Guillem Fuster (Front Republicà): "Portarem el conflicte que viu el nostre poble al cor de la bèstia"

'El Món' parla amb el membre de Poble Lliure que ocupa el tercer lloc de la llista Front Republicà, que encapçala l'ex-secretari general de Podem Catalunya Albano Dante Fachín

Guillem Fuster
Guillem Fuster | JORDI BORRÀS

 

'El món' conversa amb Guillem Fuster, el numero tres per Barcelona del Front Republicà, que lidera Albano Dante Fachín. En aquesta entrevista explica l'acord de Poble Lliure, organitazció part de la CUP, que ha decidit concórrer a les eleccions generals del 28-A. Defensa que cal exercir des de Madrid una funció de bloqueig i provocar a Espanya tantes eleccions com facin falta perquè l'Estat acabi reconeixent que Catalunya pot ser lliure.

 

Considereu que ha comès un error a l'hora de tancar la possibilitat de presentar-se a les generals?

Poble Lliure és una de les organitzacions que dóna suport a la CUP. No hi ha unes quotes per cada organització. Nosaltres formem part del consell polític i del grup d'acció parlamentària. La CUP ha fet un debat estratègic i ha considerat que no calia presentar-se. Nosaltres sobiranament respectem la seva decisió i la nostra militància va entendre en el seu moment que hi havia un buit polític que calia cobrir. I a més coincidíem amb el plantejament que feien altres candidatures, Som Alternativa i Pirates de Catalunya, que també dona suport a la CUP. Per tant, la única cosa que nosaltres que volem i que incentivem és que la CUP a mitjà i llarg termini tingui aquest debat estratègic necessari per poder encarar amb temps tot aquest tipus de reptes que, al nostre entendre, són importantíssims per fer gran la unitat popular republicana d'aquest país.

 

Quins són els principis bàsics pels quals us heu posat d'acord per tirar endavant l'aliança?

És la defensa del mandat de l'1-O. I a més a més ens trobàvem la lluita democràtica d'aquest paí per la independència i la construcció de la república catalana. Sobiranistes i independentistes ens hem trobat amb aquests objectius, per tant això ens posava de mutu acord per tal d'avançar des de la radicalitat d'esquerres i democràtica en la creació d'un front com és el nostre que precisament defensés i plantegés que aquests principis són defensables.

 

El concepte de mandat democràtic ha anat perdent protagonisme en el discurs d'alguns líders independentistes. Ha donat pas a la demanda d'un diàleg per aconseguir un referèndum pactat... És compatible defensar el mandat democràtic i al mateix temps reclamar un referèndum pactat?

L'1-O surt d'una proposta d'una legalitat determinada, d'un Govern de la Generalitat que ara per desgràcia el tenim a la presó i a l'exili. L'1-O el poble català exerceix el mandat democràtic, l'autodeterminació i per una àmplia majoria obté uns determinats resultats. La repressió salvatge de l'Estat espanyol impedeix en part que es pugui concloure bona part d'aquest procés d'autodeterminació, però sobre la taula aquest procés hi és i té una legitimitat popular. Això és incoherent amb el reclam d'un referèndum d'autodeterminació no del reconeixement sinó de l'aplicació pràctica per a la resolució política del nostre conflicte? No, no ho és. Perquè nosaltres tenim un mandat i aquest mandat es vol concloure amb aquest reconeixement. Si aquest reconeixement per enèsima vegada no hi és entenc que aquí sobiranament s'haurà de prendre una decisió. Si aquesta decisió és tornar a fer un referèndum o suspendre la declaració d'independència del 10 d'octubre això ho decidirem entre tots i totes. Però en tot cas la via democràtica no tanca cap porta. I la via democràtica és tant anar a reclamar els nostres drets polítics amb el reconeixement del dret a l'autodeterminació com emprendre altre cop la via unilateral per tal d'exercir altrament sobiranament el que la majoria del poble català vol que és la constitució d'una república.

