Catalunya ha mostrat aquest divendres la seva disconformitat amb la proposta de pla de xoc de l’Estat per a l’impuls del sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència, que s’ha abordat al ple del Consell Territorial de Serveis Socials i Dependència. En concret, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat afirma que s’ha posat sobre la taula un increment per part de l’Estat per al 2021 de 600 milions d’euros, una xifra “clarament insuficient” per fer front als plantejaments que fa. Considera que el document “no fa cap proposta de futur ni hi ha prou dotació pressupostària” ni tampoc permet millorar les condicions laborals i els sous dels professionals de sistema d’atenció a la dependència. A més, el departament apunta que les fites del document es basen en la situació d’abans del 2012 i no incorpora els canvis “que s’han evidenciat en la situació de la pandèmia”. En aquest sentit, asseguren que no presenta “cap voluntat específica per transitar cap a un model residencial ni domiciliari que aposti per l’autonomia personal comunitària i dels serveis de proximitat amb visió d’integració i coordinació social i sanitària”.
Catalunya comparteix alguns aspectes plantejats en el pla de xoc, com el reforçament del Servei d’Atenció Domiciliària o l’ànim de simplificar la burocràcia del sistema, però es queixa que no es planteja cap novetat més enllà d’augmentar cobertura i quanties de les prestacions directes “sense una visió de conjunt”. Des d’Afers Socials creuen que el govern espanyol “no pot continuar traspassant la responsabilitat als territoris sense assumir el repte de les necessitats i dotacions pressupostàries reals que necessita el sistema català”. Actualment, segons dades del departament, la Generalitat assumeix el 88% del cost dels serveis de l’àmbit de la dependència i residencial per a les persones més vulnerables i l’Estat el 12% restant.
Des del 2013 fins al 2020, denuncia la Generalitat, l’Estat segueix transferint de mitjana un 12% dels recursos públics, “molt allunyat del 50% que li pertocaria com a garant del finançament mínim i universal”. Això es traduiria, d’acord amb el departament, en 400 milions d’euros anuals.
