Els serveis jurídics de la Generalitat han descartat recórrer l’absolució dels 9 de Lledoners. Així ho han confirmat fonts del Govern a El Món, just cinc dies després de la sentència dictada per la titular del jutjat penal 1 de Manresa. El lletrat de la Generalitat els acusava d’atemptat, lesions i desordres però finalment van rebaixar la tensió respecte de la seva posició durant la fase d’instrucció i després del judici van rebaixar les peticions a lleus.
En concret, l’advocat de la Generalitat va retirar l’acusació de desordres en la fase de conclusions definitives –al final del judici– perquè considerava que “no es va alterar la pau social, sinó l’ordre públic”. La pena que demanava quedava en sis mesos de presó per atemptat a l’autoritat i lesions i una multa de dos mesos, a 12 euros diaris. Davant d’aquesta modificació de peticions, la jutgessa ja va avançar l’absolució de 6 dels acusats, just abans dels informes finals de les acusacions i les defenses.
El ministeri fiscal va retirar l’acusació de desordres públics per a 6 dels encausats dels 9 de Lledoners i la mantenia, però rebaixada, per a tres dels implicats, que també acusava de lesions lleus. A aquests tres, els demanava cinc anys de presó, 2 menys que inicialment, i una multa de tres mesos amb una quota de 12 euros diaris. Després de tot el desgavell, els serveis jurídics de la Generalitat han renunciat a presentar recurs.
Segons la magistrada, no es va practicar cap prova que acredités les acusacions. De fet, assegurava que no es podia atribuir als acusats els delictes de lesions denunciats pels cossos policials ja que, durant el judici, els agents dels Mossos d’Esquadra van afirmar de forma unànime que “desconeixien” qui els havia causat les lesions i, per tant, sense això, no es podia determinar cap responsabilitat penal contra els acusats. El mateix passava amb el delicte d’atemptat i, per descomptat, amb el de desordres públics. El cas va agafar embranzida mediàtica a la vista que l’acusació de la Generalitat queia en l’absurd, perquè perseguia des del Govern els activistes que el mateix president de la Generalitat d’aleshores, Quim Torra, havia esperonat a protestar.
