El govern de les Illes Balears ha reculat i ha decidit no incloure el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament, una decisió que havia aixecat molta polseguera després que la coalició del Partit Socialista, Més per Mallorca i Podem acceptés una esmena del PP a canvi de no votar en contra dels articles de la nova llei d’Educació que fan referència al model lingüístic. Després de saber-se que els populars no complirien la seva paraula i votarien en contra, el govern balear ha fet marxa enrere.
El conseller d’Educació, Martí March, ha acceptat rectificar la inclusió del castellà com a llengua vehicular, una decisió molt criticada per sindicats i entitats de la societat civil. L’apartat c) de l’article 133.1 del nou text que preparava Educació deixava en igualtat de condicions el català i el castellà, ja que tractava les dues llengües oficials “com a llengües d’ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu de les Illes Balears, que tindran el caràcter de llengües vehiculars”.
Després de la maniobra del PP, el govern balear ha canviat d’estratègia i elimina el concepte “vehicular” per a les dues llengües, però a canvi blinda la presència del català en “com a mínim” la meitat de les hores lectives. La nova norma també dona als centres educatius l’autonomia suficient per poder incrementar aquest percentatge, mentre que el castellà també es pot fer servir com a llengua “d’ensenyament i aprenentatge”, però s’imposa el límit del 50% que marca el Decret de Mínims.
La setmana passada el Moviment per l’Escola en Català a les Illes va denunciar la renúncia “inacceptable” del govern balear per atraure el PP a votar a favor de la nova llei d’Educació, que es comença a debatre aquest dimarts al Parlament. El portaveu del Moviment i delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears, Ivan Solivellas, va acusar la presidenta balear, de tirar endavant una llei “sense consens, per a fer-se la foto i que menysté el català”.
