El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Un informe dels ‘espies’ dels Mossos per a la Fiscalia desmunta la tesi de De los Cobos
  • CA
L'informe de la Comissaria General d'Informació a la Fiscalia basats en fonts obertes

L’informe de la Comissaria General d’Informació a la Fiscalia basats en fonts obertes Quico Sallés

Els papers tornen al rescat del Major Josep Lluís Trapero. Una documental aportada a la causa del judici contra la cúpula d’Interior ha esdevingut una nova bufetada de la prova documental a la tesi del principal testimoni de càrrec,  el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, el coordinador policial contra l’1-O.  El coronel sempre ha sostingut en les seves declaracions la “connivència” del cos de Mossos, o en tot cas, del Major, amb l’estratègia política del Govern de Carles Puigdemont. Una acusació que topa de ple amb un informe dels Mossos de 15 de setembre de 2017. És a dir, cinc dies abans que el Fiscal Superior de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, designés el coronel com a coordinador de l’operatiu policial.

En aquest informe, al que ha tingut accés ElMón, signat pel comissari Manel Castellví, aleshores Cap de la Comissaria General d’Informació -on hi treballen els coneguts pels ‘espies’ del cos- s’admet que només podien treballar amb la presència als actes i, sobretot, a través de  “fonts obertes”. Això és, amb “sistemes d’informació universal com premsa o xarxes” per poder escatir quines intencions o què preparava el Govern de cara el referèndum. La prova del cotó que el Govern tenia al marge el cos dels Mossos del procés independentista.

Un document que, a més, avala el testimoni del comissari Ferran Lòpez que va recordar a l’Audiència Nacional “els silencis espessos” de la Prefectura “mentre seien en un sofà per veure per la tele les compareixences del Govern i així poder conèixer quines eren les seves intencions”. L’informe també certifica la defensa de Trapero que insistia que el Govern ni li donava cap dada ni en tenia ni idea del seu projecte estratègic. Se’ns dubte, si la policia hagués tingut fil directe i prou confiança del Govern no li hauria calgut recórrer ni a fonts obertes i a treballs de camp d’investigació. 

El comissari Castellví adreça aquest informe al Fiscal Superior de Catalunya en compliment de la Instrucció 2/2017, que reclamava informació dels “actes” que poguessin ser “indiciaris de delictes de desobediència, prevaricació i malversació”. El report policial es divideix en sis punts: el “compromís dels municipis amb el denominat referèndum d’autodeterminació”; “sindicatures electorals”; “actes de difusió i informació”; “sorteig dels membres de les anomenades meses electorals”; “actes publicitats com d’inici de campanya” i en sisè lloc, “previsió d’actes de la denominada campanya electoral”.

D’entrada, dels títols de cada apartat en destaquen qualificatius com “denominada” o “anomenada”. Uns adjectius pensats per no donar validesa legal a cap de les decisions polítiques que estaven investigant els homes de Castellví. L’informe de deu planes força denses i detallades, es basa plenament en “fonts obertes”. Concepte argot policial i d’intel·ligència que englova “fonts obertes a tothom i sistemes d’informació universal”. Això és, premsa, xarxes o bases de dades. De fet, l’atestat policial està farcit de dominis web o tuits escrits per líders polítics com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o de l’aleshores Badalona, Dolors Sabater.

També hi afegeixen, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 7449A, de sis de setembre de 2017, on s’hi publicava la Llei 19/2017 del referèndum d’autodeterminació. Una publicació, aportada com annex, d’on dedueixen que hi ha una sindicatura electoral que investiguen i troben a través del Butlletí Oficial del Parlament 505/11 on hi ha el nomenament els cinc membres i els sis suplents.

El mateix protocol  apliquen pels actes de difusió. En concret, els agents d’informació fan un recull de notícies digitals dels mitjans públics, de l’anunci de les “vies” així com un repàs quirúrgic del contingut de les webs referendum.cat; webdelsi.cat; joconvoco.cat i ref1oct.cat així com de les seves dades administratives. Aporten captures de pantalla per acreditar el contingut i els missatges en pro del referèndum que mostren aquests llocs webs així com els enllaços que se’n deriven.

Del contingut de les notícies que recullen els analistes d’informació dels Mossos en destaquen que ja s’hauria efectuat el sorteig de membres de les meses electorals i que del 15 al 18 de setembre 55.000 persones rebran la notificació per participar-hi. Els agents hi fan constar que “a data de tancament d’aquest ofici policial aquesta instrucció no ha tingut coneixement de cap comunicació o publicació focial sobre la informació continguda en aquest apartat”.

El cinquè punt és una minuta policial dels agents de camp d’informació que van assistir als actes d’obertura de campanya del 14 de setembre. Tant a l’acte central a Tarragona, com els actes a Girona o Manresa. Informen dels participants, missatges i eslògans i nombre de participants. D’aquestes minutes, els Mossos avisen al Fiscal que enviaran atestats corresponents a cada fiscalia territorialment competent. En el sisè punt, fan un repàs també als actes de campanya dels partits previstos. Així recullen enllaços de notícies d’aquest diari (mon.cat) i les agendes digitals d’ERC i la CUP, de l’ANC i Òmnium.

Part de l'informe on Castellví reconeix que han de treballar amb fonts obertes

Part de l’informe on Castellví reconeix que han de treballar amb fonts obertes Quico Sallés

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa