Els impulsors de Més País Catalunya avancen aquestes setmanes per establir les bases del nou partit, un procés que haurien d’haver fet al maig, però que la crisi de la Covid-19 ha endarrerit. La pandèmia, explica Juanan Geraldes a ‘El Món’, ha obligat a refer els documents polítics del nou partit “perquè la conjuntura ja no és la mateixa”, de manera que els han refet i ampliat. Fins al 21 de juny hi ha obert un període per presentar esmenes als documents i també per fer la presentació de candidatures a la coordinació política del partit, càrrec al qual aspira el propi Geraldes, tot i que encara no s’ha fet oficial.
El partit ha de decidir els components del màxim òrgan de decisió, que és la coordinadora de l’organització entre congressos. La coordinadora haurà de tenir entre 34 i 40 membres i això dependrà de l’expansió territorial. A Tarragona, Més País Catalunya potser es desdobla amb Terres de l’Ebre i a Lleida podria fer el mateix. En aquest procés s’hauran d’escollir els membres nominals, que acabarien sent probablement l’executiva del partit, i a banda cada territorial i sectorial haurà de triar els seus propis representants. Les esmenes i candidatures per a la direcció del partit es votaran de l’1 al 3 d juliol i el 4 de juliol es comunicaran els resultats.
Geraldes comenta que hi ha bastanta “cohesió” pel que fa a “l’estratègia en general sobre cap on hem d’anar i els errors que no s’han de repetir”, mentre que es genera més debat “en les coses més viscerals”, com pot ser la qüestió nacional. Geraldes emfasitza l’extensió territorial del projecte i destaca que mentre a Girona s’ha incorporat al projecte “gent molt ficada en l’ecologisme” a Tarragona “gent molt arrelada al territori”, que prové de candidatures municipalistes. Tot i que hi pot haver diferències en algunes qüestions, apunta Geraldes, “podem anar fent coses en el camí”.
Un cop es tanqui la presentació d’esmenes es preveu fer un debat telemàtic de tres dies sobre els tres documents enllestits: l’ètic, l’organitzatiu i el polític. Precisament en la qüestió organitzativa és on Més País Catalunya defensa tenir un valor afegit respecte l’espai dels Comuns: “En termes organitzatiu, ens ha vingut gent que va entrar a Podem amb bona fe, i s’ha trobat totes les lluites que ja existien… hem tingut gent que ens diu que si hem de ser un altre cop un Catalunya en Comú, que acaba amb estructures antigues i apoderant-se d’allò nou, no volen participar”.
Els Comuns “s’han carregat la seva base”
Per què a ha passat això en l’espai dels Comuns? Geraldes creu que això és fruit de les “presses” i de “tantíssims processos electorals” que han acabat per “carregar-se la seva pròpia base”. “Això ha fet que no pugui quallar una organització estable amb òrgans que s’empoderin i puguin fer la seva tasca i la gent participi més a peu de carrer —sosté Geraldes—, els Comuns no ho tenen això, no ho ha pogut desenvolupar per les presses electorals”. Precisament per això explica que “el calendari electoral no marcarà els tempos” de Més País Catalunya, que encara no ha pres la decisió de concórrer a les properes eleccions al Parlament de Catalunya: “Tenim clar que si necessitem temps per organitzar-nos i donar sentit a la nostra proposta no anirem a les eleccions perquè no sóc partidari que sigui una pura competència electoral”.
Crítiques a l’institut Sobiranies
Geraldes es mostra molt crític amb alguns moviments de l’esquerra catalana que troba “elitistes”, com per exemple el recent creat institut Sobiranies. Segons la seva opinió, “si només teoritzes el que fas és metafísica pura”, per això creu que qualsevol iniciativa de pensament polític ha de tenir la voluntat de traslladar-se “a la gent perquè fer-la participi”. En cas contrari, acaben sent “classes magistrals” i per això troba que Sobiranies ha agafat “un to elitista”. Geraldes troba en canvi que el camí és “anar a la gent, escoltar les entitats, sortir de casa, parlar amb la gent”, cosa que admet que “és més difícil i molt més avorrit”, que quedar-se a casa connectat a un streaming: “Hi ha massa acadèmia mal entesa en la nova política, falta gent que no tingui problema en anar a fer coses molt avorrides com parlar amb treballadors o mirar la comptabilitat d’empreses”.
Més País Catalunya, soci català del Más País d’Íñigo Errejón, defensa davant dels crítics que consideren el partit com una “sucursal” que l’organització és cada cop “menys franquícia”. Geraldes sosté que Més País vol ser una confluència d’entitats i organitzacions de cada territori per esmenar la política de les corts de Madrid amb la qual “no se senten identificats”.
