Una desena de missatges de Signal han servit a la Guàrdia Civil per embolicar l’entorn del president Carles Puigdemont en una venda de gas rus, en la instrucció de l’operació Volhov. Els missatges, que consten al sumari i als quals ha tingut accés El Món, són entre l’empresari rus establert a Catalunya acusat d’espia pel Centre Nacional d’Intel·ligència, Alexander Dmitrenko, i el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay. Una conversa sempre en to informal que va fer servir la Guàrdia Civil per convèncer el magistrat titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, per tal que continués la investigació sota la sospita que la venda de petroli era una “pantalla de finançament il·legal” d’un partit, sense aclarir-ne quin ni de quina manera. A més, els investigadors també intenten implicar en tot plegat l’ara vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i l’aleshores president de la Cambra de Barcelona i ara diputat de Junts per Catalunya, Joan Canadell. Ara bé, uns altres missatges que consten en el mateix sumari apunten cap una altra direcció.
De fet, en una direcció diametralment oposada. En concret, que l’operació comercial de petroli per part d’Alexandre Dmitrenko, no era res més que una operació privada d’aquest empresari rus i que, a més, va suar la cansalada per cobrar. L’especulació de la Guàrdia Civil arriba a nivells insospitats quan només utilitza el condicional o formes verbals com ara “no es descarta” o “summament sospitosa”. Un batibull de detalls inconnexos que ajuden a crear un relat. De fet, els investigadors admeten que “es desconeixen fets” però que amb el “context” ja s’interpreten.
La Guàrdia Civil va explicar “verbalment” al jutge instructor la seva fabulació amb els missatges per demanar més diligències invasives, com ara continuar furgant en les comunicacions i el telèfon de Dmitrenko i Alay. Ara bé, aquesta interpretació no va convèncer, ni de lluny, el fiscal del cas, Fernando Maldonado, que en va demanar l’arxiu en considerar que aquesta investigació era “prospectiva”. Per tant, absolutament prohibida per l’estat democràtic i de dret. A banda, el fiscal retreia que els analistes de la policia judicial de la Guàrdia Civil comparessin aquesta operació amb la que hauria fet el líder de la dreta populista italiana, Mateo Salvini, per finançar la campanya electoral del seu partit, la Lega Nord.
Aquest dimarts, però, la secció 21 de l’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs del fiscal perquè considera normal que s’informi “verbalment” un jutge de les perquisicions i perquè considera que “tal operació sospitosa” podria “constituir una pantalla de finançament il·legal” i, per tant, “cal saber el destí dels diners obtingut amb aquesta venda i si van arribar a Espanya”.
Els missatges
Els missatges utilitzats per la Guàrdia Civil per construir el seu relat –que compren el jutge instructor i l’Audiència però no el fiscal– són del 20 de juliol del 2020. Un seguit de missatges breus on comença la conversa Alexander Dmitrenko (A.D) i respon Alay (J.A) :
AD:”Josep, no em creuràs”
AD:”Han arribat els 295.000 dòlars a Rússia”
AD: “El pagament de la garantia està efectuat”
AD: “Gulf ha fet lo que vaig signar amb ells”
J.A: “…”
AD: “jajajaja”
J.A.: “No m’ho puc creure”
A.D.: “Exactament. Estic igual”
J.A: “Acabo d’aterrar a Brussel·les”
J.A.: “Felicitats”
A.D.: “Doncs salutacions a tots”
A.D.: “Felicitats a tots nosaltres”
A.D.: “Primer gran pas fet”
J.A.: “Molt important”
J.A.: “Ja parlaré directament amb el president tema Cambra i energia”
J.A.:”Demà”
A.D.: “Gràcies”.
L’atestat conclou, d’aquesta conversa, que “sobre l’afer amb els xinesos, Alexander li comenta que ha rebut 295.000 dòlars com a pagament de garantia i li envia una còpia de l’ingrés”. “El fet de l’interès d’Alay en aquest tema”, opina la Guàrdia Civil, “ i per com es desenvolupen els comentaris al respecte, no es descarta una participació de persones pròximes a l’entorn de Puigdemont en aquesta operativa”. El cap de la investigació arriba a admetre respecte de la transacció econòmica que “es desconeixen més dades al respecte”, però afegeix que “pel context dels missatges, en aquest negocis podria existir una participació de l’entorn de Puigdemont”.
