El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, s’ha mostrat convençut que fins dilluns tant el Govern com l’oposició tindran “la responsabilitat de país de trobar la majoria necessària per tirar endavant els pressupostos”. Ho faran, ha dit, “pensant amb l’interès del país i no amb objectius de curt termini partidistes”. Tot i això, Giró ha defugit donar detalls sobre les converses que manté l’executiu amb altres formacions perquè considera que “el soroll mai ajuda en les negociacions”. “Crec que tots hem de ser responsables i que els ciutadans esperen del Govern i de l’oposició la responsabilitat adequada i ara és un moment prou important perquè tots siguem prudents”, ha assenyalat durant la presentació a Lleida dels comptes per a l’any vinent.
El conseller d’Economia i Hisenda ha defensat els comptes perquè “Catalunya necessita uns pressupostos” i ha definit els del Govern com “els millors pressupostos possibles. “Són els més grans presentats fins ara”, ha remarcat. En aquest sentit, ha apel·lat a totes les formacions polítiques a prioritzar “l’interès de país” per davant “d’objectius partidistes” i ha fet una crida a la “prudència” i a la “responsabilitat” tant del Govern com de l’oposició per tirar endavant els comptes per al 2022.
Giró ha exposat que el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022 és el principal instrument del Govern per impulsar la reactivació social i econòmica de Catalunya després de la crisi derivada de la Covid-19. Amb aquest objectiu, ha detallat que els comptes preveuen un increment important de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 milions, 5.618 milions més (17,3%) que en el pressupost del 2020. Aquest augment dels recursos ha estat possible gràcies a l’aportació dels Fons Next Generation, que el 2022 ascendeixen a 2.142 milions, ha assenyalat.
Per àmbits, la despesa social concentra el 74,6% dels recursos totals, i els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 milions, 1.456 més que el 2020), Educació (6.681 milions, 1.009 més) i Drets Socials (3.969 milions, 905 més). Entre els trets més destacats dels comptes, el conseller ha posat de relleu el seu caràcter fortament inversor, fins al punt que la inversió del conjunt del sector públic creix fins als 3.951 milions i gairebé dobla la pressupostada el 2020 (2.012).
