Aquest dimarts 2 de juliol el conflicte català serà, ho vulguin o no els estats de la UE, un dels focus de tensió al cor d’Europa. La sessió plenària en què els eurodiputats electes han de prendre possessió després d’aconseguir el seu escó el 26 de maig trobarà com a mínim un seient buit, el d’Oriol Junqueras, empresonat a Lledoners i a qui la justícia espanyola ha desposseït dels seus drets polítics. I hi haurà dos seients més, el del president a l’exili, Carles Puigdemont, i de l’excoseller Antoni Comín, que van aconseguir acta de diputats per Lliures per Europa (JxCAT), teòricament no podran ocupar el seu escó a la seu de l’Europarlament a Estrasburg, perquè el Tribunal General de la UE ha denegat les mesures cautelars exigides pels eurodiputats electes de Lliures per Europa.
Malgrat que Junqueras, Puigdemont i Comín van presentar-se a les eleccions complint tots els requisits, la Junta Electoral Central i el Suprem han impedit que puguin ser proclamats perquè no han anat a Madrid a prometre o jurar la constitució espanyola. Junqueras perquè li ho ha impedit el Suprem, i els exiliats perquè en trepitjar territori espanyol serien detinguts. Però a més, el 2 de juliol també se sabrà si la justícia espanyola torna a intentar una detenció del president i de l’exconseller Comin amb una nova euro-ordre, la tercera, arriscant-se a ser rebutjada o a un altre cop de porta de la justícia internacional com va passar amb Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia.
Parlament Europeu
Un dels advocats del president Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, es mostra convençut que acabarà ocupant el seu escó: “Puigdemont prendrà possessió, com també Antoni Comin, n’estic convençut. La qüestió és quan, perquè cal seguir els procediments reglamentaris fins a arribar al Tribunal de Justícia de la UE, però tot plegat es resoldrà en qüestió de pocs mesos, al setembre o octubre ja pot estar resolt”, explica a El Món. Cuevillas ho té clar perquè “la normativa preveu que la immunitat s’assoleix des del moment en què s’és escollit a les urnes, sense que jurar la constitució d’un país pugui ser un requisit. De fet, es pot ser candidat a les europees en una llista espanyola sense tenir la nacionalitat espanyola. El mateix Gonzalo Boye, amb nacionalitat alemanya, va ser acceptat com a candidat mentre no es resolia l’exclusió de Puigdemont. I per què ha de jurar ell una constitució que no és del seu país?”, raona l’advocat del president a l’exili.
I és que, afegeix, des del Tractat de Lisboa de l’any 2009 que els eurodiputats “no representen un país, sinó els ciutadans europeus que viuen en aquell país”. De fet, la UE només delega als països membre l’organització de les eleccions, però en cap cas un eurodiputat català no representa l’Estat espanyol, sinó els seus ciutadans. La raó d’aquesta delegació és que la UE no té una administració electoral, una JEC, i d’aquí que es desentengui de la logística electoral.
Pablo Llarena va cursar una euro-ordre a Alemanya i en va retirar una segona
Primer l’Europarlament, després el TJUE
Jaume Alonso Cuevillas creu que els eurodiputats podrien prendre possessió en el termini d’uns pocs mesos, perquè el procediment “és ràpid”. Primer ha de ser el Parlament europeu qui es pronunciï sobre la situació dels tres eurodiputats catalans. I aquí els advocats no ho donen per perdut d’entrada: “Hi ha 76 eurodiputats i cinc vicepresidents que van demanar explicacions a Tajani per haver tirat pel dret i prohibir l’accés a Puigdemont. És cert que el PP europeu i els socialistes són majoria, però no està clar que estiguin disposats a violar la immunitat parlamentària per un afer intern espanyol, que després estem convençuts que el TJUE revocaria”, argumenta l’advocat del president a l’exili.
Cuevillas té clar que la justícia europea els donarà la raó perquè “els impediments formalistes posats per Espanya, jurar o prometre la Constitució de forma presencial a Madrid, no tenen cap sentit”. L’equip jurídic del president havia demanat mesures cautelars al tribunal, però no ha sorprès que es deneguessin: “Era difícil que arribessin a temps perquè primer s’ha de pronunciar el Parlament europeu”. I si l’Europarlament no acceptés els eurodiputats catalans, aleshores el TJUE “ha de resoldre en un parell de mesos aproximadament, perquè és un contenciós electoral”, conclou en declaracions a El Món. Aquest dilluns han demanat al Tribunal Suprem que inclogui el seu cas en una eventual qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’escó a l’Eurocambra d’Oriol Junqueras.
Pot ser detingut en territori francès?
Cuevillas assegura que el president i l’exconseller tenen previst d’assistir a la sessió constitutiva del 2 de juliol a Estrasburg, territori francès, tot i el risc que l’Estat espanyol cursi una nova euro-ordre que els pogués portar a ser detinguts. “No crec que Espanya ho fai, és un risc perquè els eurodiputats tenen immunitat, és molt possible que el ministeri de l’Interior francès no ho vulgui fer”. A més, afegeix Cuevillas, “com que tenen immunitat, s’hauria de suspendre el judici i el Suprem hauria de demanar un suplicatori al Parlament europeu per seguir amb el procediment judicial. Espanya sap que amb una nova euro-ordre internacionalitza encara més el conflicte i el porta al cor de les institucions europees”.
Imatge d’arxiu de Carles Puigdemont amb Josep Rull i Jordi Turull
Podria tornar Puigdemont a Catalunya?
Si és eurodiputat, Cuevillas és clar: “Sí, es podrà moure per tot el territori de la UE gràcies a la seva immunitat. Només podria ser detingut en cas de delicte flagrant, o demanant permís, i obtenint-lo, del Parlament europeu”. Ara bé, podria ser Carles Puigdemont investit president de la Generalitat? “En aquest cas, per ser president de la Generalitat has de ser diputat del Parlament, i per prendre possessió hauria de renunciar a l’acta europea, és a dir, que perdria la immunitat i aleshores podria ser detingut”.
De moment, Espanya ja s’ha vist obligada a moure fitxa. El Suprem té previst demanar informació al TJUE sobre el cas d’Oriol Junqueras. I els consells que li ha donat l’Advocacia de l’Estat sobre què preguntar van clarament enfocats a trobar la manera de justificar que l’eurodiputat d’ERC no té immunitat. Ha proposat fins i tot quines preguntes s’han de fer: A partir de quan els diputats electes tenen immunitat? es pot considerar un privilegi dels eurodiputats electes el fet que puguin tenir un permís penitenciari per adquirir l’acta de diputat? Es pot limitar aquest privilegi pel risc que els empresonats puguin impedir l’acció de la justícia.
