, en tan sols 48 hores, a les 100.000 adhesions
Sí, hi ha moltes adhesions, moltes, moltes. Això és molt bo. És l’expressió de la realitat, que la majoria dels ciutadans creuen que la solució al conflicte és votar. No hi ha cap altra solució. Cal prendre els ciutadans com a majors d’edat, és a dir, responsables de les seves pròpies decisions.
Una adhesió que ha sorprès és la de Pablo Iglesias
És una molt bona adhesió perquè és el líder d’un dels principals partits de l’Estat espanyol. Això dóna sentit a la nostra tasca d’explicar-nos a Catalunya, però també a Espanya i al món. Volem explicar que el que volem fer, el referèndum, no és res il·legal ni marginal, sinó que és majoritari i, a més a més, és legal, sensat i la millor solució de totes. És normal que això generi moltes adhesions, i l’exercici és bo fer-lo tant a Catalunya com a Espanya i al món.
Tenen constància d’adhesions de fora dels Països Catalans i l’Estat espanyol?
N’hi haurà, sí. Tindrem suports d’actors polítics, socials i culturals, estem treballant-hi.
Per exemple, europarlamentaris estrangers, diputats i diversos electes internacionals?
Sí, però volem dosificar-ho. Ja anirem explicant-ho tot plegat, a poc a poc. Però efectivament, tindrem adhesions en els tres nivells: de Catalunya, d’Espanya i també d’arreu del món. La vocació del Pacte és fer un manifest i cercar adhesions amb aquesta idea, que el referèndum és la solució.
El manifest podria servir també al conseller Raül Romeva en els seus contactes amb la diplomàcia internacional?
El Pacte té vida pròpia, no és governamental, ni de partits ni d’entitats o persones. És de tothom. Per tant, té la seva lògica pròpia, sustentada sobre l’acord del manifest que el Pacte explicarà, en nom de tothom (inclosos el Govern i partits i entitats) per tot arreu, sí.
Més enllà de les adhesions al manifest, el Pacte es reunirà amb partits espanyols del Congrés i el Senat?
Sí, ja ho hem comentat. Parlarem amb tothom, i això inclou entitats espanyoles i també partits. Ho estem treballat just ara. Primer ens hem centrat en el manifest, que ha estat fàcil de consensuar, tot i les grans pluralitats que hi ha al Pacte. El segon pas era posar en marxa la web i el dispositiu d’adhesions, que també s’ha fet. I ara iniciarem el desplegament de la campanya a Catalunya, a Espanya i al món.
I tenen previst reunir-se amb personalitats concretes, com ara l’alcaldessa de la ciutat de Madrid, Manuela Carmena?
Sí, el que farem serà demanar reunions a diverses institucions. Les peticions de reunió s’han d’acabar de perfilar encara eh, ens hi posarem la setmana que ve.
En quin calendari jugarà aquesta campanya?
Els propers mesos. Més enllà dels esdeveniments polítics, dels quals n’estem al marge, tenim dissenyada una campanya pels propers mesos.
La campanya caducaria al juliol? La voluntat del Govern és fer el referèndum, com a molt tard, aquest setembre. O bé la mantindrien fins al setembre per aprofitar el simbolisme de la Diada?
Farem el que vulguin les entitats del Pacte. Nosaltres de moment activarem la campanya, i periòdicament reunirem tots els actors del Pacte, i allà es decidirà el temps per tirar endavant el que hem de fer.
El president Puigdemont vol aprofitar les adhesions al manifest del Pacte per reclamar a Rajoy per última vegada el referèndum pactat
S’ha de separar la dinàmica del Govern, legítima, de la dinàmica del Pacte, que també és legítima. Les dues dinàmiques són diferents i responen a lògiques diferents. Per tant, la dinàmica del Pacte la fixarà el Pacte, i no el Govern. La nostra dinàmica tampoc la fixarem nosaltres 8, els coordinadors del Pacte, sinó totes les entitats que en formen part. Serà allà, en el Pacte i no en el Govern, on es decidirà què és el que es fa amb les adhesions, quan, i amb quin ritme. Cal dir que de moment el ritme de signatures és brutal i que està molt per sobre de les previsions.
Vostè com a coordinador del Pacte creu que s’hauria de fer un acte solemne a Madrid, per fer l’entrega d’aquestes adhesions? O bé aposta per una reunió bilateral entre Puigdemont i Rajoy?
