La fiscalia ha decidit recórrer l’arxivament judicial de les querelles contra els Mossos d’Esquadra pels informes de seguiments a personalitats unionistes que s’anaven a incinerar el 26 d’octubre del 2017. Per la seva banda, les defenses, que estan unificades en una sola representació legal, ja han presentat el recurs. La Policia Nacional va intervenir els documents quan els Mossos es disposaven a destruir-lo a Sant Adrià de Besòs. Arran d’informacions posteriors aparegudes citant documentació intervinguda, es van presentar diverses querelles per possibles seguiments a personalitats unionistes, que denunciaven que havien estat investigats per “motius de caràcter polític”. El jutge ho descarta i conclou que tota la documentació es va obtenir per “mitjans legals”.
El 26 d’octubre del 2017, agents de la policia espanyola van interceptar efectius dels Mossos d’Esquadra que anaven a la incineradora de Sant Adrià del Besòs a destruir documentació, en una acció ordenada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que ja investigava el major del cos, Josep Lluís Trapero. Després d’aquesta intervenció hi va començar a haver filtracions a la premsa que parlaven de presumptes seguiments i les persones afectades van començar a posar denúncies. Entre la quinzena de querellants hi ha el periodista Albert Castillón, l’advocat José María Fuster Fabra, l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i fins i tot sindicalistes dels mateixos Mossos. Les querelles es van acabar unificant al jutjat 22 de la capital catalana.
Les acusacions particulars havien demanat al magistrat instructor més diligències d’investigació, com l’aportació de les causes judicials derivades dels seguiments o l’interrogatori dels agents que van fer els seguiments. El magistrat ho descarta, en considerar que els agents no podran aportar més informació que el seu superior sobre les motivacions de l’espionatge, i que les causes judicialitzades s’han de supervisar al jutjat corresponent. La decisió es pot recórrer.
