El rei d’Espanya va pagar el rescat d’un dels segrestos més cars d’ETA

El rei d’Espanya Joan Carles I, ara emèrit, va contribuir a finançar ETA. Aquest és, a la pràctica, el resultat de l’operació que va fer quan va pagar el rescat d’un dels segrestos més cars de l’organització armada basca, el de Diego Prado y Colón de Carvajal, germà d’un amic del monarca. En deixa constància una anotació en l’agenda del que va ser cap dels espies espanyols, Emilio Alonso Manglano, director del Cesid (Centre Superior d’Informació de la Defensa) entre el 1981 i el 1995. Segons recull el diari Abc, el llibre biogràfic El jefe de los espías, publicat aquesta setmana, revela que Manglano va apuntar a la pàgina de l’11 de juny del 1983 del seu dietari: “Diners segrest D. Prado els va posar Zarzuela”.

Aquell dia de juny del 1983, el director del Cesid s’havia reunit, com era habitual, amb Manuel Guerrero, cap de l’àrea de terrorisme de l’agència d’espionatge espanyola de l’època, predecessora del que ara és el CNI. La confiança entre Manglano i Guerrero era màxima, i el cap de l’àrea de terrorisme del Cesid, en una època en què a l’estat espanyol no n’hi havia d’islamista, és considerada la font més fiable sobre aquesta qüestió. I, per alguna raó, el diari monàrquic Abc ha decidit publicar aquesta informació destacada en portada i en una doble pàgina interior en el moment més baix de reputació del Borbó emèrit.

La raó del pagament de la Zarzuela, segons la tesi d’Abc, seria el vincle molt estret i personal entre Joan Carles de Borbó i Manuel Prado y Colón de Carvajal, germà del segrestat i que va ser ambaixador i l’administrador privat del monarca. Era una persona, per tant, que coneixia tots els moviments de diners que feia el rei dels espanyols, ara investigats a Suïssa i fins i tot, momentàniament, per la fiscalia espanyola.

El pagament del rescat va ser d’entre 600 i 700 milions de pessetes –uns quatre milions d’euros– tot i que inicialment ETA n’havia demanat 1.300. La família –el mateix Manuel Prado en va ser el portaveu– va assegurar que no havia venut cap actiu, per negar que hagués pagat la quantitat. El fet és que Diego Prado va ser segrestat per ETA militar el 12 de març del 1983 –en època del primer govern del PSOE, amb Felip González com a president i José Barrionuevo com a ministre d’Interior– i va ser alliberat el 6 de juny, gairebé tres mesos després. Quan feia dues setmanes que l’havien segrestat, la policia va detenir a Madrid quatre suposats implicats en el cas i va escorcollar cinc pisos, però no va poder trobar Diego Prado, que va continuar segrestat fins a un alliberament sense intervenció policial.

Comentaris

    Baldric Octubre 17, 2021 | 23:34
    Espero que si vuelve a España, vaya preso de por vida

Nou comentari