Els deu membres d’Esquerra Republicana imputats pel Tribunal de Comptes ja han presentat un recurs contra el rebuig de l’aval de l’Institut Català de Finances per part del tribunal. La defensa demana que s’admetin els avals presentats, que cobrien els 5’4 milions en fiances que el tribunal exigeix a tots els imputats. Argumenten que els afectats han patit un clar perjudici en no poder fer ús de l’aval, atorgat “conforme a la legalitat vigent” en haver estat aprovat al Parlament el Fons Complementari de Riscos.
Els advocats denuncien la indefensió patida pels imputats i asseguren que s’ha vulnerat la seva presumpció d’innocència, a banda d’entendre que l’aval té “plena vigència” legal. A més, considera que la delegada instructora fa una interpretació “distorsionada” del decret llei que regula la concessió dels avals, interpretant que no cobreix la responsabilitat comptable, “de manera fins i tot contrària a la seva literalitat”.
En segon lloc, assegura que aquesta decisió de no acceptar els avals preten ser “immune” al control judicial, pel fet de no haver pogut al·legar ni discutir la decisió sobre els avals abans de la resolució del 14 d’octubre de la magistrada. La defensa ha recordat que així ho havia demanat en reiterats escrits al tribunal durant les darreres setmanes. Per tant, sosté que es genera una “absoluta” indefensió als imputats, ja que tampoc es podrà discutir en cap altre moment processal. És en aquest punt on els advocats afegeixen que també és genera indefensió en desconèixer les quanties que s’han d’avalar, perquè la responsabilitat entre els imputats és solidària.
Per últim, asseguren que es vulnera clarament la presumpció d’innocència, quan la magistrada prejutja la concurrència de dol, culpa o negligència greu per part dels imputats en assumir que van actuar amb voluntat i mala fe. Apunta que ho fa en un acte definitiu ja que fa servir aquest prejudici per estimar que això els exclou de l’àmbit d’aplicació del decret llei. La defensa assegura que aquest fet “contamina greument” l’objectivitat i la imparcialitat que després ha de jutjar els fets.
