Nou número de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, el butlletí de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el think tank de la Generalitat gestionat a través del departament de Presidència que dirigeix la consellera Laura Vilagrà. El darrer volum de la revista, el número 34, del desembre, inclou, tal i com es va anunciar, una nova secció fixa monogràfica dedicada a l’autogovern en general o específicament sobre Catalunya. Per encetar aquest nou format, aquest número conté una munió d’estudis sobre processos d’independència i autonomies “indígenes”. Un estudi de les particularitats dels processos d’autodeterminació que protagonitzen aquests tipus de comunitat.
Així, la revista recull un extens sumari –coordinat pels investigadors de la Universitat de Girona Marco Aparicio Wilhelmi i Pere Morell i Torra– que tracta un seguit de casos concrets sobre les “implicacions i variants de l’autogovern indígena” tant arreu del món com, particularment, a l’Amèrica Llatina, on fins i tot s’han reformulat constitucions per a l’autogovern de comunitats que fins ara havien estat discriminades o sotmeses un règim d’homogeneïtzació.
En concret, el butlletí analitza el cas dels maputxes a Xile, el de les “dones amazòniques” i Kichwa a Sarayaku d’Equador, l’indigenisme Mbororo del Camerún, el cas dels indígenes de Malàisia, la comunitat de Gunayala al Panamà, l’experiència de la comunitat de Cherán K’eri a Mèxic, o el cas de Charagua Iyambae de Bolívia, que ja ha estat recollida constitucionalment. Els estudis busquen “noves perspectives analítiques connectades amb
les realitats i experiències indígenes” per l’exercici del “dret dels pobles a l’autodeterminació” i a “l’articulació estatal de la pluralitat que representa el fet indígena”.
L’informe, en diversos articles acadèmics, es presenta com un “recorregut pel concepte d’autodeterminació a la llum
de les reivindicacions indígenes de les darreres dècades”. Tot amb una anàlisi en profunditat de set experiències
d’autodeterminació que plantegen “diferents configuracions internes i marcs relació amb l’Estat”. Així mateix, es comparen alguns d’aquests casos per tal “d’ampliar el marc d’anàlisi respecte de les possibilitats i límits a l’autodeterminació i la construcció de democràcies plurals”.
Entre els experts que signen l’article s’hi compten Víctor Tricot (professor de Ciència Política a la Universitat de Girona; Asier Martínez, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Deusto; Inés Rivadeneira, doctorant a la Universitat de Girona; Mònica Martínez, investigadora del programa Serra Húnter del Departament d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona; Antonio Fuentes Díaz, docent i investigador de l’Institut de Ciències Socials i Humanitats de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (Mèxic); Rocío del Pilar Moreno i Luis E. Rivero, investigadors de la Universitat de Guadalajara (Mèxic); Isabel Inguanzo, professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Salamanca, i Cristina Enguita-Fernàndez, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global).
