Guia gastronòmica de la policia patriòtica de Fernández Díaz

Aquesta setmana el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha obert un nou front en el magma de les clavagueres de l’Estat. El titular del jutjat central d’instrucció número 6 ha ordenat que el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l’exdirector del gabinet tècnic del ministeri de l’Interior, s’acosti per les dependències judicials a testificar. L’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l’ha embolicat en l’afer Kitchen d’espionatge a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, en una operació encoberta de la cúpula del Cos Nacional de Policia afí al ministre popular, la coneguda com a policia patriòtica.

El jutge considera que, pel capbaix, l’operació dirigida pel comissari ara jubilat José Manuel Villarejo es va gastar més de 53.000 euros de fons reservats. Diners dedicats a pagar els comissaris implicats i el xofer de Bárcenas que feia de talp per a la policia i també a comprar pistoles d’alta tecnologia, com ara una Glock, per al seu confident. Fernández Díaz va assegurar al jutge que ell no tenia res a dir sobre els fons reservats, que eren gestionats, segons l’exministre, pel seu número dos, el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez.

A petició del jutge, l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, el 18 de gener del 2019 va fer aprovar pel consell de ministres la desclassificació dels documents que acompanyaven la despesa. A més del sou mensual de 2.000 euros nets que Villarejo pagava al confident, la resta de justificants de la despesa configura una llarga llista de restaurants, cafeteries i bars, on la policia patriòtica feia de les seves. Una ruta gastronòmica que abasta des de cuina vietnamita fins a hamburgueseries de fast food i bars d’escuradents, tapa i canya de Madrid. Aquests llocs eren les sales de reunions on els agents implicats recollien la informació, conspiraven o preparaven les accions. Tot pagat a compte dels fons reservats de l’Estat que, segons el ministre, retiraven del Banc d’Espanya de los Cobos o Martínez.

Així, segons els documents desclassificats als quals ha tingut accés El Món, un dels restaurants més freqüentats per la policia patriòtica era l’Annapurna, del carrer Zurbano de la capital de l’Estat. Un lloc on els comensals sempre compartien, a més d’un assortit d’aperitius, pulao arasta, nan con queso o murgh tikka. El preu mitjà de la visita de dos dels membres de la brigada política era de poc més de 70 euros. Tanta era la confiança amb la casa, que en les factures d’aquest restaurant constava que al te de mango i al cafè els convidaven. Una de les altres cafeteries habituals dels policies espanyolíssims era el Tómate algo, del carrer Fernan González, on els policies s’esperaven abans de dinar compartint Coca-cola light a un preu de 2,20 euros. Un dels racons també més visitats pels policies patriòtics era la Cafeteria d’El Corte Inglés, on acostumaven a prendre cafè amb gel i sobretot descafeïnats amb llet, a més de Coca-Cola.

Curiosament, un dels llocs també més visitats per la policia patriòtica era el Burger King del camí de la Sarsuela. En les repetides ocasions que hi dinaven, sempre a partir de les tres de la tarda, acostumaven a demanar el clàssic Whopper, regat amb Shandy –cervesa amb llimonada embotellada– i Coca-Cola. Altres llocs d’espera habituals eren Madariz Cafè i el Holiday Inn, on una Coca-Cola val 2,80 euros o dos cafès amb llet, cinc euros. Però, no tot són dinars vietnamites o fast food.

Els establiments més cars

Els policies també tenien el morro fi. Un dels restaurants predilectes de les trobades era la Marisqueria Rianxo, on dos menús del dia s’enfilaven a 100 euros rodons. També s’inclou entre els establiments afins el Cinco Jotas, on acostumaven a berenar o esmorzar una infusió amb un entrepà de pernil “número uno”.

Entre la llista dels preferits també s’hi compta O’Pazo, del carrer Reina Mercedes. En aquest restaurant gallec les factures s’enfilen a més dels 200 euros i la tria es va repetint amb uns plats que disparen les papil•les gustatives: calamarcets de potera a l’andalusa; seitons de Santoña elaborats artesanalment, xipirons amb ham amb la seva tinta o “nuestro famoso lenguado Evaristo”, a part de les “patates fregides finíssimes i cruixents”. El vi habitual, un Viña Salceda Reserva, de 17,50 euros l’ampolla.

En aquest epígraf s’hi afegeix La Torcaz, on sempre comparteixen “cogote”, menestra, lluç, xarrups i dolços per més de 120 euros de mitjana. També s’hi compta el Tse Yang on degusten un plat d’ànec de 30 euros o el Dim Gum de txangurro, a un preu mitjà de 250 euros.  Altres punts de trobada eren el Bar Tomate, el Farnesio, Riofrío o el Salvador. En aquest darrer, per la quantitat de tiquets, sembla que hi fan unes croquetes d’au i pollastre a l’ajillo per llepar-se els dits. Moltes trobades són també en cafeteries que formen part d’hotels al centre de la capital. Tota una guia del menjar dels espies patriòtics de Fernández Díaz, això sí, a compte del contribuent.