El Govern manté oberts 44 procediments judicials contra CNP i Guàrdia Civil per l’1-O

La Generalitat reclama, principalment, pels danys a les instal·lacions causats per la violència dels policies espanyols

Tres anys després del Primer d’Octubre, continuen oberts una quantitat ingent de processos judicials per l’actuació de les forces i cossos policials de l’Estat durant el referèndum del 2017. La Generalitat es manté personada en 44 d’aquests judicis per l’actuació violenta dels antiavalots del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) i de la Guàrdia Civil. Una personació que ha estat, segons han explicat a El Món fonts del gabinet jurídic de Palau, una feina “intensa” i un “treball d’orfebreria” davant molts jutges que han estat reticents, juntament amb la fiscalia, a permetre la personació de la Generalitat com a afectada.

En un principi, l’estratègia de la Generalitat era personar-se com a acusació popular, però molts magistrats no van admetre aquesta figura per a l’administració catalana. Una situació que va obligar els lletrats de la Generalitat a plantejar, per a molts casos, una altra tàctica que ha reeixit: personar-se com a acusació particular per danys a les seves instal·lacions causats durant el que l’Estat va anomenar Operació Copèrnic. És a dir, reclamar els desperfectes en els edificis de la Generalitat que van servir de col·legis electorals durant el referèndum.

Així ara com ara, la Generalitat és acusació popular en set procediments. A Barcelona, n’hi ha quatre. Tot i això, n’hi ha un d’aquests pendent de resoldre recurs d’apel.lació de la fiscalia davant l’Audiència, que qüestiona la posició processal de la Generalitat. A Tarragona, també per la via de l’acusació popular encara romanen vius tres processos, que encara es troben en la fase d’instrucció.

Per tant, la majoria de procediments, 37, es mantenen com a acusacció particular pel delicte de danys, i les corresponents instruccions judicials estan resultant “llargues i denses”, segons fonts jurídiques de la Generalitat. A la demarcació de Girona, la Generalitat està personada per danys en nou procediments. La resta de judicis on  l’administració catalana és part contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil per danys són a la demarcació de Barcelona. 

De fet, és la demarcació on els operatius de la Unitat d’Intervenció Policial del CNP i dels Grups de Reserva i Seguretat de l’institut armat van actuar en més centres electorals. Com a exemple, el jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que acumula diverses peces per l’actuació policial, entre els quals s’hi troba el cas de Roger Español, el jove que va perdre un ull per una pilota de goma de la policia a l’escola Ramon Llull de Barcelona.

La presència de la Generalitat en aquests procediments és especialment rellevant des que l’Ajuntament de Barcelona va ser-ne expulsat com a acusació popular. El jutjat d’instrucció 7 va intentar parar els peus a l’advocacia de l’Estat i la fiscalia en la pretensió de fer fora de la causa els advocats municipals, però l’Audiència va donar la raó als òrgans estatals el desembre del 2019: va argumentar que la Carta Municipal no facultava explícitament l’Ajuntament per exercir l’acusació popular. Com que el municipi no havia cedit locals per al referèndum, no va poder recórrer a l’opció d’exercir l’acusació particular com a perjudicat per les destrosses, cosa que sí que pot fer la Generalitat. 

Els lletrats del serveis jurídics de la Generalitat contemplen que a hores d’ara el resultat d’aquests processos és “imprevisible quan no incert”. Fins avui, moltes de les denúncies presentades contra els agents actuants han quedat arxivades per les autoritats judicials. En aquest sentit, en molts altres procediments la seva instrucció ha estat “esgotadora i plena de traves processals amb el ministeri públic i molts jutges”. “Caldrà veure l’evolució i les decisions judicials que es vagin prenent, si són uniformes o cada jutge aplicarà un criteri diferent, encara hi ha feina per dies”, comenten fonts dels serveis jurídics de Palau.

Nou comentari