Rússia és culpable. De nou. Així ho remarca un dels darrers informes de ciberseguretat del think tank oficial del ministeri de Defensa espanyol. En concret, un dossier de l’’Institut d’Espanyol d’Estudis Estratègics, el think tank del ministeri de Defensa espanyol, que depèn del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional (CESEDEN) i del Secretari general de Política de Defensa. L’informe, titulat Unitats de Ciberintel·ligència i Ciberguerra al servei d’Estats, i que signa el prestigiós i veterà capità de navil·li Enrique Cubeiro, excap d’Operacions del Comandament Conjunt de Ciberdefensa (MCCD, en l’acrònim espanyol) i responsable de Motivació del ministeri de Defensa, ara a la reserva.
En aquest informe, signat el passat 7 de setembre, l’influent analista en qüestions de ciberseguretat i ciberdefensa insisteix en la ingerència de Rússia en el Procés català, sobretot a través de la xarxa. Un element que alimenta les investigacions arran de l’Operació Volhov que ni tant sols veu creïbles el ministeri fiscal. Una investigació duta a terme per la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya que ha obert una forta crisi diplomàtica entre Rússia, els EUA i Espanya per unes acusacions sense cap prova i que el Kremlin titlla de “mentida” i producte de la “imaginació”.
En aquest anàl·lisi, Cubeiro assegura que “també existeixen evidències contrastades que Rússia va participar en la difusió de notícies falses en suport a l’independentisme català”. Tot en el marc d’un estudi sobre com i per què utilitzen els Estats les unitats especialitzades que operen al ciberespai creades en els darrers anys. També examina de quina manera actuen i de quina manera es constitueixen. Així explica diversos casos de les potències mundials. Però en el cas de Rússia, l’analista assegura que els “russos són uns mestres en tot allò que afecta la desinformació” que segons els seus números la practiquen uns 70 estats. La conclusió de Cubeiro és que Rússia tenia interès en Catalunya perquè volia “erosionar a un Estat membre de l’OTAN agreujant els seus problemes interns”. De fet, considera que aquesta mena d’actuacions és una de les bases del que es coneix com a “guerra híbrida”.
La tesi que esbossa l’estudi és que Rússia s’ha especialitzat en la guerra al ciberespai que qualifica de “permanent i intenssísima activitat hostil al ciberespai“. La tècnica utilitzada per Rússia, segons recull Cubiero, és per obtenir informació de tots tipus que pugui suposar una avantatge ja sigui política, econòmica, militar o tecnològica per al Kremlin. En aquests objectius, s’inclouen des de sabotejar infraestructures, alterar resultats electorals o “danyar la reputació dels adversaris”. A més, s’afegeix l’interès rus per “exacerbar conflictes interns dels seus adversaris a través de la desinformació, la influència i la propaganda”.
De fet, no és la primera vegada que els analistes de Defensa apunten Rússia com un aliat de l’independentisme en els darrers anys del Procés. Un exemple és el Document d’Investigació 18/2017 de l’Institut Espanyol d’Estudios Estrategicos, que aleshores el dirigia el general de Brigada Miguel Ángel Ballesteros, actual director del poderós Departament de Seguretat Nacional. En aquell cas l’analista Josep Baqués de la Universitat de Barcelona, insistia en l’interès de Vladimir Putin en influir en el Procés català pels seus interessos. “El Kremlin està aprofitant el órdago catalán per desestabilitzar, per això utilitza una política destinada a generar confusió des de les xarxes socials, en una línia similar a la que va utilitzar per influir en les recents eleccions nord-americanes”, afirmava. “Moscou no té interès específic en Espanya, ja que queda massa lluny de la seva àrea d’influència, ni tant sols som depenents del gas naturals rus a diferència del que passa, amb major o menor claredat, al nord dels Pirineus”, advertia el document. “Però Moscou aspira a fomentar les desavinences a Catalunya per així debilitar un Estat membre de l’OTAN”, reblava el clau.
Precisament, el general Ballesteros, el novembre de 2019 en la presentació del llibre “Desinformación. Poder y manipulación en la era digital” va afirmar la “connivència entre l’independentisme i els actors russos que van generar “fake news’ durant el Procés”. Una tesi que s’ha anat repetint fins a dia d’avui, fins al punt, que l’estrambòtic atestat de la Guàrdia Civil sobre les relacions del cap de l’Oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb membres del Kremlin i dels serveis d’intel·igència rusos, s’ha difós també al New York Times generant una conflicte diplomàtic.