Insisteixo. La lògica del Pacte no és la del Govern. S’ha de separar. Al Pacte hi ha el Govern, sí, però també hi ha moltes altres entitats. Allò que defensa el Pacte tindrà la lògica i l’acord del Pacte. No s’ha de barrejar. El Govern ho té clar, i nosaltres també, són dues lògiques i dinàmiques diferents, cosa que cal preservar. Nosaltres no organitzarem reunions, ni pel Govern, ni per una entitat ni per un partit.
Aturem-nos aquí. Si al juny o juliol Puigdemont entrega les signatures del manifest del Pacte a Rajoy, i es tanca de manera definitiva la porta del referèndum acordat…
Bé, és que ja ho veurem eh. Ja es veurà com es decideix, i com es fa.
Però Puigdemont ja ha dit que l’última vegada que es demanarà el referèndum acordat serà amb l’entrega de les adhesions al manifest
Em reitero. El Govern té la seva lògica, i el Pacte té la seva lògica. I el Pacte decidirà en el marc del Pacte i prou les decisions que pren, i com les pren.
I es podria oposar a entregar les adhesions a Rajoy?
[rumia] No ho sé… Nosaltres no som els qui ho haurem de decidir. L’evolució del Pacte i del seu recorregut es decidirà en el marc del Pacte. Jo no em puc avançar als esdeveniments, sobretot perquè primer cal mirar quantes adhesions tenim. I després tots plegats ja decidirem, junts, què cal fer. És al Pacte on es decidiran les coses. No serà una decisió del Govern. L’executiu decidirà allò que correspongui al Govern, i el Pacte decidirà les coses que corresponguin al Pacte. I el Govern, com a entitat que forma part del Pacte, decidirà al costat de les altres entitats que hi ha. Les signatures estan adscrites a un manifest, són propietat del Pacte.
Perquè s’entengui, doncs. En una de les futures cimeres, Puigdemont haurà de proposar o demanar als integrants del Pacte que les adhesions al manifest es puguin aprofitar per enviar a Rajoy
No ho sé, és que no en sé res jo. En tot cas s’haurà d’expressar i decidir amb les entitats del Pacte. El que fem és fer una difusió, una explicació, i posar llum sobre el Pacte, l’acord pel referèndum i el manifest. Volem ajuntar voluntats. I col·lectivament, totes les entitats d’una banda, i el propi desenvolupament del Pacte com a òrgan, decidirem tot el que calgui decidir.
Entesos. El Govern treballa en la lògica del “referèndum o referèndum”, però el Pacte de moment només compra la dinàmica del primer “referèndum”, acordat amb Madrid
El que nosaltres defensem és allò que defensen totes les entitats que formen part del Pacte, inclòs el Govern. Hi ha un 80% de la ciutadania que està a favor d’aquest referèndum, i les entitats, associacions, organitzacions i sindicats es miren als ulls i diuen: “I si ho diem junts?”. Cadascú pensarà una cosa, però l’aposta és dir, plegats, que la solució és votar. I que se senti a Catalunya, a Espanya i al món que hi ha un 80% de la gent que ho té clar, i desmentir junts algunes coses que es diuen, com ara que el referèndum és il·legal. És mentida, directament. Ho diuen els experts constitucionalistes, ho diu també gent que està en contra del referèndum però reconeix que seria legal i que es podria fer. Per tant, cal aclarir que el referèndum és legal, i també que som bastants. No som tots, però som molts i, de fet, som la gran majoria. L’objectiu és adreçar-se a l’altra part per dir: “Ei, a part de dir que és il·legal, cosa que és mentida, per què no doneu arguments vàlids?”.
Dit així, sembla que el Pacte busqui deixar sense arguments l’Estat, per quan el Govern aposti definitivament pel segon “referèndum”
Seré reiteratiu, cada passa nova que hagi de fer el Pacte, l’haurà d’aprovar el propi Pacte. No els vuit coordinadors. El que sí que és una vocació del Pacte és obligar a argumentar. És a dir, a superar la pantalla del “no puedo y no quiero“. Oh, noi, digui alguna cosa més, no? “No puede, no quiere…“. A veure, primer de tot, sí que pot perquè és políticament possible, i això s’ha d’evidenciar. I segon, per què no vol? Expliqui-ho. Per quines raons fer un referèndum és dividir, trencar i perillós? És legítim pensar això, però s’ha d’argumentar. Volem raons! I potser fins i tot convencen algú. La política és això, fer pedagogia. Limitar-se al No no té ni cap ni peus.
A qui s’imagina en aquesta conversa fictícia? Vostè personalitza un diàleg amb el bàndol del No
No, no, no és cap diàleg personal entre dues persones eh, sinó dels dirigents polítics amb els seus representats, que són els ciutadans. A aquesta gent cal explicar-li que a Catalunya hi ha una realitat que és que una majoria vol votar. i aquests polítics haurien d’argumentar políticament als seus votants, als ciutadans, per què volen evitar que hi hagi un referèndum.
Però és evident que no interessa. Des de fa anys que l’únic argument és que tot això és il·legal, com ja ho deien del 9-N
Però ja s’ha acreditat que no seria il·legal… Si la pròpia legislació és un circuit que permet una interpretació que faciliti la solució acordada, cal abraçar aquesta situació. I no anar a la confrontació i al carreró sense sortida sistemàtic.
A falta de sis mesos pel setembre, l’acord encara és possible? Si no arriba cap acord abans de l’estiu, el Pacte haurà d’estar preparat per evolucionar cap al segon referèndum, l’unilateral?
Això ho hauran de decidir les entitats que formen part del Pacte. Els esdeveniments polítics obligaran a prendre decisions, és evident, però avui tenim una base molt sòlida, aquest manifest que ens uneix. I els propers mesos en farem molta difusió. Cal posar l’accent i donar prou rellevància que gairebé dues terceres parts del Parlament, l’alcaldessa de Barcelona i tants d’altres alcaldes del país, pràcticament tots els sindicats i organitzacions empresarials, els consells de cambres, entitats esportives i veïnals, col·legis professionals, i tantes altres organitzacions estan d’acord en una cosa, que és el referèndum. I que és un element tant transcendental pel futur del país. I hi estan d’acord durant molt temps, i són entitats tan i tan diferents i allunyades en altres temes. Cal posar llum a tot això, perquè té molta força. I després cadascú ja té la seva estratègia eh, però tothom comparteix el Pacte. Tothom ha considerat que el que ens uneix és prou significatiu com per a formar-ne part i explicar-ho.
Quin paper té la CUP dins del Pacte, després d’arrufar el nas perquè es reclama un referèndum pactat amb l’Estat?
Tenen una actitud molt activa i molt positiva. De debò, eh. Han estat molt clars en relació a això, i no tinc res a dir, al contrari. Han tingut un paper molt i molt positiu.
El Pacte hauria d’emplaçar partits o entitats perquè facin campanya pel No?
No, no. Al Pacte no ens correspon això. Nosaltres hem de posar llum sobre aquesta unitat a favor del referèndum. El sentit del vot correspon als partits, o a la societat, en fi.
I dins del bloc del No, com veu el PSC, que vostè coneix tan bé?
El que planteja el manifest és subscrivible perfectament pel PSC. No firmar-lo és totalment legítim eh. El PSC tenia una posició favorable al referèndum pactat i acordat però la va canviar. M’agradaria que tots els partits polítics donessin suport al manifest del Pacte, naturalment, però vaja. També cal dir que hi ha moltíssims electors del PSC que consideren que el referèndum és la solució. Ho diuen les enquestes, no ho dic jo. El suport al referèndum és més ample que la suma dels escons dels partits que hi donen suport. El projecte té molt recorregut.
La partida és juga sobretot al Parlament, i aviat hi haurà un xoc de legitimitats. Si el TC també impugna la resolució del referèndum pactat (aprovada per JxSí i CSQP), el Pacte quedaria tocat?
La veritat és que no ho sé. Però vaja, no ho ha fet.
Els coordinadors del Pacte el tirarien endavant, malgrat la impugnació del TC, si arribés el cas?
És que és una eventualitat que no s’ha produït. Ni m’ho he plantejat…
Anem acabant. Hi ha vida més enllà del Pacte pel Referèndum acordat? Si el Govern dóna per morta la via de l’acord amb l’Estat, i s’aposta definitivament pel referèndum unilateral, el Pacte actual tindrà sentit d’existència?
El desenvolupament del pacte s’ha de produir en el propi marc del Pacte. És a dir, si alguna de les moltíssimes entitats (i el Govern n’és una) té alguna proposta, s’ha de parlar i debatre entre tots. Però és que tots els actors tenen molt clar el rol del Pacte. De fet, per això en són part i per això van a totes les reunions, i encoratgen perquè es tiri endavant.
