Itàlia es va disculpar ahir pel bombardeig de Barcelona el 17 de març del 1938, en el qual va morir un miler de persones i 1.500 persones més van resultar ferides, mentre que Espanya va seguir sense fer-ho. Tant la Itàlia de Mussolini com l’Espanya franquista van ser Estats de dret, tot i que dictatorials, i es costum internacional que els continuadors del mateix Estat es disculpin per les agressions causades.
Però ahir a l’acte que es va celebrar a la Gran Via de Barcelona, on va caure un bomba dels bombarders italians sol·licitats pel general Franco, només hi ha estat present el cònsol d’Itàlia a Barcelona, Daniele Perico, en un gest de solidaritat cap a les víctimes. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, que seria el seu equivalent, no hi ha assistit i les institucions espanyoles no han demanat perdó pel bombardeig del govern finalment vencedor a Espanya. Perico ha estat del tot explícit: “La història d’Europa dels darrers 50 anys i el naixement i evolució de la UE demostren que és possible la reconciliació i la construcció d’una societat basada en els valors de la llibertat, la igualtat i la democràcia”.
Kohl i Mitterrand, amb Companys
La mateixa falta sensibilitat espanyola ja es va produir respecte el president Lluís Companys, afusellat per l’Espanya franquista el 1940 a Montjuïc. Als anys 90 el llavors canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Mitterrand va demanar perdó a la Generalitat per la detenció de Companys a França a mans de la Gestapo i pel seu lliurament a les autoritats espanyoles.
Kohl i Mitterrand, seguint la pràctica internacional, es consideraven per bé o per mal responsables històrics, donat que els règims nazi i de Vichy també eren Estat de dret alemany i frances. Però Espanya, que és qui va acabar afusellant Companys, no ha vulgut mai demanar perdó. No ho han fet ni els governs del PSOE, ni els del PP, malgrat que les institucions catalanes ho han demanat repetidament.