 

Guillem Fuster
Guillem Fuster | JORDI BORRÀS

 

Quines garanties té pel votant el Front Republicà que no donin altres candidatures independentistes?

Nosaltres portarem el conflicte que està vivint el nostre poble al cor de la bèstia. L'Estat espanyol ha imposat un estat d'excepció encobert. Anem a fer ingovernable l'Estat espanyol fins que no reconegui el dret a l'autodeterminació i per tant no reconegui també el dret a la independència, fins que no s'anul·lin tots els judicis polítics contra els represaliats independentistes. Per tant, davant de la possible condemna que hi hagi, no passem per un indult ni una solució humanitària, sinó que es faci amb una amnistia, entre d'altres molts aspectes fins i tot en matèria de drets socials. Volem la derogació de l'article 135 [de la Constitució]. Ens estan dient que no volem aprovar els pressupostos més socials de la història però ningú ha proposat derogar l'article pel qual de manera expressa per tal d'adaptar-nos el que París i Madrid exigien des de Brussel·les en matèria financera. Anem a això. La garantia és aquesta. Si nosaltres tenim la clau i és la manera que es produeix aquesta ingovernabilitat provocarem tantes eleccions espanyoles com faci falta fins que això no es dugui a terme. El PSOE té una porta oberta que és que u no s'hi val el discurs de "que ve la dreta" quan tenim un PSOE dretanitzat des dels últims anys i que si realment es vol democratitzar i parar la dreta i l'extrema dreta la única opció que té és reconèixer les drets polítics del nostre país. Ratifico el que va dir l'Albano Dante Fachín, el nostre cap de llista: no ens pot fer por un pijo muntat a cavall que vol reconquerir Espanya, quan l'Estat espanyol ens va enviar 6.000 salvatges a destrossar-nos a base de pals. Per tant no serveix l'excusa de que ve la dreta, quan ja ho hem patit. El PSOE ha de decidir si vol ser una organització democràtica amb paràmetre europeus o vol ser el PSOE de Josep Borell que nega genocidis indígenes i que a més a més depèn més del senyor Felipe González i del seu consell d'administració de l'Ibex 135 que no pas de les decisions populars. A més, emplaçarem a la resta de forces independentistes republicanes generar un marc d'unitat en base a aquests principis per anar a la una a Madrid.

 

Això passa per donar suport a idees com formar un grup parlamentari conjunt de forces independentistes al Congrés?

És que no passa per muntar un grup parlamentari o no. Passa perquè hi hagi un compromís de debat polític d'unitat republicana en base als principis que nosaltres plantegem. En el moment en què tots ens posem d'acord en això i per tant que ningú dóna xecs en blanc a ningú sota cap mena de concepte parlarem de quines són les millors formes que haurem de tenir al Congrés per actuar i generar la unitat d'acció que al nostre entendre el poble català anhela.

 

 

El 27-O es va cometre un error? Es va cometre un engany?

Que el 27-O és un acte simbòlic de proclamació de la república ho sap tothom. Que per un determinada responsabilitat ètica i política el president Puigdemont va considerar que s'havia de seguir endavant perquè l'Estat espanyol amenaçava amb violència i morts al carrer és un altre tema. Per nosaltres el respectem. Respectarem qualsevol persona que amb sentit democràtic no vulgui portar al pitjor dels escenaris el nostre poble. Això també demostra la manca de preparació d'aquests escenaris. Ara sabem que ni Europa ens salvarà ni l'Estat espanyol és tan democràtic com ens pensem. I també sabem que no calen determinades estructures d'Estat que no es van fer, sinó que el que cal és un control efectiu del territori per tal de poder afrontar els embats de l'Estat. El poble català ho va demostrar el 3-O, el 8-N i en la última vaga general convocada contra els judicis polítics. Per tant, els elements hi són. Si ens asseiem a la taula per generar una direcció política i un marc estratègic republicà conjunt ens en sortirem molt bé.

 

No es disposava del suport dels Mossos. Què implica i què s'hauria d'haver fet?

