Una tramitació d’asil amb la complicitat de l’advocat de l’Estat, la negativa a investigar les connexions de l’imam de Ripoll amb Abdelbaki Es Satty amb els serveis d’informació, o les visites mai aclarides d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a la presó així com els dubtes raonables sobre la seva mort. Aquests són alguns dels fets, indicis o documents que mai s’han acabat d’investigar ni justificar i que ara prenen força amb les declaracions del comissari jubilat José Manuel Villarejo que relaciona el CNI amb els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017.
Villarejo, en el judici sobre tres peces de la causa Tàndem, que avui continuava a l’Audiència Nacional, ha afirmat que va col·laborar amb el CNI fins el moment que va ser detingut, el novembre de 2017. En aquest punt, ha presumit d’haver “intentat arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll”.“Va ser un error greu de Félix Sanz Roldán -el general director del CNI- que va calcular malament les conseqüències per fer un petit ensurt a Catalunya”, ha assegurat a preguntes del ministeri fiscal. Unes declaracions que prenen rellevància en el benentès que fins i tot, fiscalia, ha admès que Villarejo era un “agent d’intel·ligència” que treballava tant per la Direcció Adjunta Operativa de la Policia com per el Centre Nacional d’Intel·ligència.
Però aquesta dada sobre la relació del presumpte autor intel·lectual dels atemptats amb els serveis d’informació de l’Estat ve de lluny. Un informe de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior, al qual ha tingut accés El Món, detalla les “quatre entrevistes policials” que va rebre l’imam durant la seva estada a la presó de Castelló I per tràfic de drogues.
Concretament, l’imam va ser entrevistat el 5/4/2012, el 24/05/21 i 26/6/12 amb els agents de la Guàrdia Civil amb número de carnet professional T03083R i B93224U i el 17 de març de 2014, amb els agents d’informació del Centre Nacional d’Intel·ligència amb número d’identificació 7836 i 6917. Les visites amb agents del CNI van ser mig any després del seu darrer permís penitenciari i un mes abans de la seva sortida de la presó, segons delata l’informe signat pel subdirector general d’Institucions Penitenciàries, Javier Nietal, i que va ser tramès a l’Àrea Central d’Informació Exterior de la Comissaria General d’Informació, per ordre judicial.
En aquest sentit, cal recordar que quan el mes d’abril del 2014, Abdelbaky Es Satti va sortir de la presó de Castelló, havia de marxar d’Espanya perquè la pena comportava l’expulsió de l’Estat espanyol. Però Es Satty, no només no va marxar sinó que va presentar una petició d’asil que l’Estat va començar a tramitar. Aquest fet va ser avançat per aquest diari després de trobar els documents en una de les caixes de les peces de convicció del judici del 17-A. L’asil no va prosperar perquè un jutjat, per sorpresa, va anul·lar la seva ordre d’expulsió.
En concret el 22 de maig del 2014, just quan feina un mes que havia sortit de la presó, el ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, va emetre una resolució, signada pel sotsdirector general d’Asil, amb què admetia a tràmit la “sol·licitud de protecció internacional” d’Abdelbaky Es Satty, registrada el 29 d’abril del mateix any. Una petició d’asil que finalment es va veure superada perquè el jutjat contenciós número 2 de Castelló va córrer més i va anul·lar la seva expulsió d’Espanya –que hauria anat associada a la prohibició d’entrada a l’estat espanyol per si intentava tornar–, amb la complicitat de l’advocat de l’Estat.
La sol·licitud d’asil va ser paral·lela a la reclamació de suspensió “cautelar” de l’ordre d’expulsió implícita en la pena de presó davant el jutjat contenciós administratiu número dos de Castelló . L’ordre d’expulsió es va dictar el 22 d’abril del 2014 i Abdelbaky Es Satti va interposar-ne el recurs oposant-se a ser repatriat al Marroc, on va néixer l’any 1973. El jutjat, en un temps rècord, va tramitar el recurs. A més, l’advocat de l’Estat no es va oposar a la suspensió demanada per l’imam. Així, el 19 de maig del 2014, en la interlocutòria 123 del procediment abreujat 170/2014, el jutjat va decidir a la vista de “l’arrelament” d’Es Satty i “la no oposició expressa de l’administració” suspendre l’expulsió. Fins i tot, el fet que l’advocat de l’Estat no s’oposés va estalviar imposar les costes del procés.
La decisió d’aturar l’expulsió es va convertir en ferma, per sentència 59/2015 del mateix jutjat dictada el dos de març del 2015. La decisió del jutge va obligar al ministeri de l’Interior no només a deixar sense efecte l’ordre d’expulsió sinó que, a més, va anular també “l’extinció de l’autorització de residència de llarga durada” de la qual era titular l’imam. Tot va quedar regulat pel ministeri de l’Interior el 9 de juny del 2015, per ordre de l’aleshores subdelegat del govern espanyol a Castelló, David Barelles. Aquesta ordre feia decaure la petició d’asil perquè se li reconeixia a l’imam la vigència del número d’identificació d’estranger (NIE) i el seu empadronament a l’estat espanyol, és a dir, el reconvertia en ciutadà lliure a Espanya. Tot plegat un fet força estrany a la vista de la rapidesa de la decisions i del canvi de criteri de l’Estat, just després que fos entrevistat pels membres del CNI.
Un altre dels punts que avalarien la tesi de Villarejo és la negativa a investigar si realment Es Satty és mort. De fet, aquesta va ser la tesi de la defensa de Javier Martínez, el pare del nen assassinat a la Rambla, l’advocat Agustí Carles, insistia que si bé la justícia donava per mort l’imam “biològicament” no s’havia acreditat. Un altre dels indicis va ser un inquietant testimoni del judici del 17-A. Soliman Akaunchouh, director de la mesquita Youssef de Vilvoorde, a Bèlgica que va explicar que tot i estar gairebé cinc mesos fent d’imam no se’l va arribar a contractar perquè no aportava el “certificat de bona conducta”. Ara bé, segons va destacar el testimoni al tribunal, l’imam va assegurar que “enraonava amb els serveis secrets espanyols”.
Per altra banda, dos analistes dels Mossos encarregats de la investigació del 17-A van assegurar en el judici que “està objectivada” la relació “directa” d’Abdelbaky Es Satti amb l’operació Chacal de l’any 2006 i, de manera “indirecta”, l’operació Tigris. Totes dues operacions orquestrades per Al Qaeda per tal d’enviar soldats a la guerra i per ajudar a fugir sospitosos de participar en els atemptats de l’11-M. Així mateix, durant la comissió d’investigació al Parlament dels atemptats, la sessió celebrada a Ripoll, el responsable de la mesquita va explicar que la policia havia preguntat fins a tres vegades per l’imam des que va ser contractat. Tot plegat, munició per la tesi de Villarejo.
