Miquel Iceta (Barcelona, 1960). És el candidat del PSC per aquestes estranyes eleccions del 21D. Està fent una campanya seriosa però no avorrida. Seguint-lo, veus com la gent, fins i tot, a la cua d’un MacDonalds els persegueix per fer-se selfies. Manté un mateix discurs i actua com un candidat presidencialista. No veu un tripartit, però sí que s’encomana refer pont i si en dos anys no assoleix cap acord, deixar la presidència. Ens atèn després d’un dinar multitudinari amb dones. Anem tard per la quantitat de fotos i petons que li demanen.
-Perquè un ciutadà que se sent espanyol l’ha de votar?
Perquè si se sent espanyol no vol la independència, i si no vol la independència ha d’entrendre que sense canvis no mantindrem la unitat. L’immbolisme ho trencaria tot. Representem una alternativa que és reformista, que és l’única manera de mantenir la unitat d’Espanya i uns llaços raonables entre els pobles que l’integren.
-Però no s’ha vist cap voluntat de canvi des de l’Estat?
Jo crec que ara potser la veuen. Jo no he trobat ningú que em digui que el fet que Catalunya vagi malament li vagi bé a Espanya. Estem perdem moltes oportunitats en termes de prosperitat econòmica, innovació, de projecció que Catalunya havia donat en benefici del conjunt d’Espanya. Hi ha un possible escenari d’un acord que impliqui un guany per les dues parts.
-Li posaré un darrer exemple, vostè ha parlat d’indults i la resposta a l’Estat ha estat refractària
Hi ha gent que no li agrada si ho dius abans que s’hagi jutjat. Però és veritat que en unes eleccions la gent es concentra en el dia de les eleccions, però jo penso en el dia següent. Si estic demanant acords, reconciliació, superar fractures i cosir ferides hem d’estar disposats a fer moltes coses que potser d’entrada semblen inèdites. Però ho haurem de fer si volem reconciliar aquesta societat i que no quallin dos món separats que ni s’entenen ni es parlin. Faré el que faci falta per evitar-ho.
-I amb els comuns no ho veu difícil, després de l’expulsió del PSC del govern de Barcelona?
Hauran de reflexionar si això ha estat bo. És molt estrany que ells considerin que el 155 impedeixi un pacte de govern quan no li impedeix al PDeCat i PSC a Vilanova i la Geltrú, quan l’alcaldessa, Neus Lloveras, és la presidenta de l’AMI. Els comuns s’han deixat emportar per una posició política que en aquests moments ja no s’aguanta perquè el 155 s’acaba amb un nou Govern a Catalunya. Per tres mesos s’haurà trencat un acord? I més per part d’ells que volien fer de pont. Al final, l’únic que han fet és trencar amb els que tenien al seu costat. En tot cas, nosaltres volem refer els llaços amb els comuns.
-Vostè fa 40 anys que està en política… digui’m que em pensa de l’avís de Puigdemont de tornar, i una virtual detenció…
Miri, intento no fer judicis severs o feridors sobre les persones, però Carles Puigdemont va tenir a les seves mans evitar part del desastre que se’ns ha vingut a sobre, i problablement, per les raons que sigui, -gent del seu entorn i del moviment independentista va provocar que es fes enrera de la decisió bona que era convocar eleccions. Pot ser president? Sí. Pot ser, fins i tot, investit sense ni estar físicament a la votació del Parlament, però això generarà una altra disfunció democràtica molt gran, però la decisió és dels catalans votin i el que el Parlament disposi, és el que serà. Però quan has tingut un projecte tan clar i finalment no ha pogut tirar endavant, objectivament, recomana una pausa, una reflexió i un replantejament.
-El tendir ponts implica JxCAT?
Jo ho veig molt difícil. Com diu Joan Tardà, “volem fer una república però no sabem ben bé com”. Ara es fa molt difícil un escenari d’aquestes característiques… Si es va fer un referèndum, va sortir un resultat a favor de la independència i hem proclamat una República, ara què dius? Que no valia? Que no l’has proclamada? És molt difícil… Jo crec que per a ells mateixos els hi aniria bé és un periode de reflexió. Els únics que estan dient molt clarament el que volen amb certa coherència és la CUP: ha passat i s’ha d’afrontar amb una desobediència frontal i un combat contra l’Estat, per fer realitat el que els catalans van decidir l’u d’octubre. JXCAT i ERC no diuen ben bé això, i van dient coses que jo no les entenc. Per això, acords d’investidura amb independentistes no seran possibles, ara bé hi poden haver lleis i propostes en el Parlament que es poden pactar, com ha passat en l’anterior legislatura. Convindria que la propera legislatura el Govern no fos independentista
-Vostè en diu al racó de pensar
Sí. Ho vull dir el màxim de respectuós possible. L’independentisme ha d’anar al racó de pensar. El seu fracàs ha estat molt fort. Deien que estava tot preparat i hem vist que no, ara ens diuen que no som independents perquè no som majoria… s’ha vist massa la feblesa. Si no estàs preparat pel dos d’octubre, no fas l’u. Ells han de veure que sense necessitat de replantejar els seus ideals haurien de fer alguna cosa amb el seu plantejament polític, s’hauria de revisar de cap a peus. Una revisió que haurien de fer sense el neguit a sobre de governar sense saber perquè i cap a on.
-Descarta un tripartit?
Jo no la veig. Xavier Domènech, que l’ha proposada, s’ha trobat que ni jo ni ERC la veiem. Si un es mira els programes hi ha una incompatibilitat manifesta. A mi que m’agraden els acords, sé que sovint cal una mica de contorsió, però en aquest cas és una contorsió impossible. ERC vol fer realitat una república que nosaltres no acceptem. Quin sentit té governar, i per fer què? Això del tripartit té més a veure amb la lògica dels comuns que voldrien no haver-se de situar en un cantó ni en un altre, en un escenari que actualment és impossible.
-La immersió continua essent una línia vermella?
I tant. I s’ha de mantenir el pacte de l’educació de Catalunya. Seria un error que algú vols traslladar la guerra política a l’escola. Sempre hi ha coses a millorar, però passen més per empoderar els mestres i que cada centre adapti a les seves realitats que no pas canviar la llei o modificar una cosa que pels catalanisme és molt important, que el català sigui el centre de gravetat de l’ensenyament, amb uns resultats inqüestionables.
-Vostè diu dos anys per assolir resultats i sinó, plega
Jo no vull un xec en blanc. Els dos darrers anys, objectivament, la via unilateral i il·legal ha quedat fulminada. Jo que defenso una via acordada, en un termini raonable no he fet avançar les coses, no hem ressolt cap dels problemes, no ho podré seguir mantenint. També és una manera de reptar a les institucions espanyoles que la via del diàleg i el pacte obté millor rendiments que la via de la confrontació. És una oportunitat per demostrar que hi ha reformes possibles, un repte que han d’entomar les institucions espanyoles perquè sinó els que no som independentistes perdríem un argument vital. Molts independentistes diuen que són a falta d’altres ofertes o acords. Si hi ha l’oportunitat de demostrar que aquests avenços són possibles no es pot perdre i no es pot quedar en allò d’un dia ja ho trobarem. Si un termini raonable no s’ha assolit res, no tindria sentit continuar a la meva presidència.
