La Plaza del Caballo a Jerez de la Frontera és l’epicentre del barri on Inés Arrimadas, líder de Cs, va viure la seva infantesa. En aquest municipi andalús Cs va aconseguir un dels seus millors resultats les darreres eleccions autonòmiques, superant fins i tot el PSOE i el PP. Ara, però, un sorprenent atac d’amnèsia fa que les expectatives del partit taronja a la ciutat natal d’Arrimadas per les properes eleccions andaluses s’ensorrin. De fet, molts veïns amb prou feines recorden la líder de Cs, ja que qui dona la cara a Andalusia és Juan Marín, un candidat que apel·la al centrisme davant l’amenaça de “jaleo” –així ho repeteix– de Vox. Cs va obtenir el 2018 un 23,51% dels vots, seguit pel PSOE amb el 22,44% i el PP un 18,04%. L’Adelante Andalucía de Teresa Rodríguez, amb el 17,45% dels vots, superava aleshores Vox, que va aconseguir l’11,88%. L’abstenció se situava en un 46%.
Però Cs predica ara en un lloc on ja pocs reaccionen a les seves suposades propostes de regeneració política. El desencís amb la política dona lloc a l’antipolítica militant que s’estén entre amplis sectors de la població. Els que tota la vida han votat al PP hi tornen, després de l’escapada que van fer el 2018 a Cs. Al barri d’Arrimadas, segons la cambrera de l’únic bar que hi ha la Plaza del Caballo, “tothom és del PP, és gent que té molts diners”. Fins i tot ella es declara admiradora de l’actual candidat, Juanma Moreno, el rostre més amable del PP andalús per a qui s’esperen diumenge uns resultats gloriosos. “Voto el PP per tenir feina, Moreno m’agrada, crec que és honest”, assegura la cambrera plantada a la barra i al costat d’un noi negre, callat, que renta tots els plats.
Els comerciants, recelosos de parlar de política i religió per no afectar el negoci
A l’antic barri d’Arrimadas no hi ha gaire fressa a mig matí. Dones que entre i surten de la farmàcia i jubilats amb les mans recollides a l’esquena donant voltes per la plaça. Els que regenten els pocs negocis que hi ha per la zona ofereixen informacions claus per desxifrar la sociologia de la zona. En una petita peixateria, als peus d’un edifici de pisos de classe mitjana alta, hi treballa un matrimoni de Sanlúcar de Barrameda, la Virginia i en Cristóbal. “Aquí tenim prohibit parlar de religió, política i futbol perquè el que ens interessa és que els clients comprin, no que es barallin”, diu la Virginia enriolada.
En Cristóbal, que està traient les espines d’una peça de salmó, es gira per dir-hi la seva: “No he votat mai de la vida, jo vull que ens governi el rei sol, i ja està, i tots amb ell units”. Argumenta que si els espanyols ja tenen un rei –”que no fa res”– per quina raó calen centenars de polítics “robant i vivint com a reis”. El peixater aclareix que ell és “d’esquerres” i que no votaria la dreta, però això no li impedeix dir que a Espanya li aniria millor si governés en Felip VI, en solitari. A la història es remet: “Si t’hi fixes, ens ha anat millor quan només hi havia un rei, Espanya era un imperi, l’espanyola és la millor raça del món i encara més l’andalusa”.
La temptació antipolítica s’obre pas al Jerez de la Frontera on va arrasar Cs
Aquest matrimoni de peixaters no parla de política amb els clients, però aprofiten ara que la botiga és buida. La Virginia, tot i manifestar el seu desinterès pels assumptes polítics, té una teoria a cavall entre la política i la sociologia que permet entendre el barri: “Els del PP quan govern el PSOE guarden, gasten menys; en canvi quan pugen al poder compren i estan més contents, jo ho noto; però els del PSOE gasten més perquè els del PP són menys a casa i compren dues o tres peces i els socialistes, en canvi, s’emporten un quilo del que sigui per a tota la família”. La Virgínia augura, a partir del 19-J, una bona temporada a la peixateria si es confirma l’èxit rotund de Moreno.
