Guirigall al Congrés durant el ple de la Llei Celaá

PP, Cs i Vox anuncien un recurs al TC i Casado recull signatures a les immediacions de la cambra baixa

El debat al ple del Congrés sobre el dictamen de la nova Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa (LOMLOE), altrament dita Llei Celaá, ha derivat aquest dijous en una batalla sobre la immersió lingüística a Catalunya. La Llei –que es vota al final del ple- inclou l’esmena acordada entre el PSOE, Podem i ERC que elimina la referència del castellà com a llengua vehicular a l’educació a Catalunya. PP, Cs i Vox ja han anunciat un recurs al TC i el líder dels populars, Pablo Casado, ha participat a una recollida de signatures contra la reforma. Previsiblement, la llei prosperarà amb els vots a favor del PSOE, Podem, ERC, PNB i Més País, l’abstenció de JxCat, PDeCat, CUP i BNG i el vot en contra de PP, Vox i Cs.

Ha estat un debat protagonitzat per durs retrets entre els escons dels grups del govern espanyol i els seus aliats i la bancada de la dreta, que ha acabat amb tots els diputats drets durant uns minuts. Uns aplaudint la llei i els de la dreta cridant “llibertat, llibertat” i picant als seus escons. La ministra d’Educació, Isabel Celaá, dreta, ha aplaudit la seva bancada. 

Celaá: “No s’elimina el castellà”

Quan ha acabat el debat, Celaá ha afirmat que el govern està “molt feliç” pel fet de tenir una llei “que situa l’equitat al centre del sistema” i fa que “tots els alumnes tinguin les mateixes possibilitats”. La ministra considera que hi havia “un sistema educatiu per a una societat que ja no existeix” i creu que el PP i Vox “s’han autoexclós del debat i han utilitzat la votació com a excusa per a la lluita política”. 

Segons Celaá, la llei “no elimina el castellà” perquè “està absolutament garantit” a la norma, que dicta que la llengüa s’estableix “segons el que diu la Constitució i els estatuts d’autonomia”. A la pràctica, la norma estableix que les administracions educatives establiran la proporció de l’ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular, és a dir, les matèries que s’han d’impartir en castellà i en la llengua cooficial. 

L’esmena inclosa a la Llei fruit de l’acord entre ERC, el PSOE i Podem estableix literalment que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d’Autonomia i la normativa aplicable”. Així, elimina la part del text que deia que “el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars”.

L’esmena substitueix el text que el govern de Pedro Sánchez va aprovar al projecte de Llei que establia que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris”, i que “el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d’acord amb la normativa aplicable”.

La nova Llei educativa que substitueix la Llei Wert reforça el caràcter educatiu del cicle infantil de 0-3 anys i estableix tres cicles de dos cursos cada un a l’educació primària. A més, fa desaparèixer la divisió que feia la LOMCE entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració a Primària i Secundària: tornen les matèries obligatòries i optatives.

La LOMLOE també elimina l’obligació de cursar una matèria alternativa a l’assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat. També introdueix l’educació en valors cívics i ètics a Primària i Secundària, introdueix la Filosofia com a matèria obligatòria, elimina les revàlides al final d’etapa i estableix que les comunitats autònomes amb llengua pròpia podran dissenyar el 45% del currículum. A més, la llei fixa que la repetició de curs passa a ser un recurs excepcional i recupera també les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

La llei també conté un altre apartat pactat entre PSOE, Podem i ERC que estableix que les escoles concertades no podran separar els alumnes per sexe. 

El PP diu que la llei és “la ruptura de la Constitució”

El PP i Cs han criticat durament la Llei. La diputada del PP Sandra Moneo ha afirmat que es tracta d’un atac a la “llibertat” que “asfixia qui no se sotmet al pensament únic”. Segons Moreno, suposa una “ruptura de la Constitució” perquè “és un projecte que no reconeix el castellà com a llengua oficial de l’Estat” i deixa “la llengua de Cervantes” a la intempèrie.

La diputada de C’s Marta Martín Laguno ha afirmat que la seva formació “vota No amb les dues mans a aquesta llei” perquè “suposa la demolició del sistema educatiu” i implica la “coacció de drets fonamentals” dels espanyols. “Han comerciat amb el nacionalisme” per “deixar sense empara legal milers de famílies” castellanoparlants per “convertir l’educació en una fàbrica de vots en diferit” per als seus interessos, ha dit. 

El PSOE: “El castellà està triplement garantit”

La diputada del PSOE Maria Luz Martínez ha negat taxativament que la llei acabi amb el castellà a l’escola i ha acusat el PP de “mentir” per enfrontar. “Per nosaltres les llengües són motiu d’unió i orgull, i per a vostès de divisió obviant els drets lingüístics de més del 40% dels espanyols”. Segons Martínez “el castellà està triplement garantit” a aquesta llei perquè recull específicament el que diu la Constitució. 

El diputat d’En comú Podem Joan Mena ha celebrat l’aprovació d’una llei que protegeix la immersió lingüística a Catalunya “com a model d’oportunitats i la convivència de dues llengües que volem que es puguin mirar amb respecte d’igual a igual”. 

ERC diu que “blinda” la immersió lingüística

La diputada d’ERC Montserrat Bassa ha celebrat la “derogació” de la Llei Wert i ha assegurat que “blindar la immersió lingüística a Catalunya és més que un triomf” perquè la llei estableix que la llengua vehicular s’estableix als estatuts d’autonomia. “Companys de JxCat i la CUP, si tenen dubtes sobre el blindatge de la immersió mirin la indignació de tota la dreta”. 

El diputat del PDeCat Sergi Miquel ha afirmat que l’esmena no blinda la immersió lingüística. “Poden estar molt tranquils perquè serà el Ministeri qui haurà de garantir que s’ensenya castellà a Catalunya”, ha afirmat dirigint-se a la dreta, perquè “l’article és interpretable”. 

El diputat de la CUP Albert Botrán ha avançat la seva abstenció perquè la llei “no introdueix el model d’escola pública que necessita la societat ni implica un canvi a favor d’un govern més democràtic als centres ni de la laïcitat”. Botrán ha afirmat que la Llei “no blinda la immersió lingüística”, que és “una de les poques eines eficaces per poder resistir els privilegis del castellà en tota la resta d’àmbits”.  

Nou comentari