Un dels fiscals del Tribunal Suprem, José Miguel de la Rosa Cortina, no veu motiu de condemna ni de retret judicial, ni que vulneri l’honor insultar, faltar al respecte o emetre expressions feridores contra l’advocat Gonzalo Boye, perquè, “no és un simple advocat”. “Moltes de les causes en què intervé es caracteritzen per ser extremadament polèmiques i per generar debats d’alta tensió política, com per exemple, el procediment contra el senyor Puigdemont“, argüeix el fiscal en un extens informe del passat 21 de desembre en el marc d’un recurs davant el Tribunal Suprem.
L’opinió del fiscal, a la qual ha tingut accés El Món, s’incardina en el procediment judicial que es va iniciar arran d’unes publicacions per part de Libertad Digital contra el lletrat. En concret, diverses notícies del mitjà i del periodista Alfonso Rojo que el titllava, entre d’altres, de “facinerós”, “etarra”, “exterrorista”, “un fals progre que es nodreix de la pasta del narcotràfic”, “sinistre personatge”, “ocellot”, “impresentable”, “perillós”, “esgarrifós”, “gentola”, “trampós”, “brut”, “immoral carceller” o “element criminal”. Uns qualificatius que en primera instància no van ser condemnats. Segons el jutge eren expressions que s’havien de posar en relació amb “allò que es pretenia informar” i, per tant, “havien de ser catalogades d’expressions crítiques que minimitzen la càrrega ofensiva que poden comportar, i havia de prevaldre, per tant, el dret a la informació”.
La defensa de Boye va recórrer i l’Audiència de Madrid sí que hi va veure una dura vulneració del dret a l’honor i a la pròpia imatge de l’advocat de l’estratègia internacional del Procés. Així, els magistrats sentenciaven que la “finalitat perseguida per l’informador respon a una intenció injuriosa, denigrant i desproporcionada, que sobrepassa igualment els límits de la llibertat d’informació per lesionar injustificadament el nucli tuïtiu del dret a l’honor de les persones”. La condemna obligava a publicar durant una setmana a la web, Twitter i Facebook la sentència. Però el mitjà va interposar recurs davant el Tribunal Suprem.
En aquest recurs, el ministeri fiscal torna a ser part i emet un informe amb què demana la revocació de la sentència condemnatòria. Ara bé, sorprenen els arguments. Si bé el fiscal admet que “algunes de les expressions i valoracions emprades a les publicacions del demandat són, sens dubte desagradables, molestes i feridores” assegura que cal contextualitzar-les. “Cal valorar el fet que les expressions es fan servir en el context de la crítica a l’acció d’un personatge amb una projecció pública notòria”, apunta. “El senyor Boye no és un simple advocat”, avisa i li retreu que va es va presentar com a candidat al Parlament Europeu quan la Junta Electoral va impedir fer-ho a Carles Puigdemont. “Ha actuat com un polític”, al·lega. També utilitza com a excusa que Boye va ser propietari de la revista satírica Mongòlia.
En definitiva, la fiscalia demana fer un “judici de ponderació i proporcionalitat” per entendre, com el ministeri públic fa, que no hi ha vulneració de l’honor i la imatge del lletrat. Com a exemple, recull l’expressió “abogado del cocomocho” que es refereix a la seva condició de lletrat del president a l’exili, i que el malnom va ser utilitzat per diversos mitjans. “Si l’expressió es considera insultant, ho serà per al senyor Puigdemont, no per al demandant”, conclou el fiscal.
El fiscal De la Rosa també remarca que si bé les expressions poden tenir “indubtables connotacions pejoratives” cal tenir present que s’expressen en “contextos de tensió i polèmica i en relació amb un personatge de rellevància pública, com a advocat en causes polèmiques i mediàtiques, com a editor d’una revista satírica, que s’ha situat voluntàriament en primer pla de l’actualitat, que ha arribat a exercir com a polític i que va ser condemnat per un delicte detenció il·legal”.
Per tant, “no tenen prou entitat per a una condemna per lesió al dret a l’honor”. De fet, la conclusió és que hi ha barra lliure per insultar Boye perquè la seva notorietat pública el deixa sense drets. Tot pel fet de defensar Puigdemont i l’exili o “haver interposat una querella contra el magistrat instructor del Procés, Pablo Llarena”.
Curiosament, aquest fiscal va ser el que va assistir José Manuel Maza quan l’aleshores fiscal general de l’Estat va remetre l’informe sobre les conseqüències penals d’un possible referèndum d’autodeterminació. Va ser un dels creadors, com a cap de la de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, de l’arxiu batejat com a Más dura será la caída. A més, De la Rosa ha estat un dels ponents del Claustre de l’Schola Iuris, un think tank creat a l’ombra del comissari José Manuel Villarejo.