A pocs metres d’aquesta peixateria, els propietaris de la Fruiteria Salvatierra, en conversa amb EL MÓN, reprodueixen el mateix esquema que a la peixateria. Diuen que no es parla de política ni de religió perquè “hi ha gent molt radical” amb qui no es pot discutir. Com que ara no hi ha clients, s’obren a discutir sobre la situació actual. Manifesten un desencant general amb tots els polítics. “Tots roben i, aquell que pensis que no et robarà ara, ho farà més endavant”, diu la dona. Afirma, malgrat la mala impressió general que té dels polítics, que votarà l’esquerra d’Adelante Andalucía. “És el que el meu fill gai ha dit que s’ha de votar i jo me’l crec perquè és molt intel·ligent”, argumenta. A més, per a ella votar l’esquerra ara, que està de baixa i com a autònoma no té “cap dret” –diu–, li va bé: “Quan tinc diners voto el PP i quan estic pelada, l’esquerra”, riu.
El seu home surt de la fruiteria: “Als autònoms ens tenen fregits, vinga pagar impostos que no repercuteixen en la ciutadania”. Ell pensa anar a votar, però la seva aposta és pel vot en blanc. Es defineix com a home d’esquerres, tot i que afirma que de jove era del PP. Ara l’embarga la nostàlgia: “Hem de tornar a la Transició, al pacte d’esquerra i dreta, els d’abans sí que eren polítics, ara això és viva la Pepa”. Sobre l’auge de Vox, els veïns de Jerez de la Frontera no semblen especialment esporuguits. Ho associen al fet que els vota gent que “no ha llegit sobre història” i perquè encara “hi ha molts vells franquistes”. Aquests comerciants, conscients de alts i baixos de la vida, creuen que la millor opció és apostar per posicions polítiques moderades: “No m’agraden els extrems –diu la dona–, és millor aplegar-nos tots junts al centre”, diu fent un gest d’unió amb les mans.
Vells franquistes probablement votaran Vox diumenge, però molts dels que van votar Cs podrien tornar a recer del PP de Juanma Moreno. D’això n’està convençut l’Aurelio Romero, un vell dirigent del PP local, conegut amb el sobrenom d’El Lili, un dels noms que van aparèixer als papers de Bárcenas. Romero atén uns minuts a EL MÓN al centre de Jerez de la Frontera. Es mostra molt optimista i creu que ara tot el vot que es va endur Cs tornarà al partit de les gavines. “El pare d’Arrimadas ha estat sempre del nostre partit, del PP, de tota la vida”, recorda només de començar. El Lili considera que el fracàs de Cs té una explicació històrica i és que “cap partit que hagi nascut amb la intenció d’acabar amb el PP pot sobreviure”.
Líders locals del PP creuen que ni Cs ni Vox tenen futur
Romero comença el recompte de temptatives per acabar amb el PP amb Miquel Roca, que va crear el Partido Reformista Democrático (PRD). La formació que va suscitar interès, però els escassos resultats que va obtenir el 1986 el van convertir en un projecte fallit. En el mateix paquet, aquest veterà polític popular hi posa el Partido del Trabajo y Empleo-Agrupación Ruiz-Mateos i el Grupo Independiente Liberal de Jesús Gil. Romero opina que el 2018 molts votants de PP van marxar a Cs “per les turbulències del cas Bárcenas”, que ell coneix perfectament (apareixia com a perceptor de 6.000 euros el 2003, cosa que desmenteix). La diferència del PP amb Cs és que el PP “no és un partit de quadres, és un partit amb una gran implantació territorial, contra la qual els altres no poden lluitar”. Els tentacles del partit per tot el territori i els interessos teixits asseguren la seva pervivència.
Des del PSOE de Jerez de la Frontera també tenen la seva pròpia teoria que explica per què de sobte els votants de la ciutat fan com si Cs no existís. Un membre de l’agrupació local de la ciutat, que prefereix no donar el seu nom, explica en conversa amb EL MÓN que el 2018 quan el partit d’Arrimadas va arrasar a la ciutat va ser per un cert “vot de càstig” al PSOE per les primàries entre el sector de Pedro Sánchez i Susana Díaz, considerada d’una ala més conservadora del socialisme andalús. “A banda també hi ha un error de Cs de no haver volgut pactar amb Pedro Sánchez, això ho ha pagat perquè és el que la gent volia, a partir d’aquest fet va venir la seva decadència”, rebla aquest militant socialista local a la ciutat que va veure néixer Arrimadas i que ara l’ha oblidat gairebé per complet.
4 
