La inviolabilitat del Parlament, a la banqueta

El TSJC jutja la Mesa de la cambra catalana durant l’octubre de 2017 per desobediència

S’ha suspès dues vegades, però ara sembla que ve la bona. Aquest dimarts, i suposadament durant tres dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, jutjarà la Mesa del Parlament durant la tardor de 2017.   Serà un judici amb l’acusació per desobediència els llavors membres de la Mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, a més de la diputada de la CUP Mireia Boya. En canvi, Joan Josep Nuet, queda exclós en ser diputat al Congrés i la presidenta Carme Forcadell, ja ha estat sentenciada a 11 anys de presó pel Tribunal Suprem de Manuel Marchena. Una situació extranyíssima al dret. Forcadell al Suprem i per sedició, i els seus companys, per desobediència i al TSJC. Al capdavall, és un judici polític de primer nivell, perquè la cambra catalana s’hi juga la seva sobirania garantida per la immunitat dels debats.  La inviolabilitat del Parlament, doncs, a la banqueta per deixar fluir els debats sobre el futur polític del país.

 

El judici arriba amb una petició de penes considerable atès que el suposat crim va ser deixar celebrar un debat.  La fiscalia els demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros per a cadascun. L’Advocacia de l’Estat demana les mateixes penes excepte per a Boya, per a qui demana 24.000 euros de multa, a banda de la inhabilitació. Per la seva banda, l’acusació popular de Vox absolutament desbocada demanava 12 anys de presó per grup criminal, dos anys d’inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d’euros de multa a cadascun.

 

Penes per desoïr

 

Segons l’escrit d’acusació del fiscal, els acusats eren “conscients” que incomplien el “deure d’inadmetre actuacions”. En aquest sentit, utilitzac com a prova incriminatòria els requeriments del Tribunal Constitucional per evitar tramitar iniciatives que poguessin contribuir al procés d’independència. De fet, el ministeri públic els acusa de “desoir-les” per donar “cobertura jurídica al procés cap a la independència”.  En el grapat de resolucions, Fiscalia hi fica des de la primera resolució de 9 de novembre de 2015, signada per JxSI i la CUP, el debat de política general que va acceptar tramitar el referèndum i les famoses lleis aprovades el 6 i 7 de setembre. L’advocacia de l’Estat els acusa d’haver votat sistemàticament aquestes resolucions i projectes.

 

Inviolabilitat

 

Les defenses, en canvi, al·leguen la inviolabilitat parlamentària. Corominas, Simó, Guinó i Barrufet argumenten en els seus escrits de defensa  que van complir en tot moment amb allò que preveu el reglament del Parlament com a membres de la mesa de la cambra. És a dir, que van actuar sempre per preservar el debat polític. L’argument de tots els acusats és que elsmembres de la Mesa es limiten a admetre a tràmit les iniciatives polítiques, però són aliens al contingut de les mateixes. Les funcions de la mesa, remarquen, “no poden seguir criteris de discrecionalitat, opinió o oportunitat, sinó que s’han d’exercir de manera reglada i d’acord amb el reglament del Parlament”.

 

Per la seva banda, Boya insisteix en què “la imputació, processament i actual acusació en contra seva obeeixen a l’estratègia estatal, operada simultàniament des de fronts judicials, policials, mediàtics i polítics, de persecució ideològica de tot l’independentisme”. De fet, ‘exdiputada cupaire recorda que mai va rebre cap requeriment del Constitucional ni querella de la Fiscalia. Boya remarca que era “diputada electa” del Parlament i treballava “en exercici legítim dels seus drets fonamentals a la participació política i a la llibertat ideològica”, i a l’empara de la seva “inviolabilitat com a diputada” pels vots i opinions emesos en exercici del càrrec

 

Marchena influeix

 

Arran de la sentència del Tribunal Suprem, les defenses s’hauran d’esgargamellar. La Sala Penal que presideix Manuel Marchena no va considerar  aplicable el principi d’inviolabilitat parlamentària perquè aquest no empara la desobediència als tribunals, sinó la llibertat d’expressió i de vot dels membres dels parlaments. La sentència remarcava que l’acte parlamentari que “es converteix en el vehicle per desobeir allò resolt pel Tribunal Constitucional no és un acte emparat pel dret, no és un acte que pugui refugiar-se sota la prerrogativa constitucional d’inviolabilitat”. Aquest va ser un dels arguments centrals de la defensa de Forcadel.  Pel Suprem, la protecció “desapareix tot i que la decisió es presenti formalment embolcallada en un acord de la Mesa que ha estat objecte de votació”. En aquest sentit, subratllava que el vot “no té un efecte sanador de la il·legalitat d’una desobediència”, sinó al contrari, “aprofundeix i intensifica el seu significat antijurídic”.

 

Tres dies, uns quants testimonis i l’aranès

 

El judici del guió marca tres dies de vista oral: dimarts, dimecres i divendres.  Declararan com a testimonis els altres membres de la mesa d’aquell moment, José María Espejo Saavedra i David Pérez, així com els lletrats Antonio Bayona, Xavier Muro, Pere Sol i Mercè Arderiu. A més, s’ha acceptat el testimoni d’Inés Arrimadas, Xavier Garcia Albiol, Miquel Iceta i Lluís Rabell, presidents dels grups parlamentaris no independentistes llavores. També compareixeran els expresidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert. Així mateix, el tribunal ha acceptat que declarin com a testimonis els membres de la CUP Carles Riera, Eulàlia Reguant, Albert Botran i Gabriela Serra, així com Albano-Dante Fachin, Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà. Boya declararà en aranès. El tribunal estarà format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos, que serà el ponent, i Jordi Seguí. Simó va recusar els dos primers, però la petició va ser denegada. Barrientos i Ramos ja han tingut més d’un paper condemnatori en els líderatges del procés, com en el cas del president Quim Torra, inhabilitat per negar-se a retirar una pancarta.

 

Nou comentari