Per bastir aquesta tesi, l’instructor de l’atestat relaciona una suposada reunió que s’ha de celebrar amb Jordi Puigneró i el paper de Joan Canadell que, com a president de la Cambra de Barcelona, ha creat la figura “d’ambaixador de la Cambra” i li ha lliurat una “targeta de visita” d’ambaixador a Dmitrenko. A banda, els investigadors fan constar que l’empresa xinesa que ha comprat el petroli Gulf Energy China Limited ha fet constar l’ingrés en un compte d’una empresa russa de Sant Petesburg, des del CITYBANK a ALFA BANK de Moscou.
Però la Guàrdia Civil obvia altres missatges que apuntarien en una direcció més aviat diferent. Fan pensar en una operació estrictament privada de Dmitrenko que, per la seva personalitat expansiva, comenta amb Alay per la relació que han anat creant en els darrers temps. De fet, en missatges anteriors Alay li pregunta per l’operació amb els xinesos per curiositat i mostra la seva alegria perquè a Dmitrenko li ha anat bé. Altres missatges, tant anteriors com posteriors, delaten que Dmitrenko va tenir problemes per cobrar la resta dels diners i que fins i tot, va deixar estar altres operacions, com ara suposades vendes de gas. En concret, hi ha conversa molt aclaridora del 3 de juliol entre ambdós investigats. La conversa la inicia Alay després de gairebé quatre dies sense comunicar-se per Signal i mostra solidaritat perque li “sap greu” el fet que Alexander no se’n surt.
J.A.: “Hola Àlex, ostres tu! Tens notícies dels xinesos? Ara hi pensava”
J.A.: “Deus estar negre si no han dit res”
A.D.: “Desastre amb els xinesos”
A.D.: “Encara estan fent tràmits”
A.D.: “Però crec que no es farà res”
J.A.:”Quin desastre aquests xinesos”
J.A.: “Quina ràbia per tu”
J.A.: “Sap greu”
A.D.:”Si, efectivament”
A.D.: “Sis mesos negociant per res”
A.D.:”No passa res”
A.D.:”Ens aniria bé aquest contracte per tots”
J.A.: “Impresentables”
La conversa continua que es demanen per veure’s però Dmitrenko l’informa que divendres serà a fora perquè marxa a Eivissa a celebrar l’aniversari de la seva parella. El 23 de juliol, Alay torna a preguntar si “tot bé amb els xinesos”. Dmitrenko respon que “estan esperant el primer vaixell” i li remet el rebut del pagament que li han fet. La conversa continua però ara enraonant de quedar per fer una cervesa i enraonar del llibre que està traduint Alay. El 14 de setembre torna a aparèixer una conversa on surten els xinesos, que es limita a preguntar si “s’ha desencallat res dels xinesos”. Dmitrenko li explica que ho està gestionant amb el director d’exportació de l’empresa Lukoil, una energètica russa. El següent missatge d’Alay és que li passarà els capítols 6 al 10 de la novel·la que tradueix. Una prova evident de la poca implicació que tindria Alay en els suposats negocis energètics de Dmitrenko. El 21 de setembre, Alay es torna a interessar sobre “els xinesos”. Dmitrenko respon que espera una reunió amb els russos però que “avancem”. Alay li replica amb un “molt bé, ja m’explicaràs” i a continuació li pregunta si ja ha canviat de pis.
Totes aquestes converses interpretades per la Guàrdia Civil serviran ara per continuar les indagacions de les comunicacions d’Alay i Dmitrenko així com dels noms que els investigadors han deixat caure, com ara Canadell o el vicepresident Puigneró. Un cas que permetrà continuar de manera secreta les indagacions en la peça separada, ara amb l’aval de l’Audiència de Barcelona, tot i l’oposició del fiscal i dels investigats, contra els quals no hi ha cap acusació formalitzada. La intenció de la Guàrdia Civil és intentar trobar indicis que puguin significar el finançament d’algun projecte polític. Tot arran d’uns missatges de Signal que no aporten cap indici concloent, i si en portés algun, segurament seria que Dmitrenko comparteix el neguit d’una operació financera amb una persona que ha conegut arran del Procés i que, com ell, enraona rus.