 

Implica que els Mossos continuen actuant com a policia judicial espanyola. Continua actuant amb la retirada de llaços grocs dins dels centres escolars sota les ordres de la Junta Electoral Central i els Mossos continuen saltant-se aquelles lleis suspeses pel Tribunal Suprem que va aprovar el Parlament en contra dels desnonaments entrant de manera salvatge. Ens ho creiem o no ens ho creiem? Volem fer república? Podem depurar els cossos de seguretat de l'Estat, que en teoria estan sota el nostre comandament, i convertir-los en una policia democràtica sota els principis de l'interès general? Hem de comptar amb això per construir aquesta legalitat republicana, sí o no? Nosaltres considerem que sí. Si ens ho creiem ho duem a terme.

 

Depurar un cos policial perquè s'adhereixi a les tesis d'un govern també pot aixecar denúncies de voler crear una policia política...

És que no depures un cos policial només perquè vagi amb unes tesis. És un cos policial que està ple d'elements feixistes i parapolicials. No hi ha debat amb això. Depures però també reformes un cos policial. De què ens serveixen unitats d'intervenció ràpida de la manera com s'estan gestionant a través de la BRIMO? Ens serveix d'alguna cosa això? Per què en el seu moment es va treure de competències la brigada que s'encarregava d'investigar els delictes d'odi i racistes i desarticulació de grups neonazis? On ha acabat això? On és? Recuperem aquests aspectes i democratitzem el conjunt de la policia. No és fer una policia política, és posar-la al servei de l'interès general. Som partidaris que hi hagi una política de seguretat pública en base a principis democràtics i l'interès general.

 

Hi ha qui diu que matemàticament el Front Republicà molesta més que ajuda....

Bé, hi ha qui diu que en el si de l'independentisme qui estigui plantejant donar xecs en blanc amb la disjuntiva aquesta de "compte, que ve la dreta" també molesta i no construeix. Hi ha qui diu que qui la seva lluita partidista per ser el nou carril central i l'hegemonia de l'independentisme no s'ha de poder fer amb fitxatges estrella determinats sinó que s'ha de ser molt més de mirar el tu a tu a partir dels projectes polítics. Faltaria més que ara, opcions polítiques sobiranistes i independentistes amb principis d'esquerres no poguessin tenir un espai polític i vertebrar una alternativa política. Perquè llavors això és la línia aquella famosa de l'autoritarisme.

 

Guillem Fuster
Guillem Fuster | JORDI BORRÀS

 

Forma part del comitè executiu del Consell per la República. Quin és el paper de Poble Lliure en aquesta organització? En pot avançar les línies estratègiques sobre les que treballa per a fer efectiva la república?

Poble Lliure va teoritzar com havia d'entendre la legalitat republicana necessària per fer l'últim embat amb l'Estat per acabar proclamant la república i enteníem que el Consell per la República pel seu paper a l'exili, representava la legitimitat del govern provisional que tenim a l'exili, perquè és provisional fins que el puguem investir amb tots els seus ets i uts i restituir. Per altra banda, el Consell ha de representar aquella unitat estratègica, aquella direcció política del moviment republicà que faci un debat sincer i clar de què és el que ha passat, d'on som i on volem anar. Poble Lliure treballem per això. Creiem que en els llocs si no hi ets no ho pots criticar, sempre estem a temps de sortir i fer una crítica, però mentrestant estarem allà construint. Considerem el Consell com un motor estratègic de direcció del conjunt del moviment republicà i la feina d'ara és portar aquest debat a tots els ciutadans que hi estan adherits i fer partícips el màxim possible el teixit associatiu, sindical, educatiu i el que faci falta del nostre país compromès amb la construcció d'aquesta república. Quan vam fer públic que treballàvem per un full de ruta que culminés la independència política d'aquest país ara mateix estem en la fase del debat intern per tal de treballar una metodologia que faciliti el debat amb el conjunt de la ciutadania catalana que hi vulgui participar.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?