La fiscalia demana l’arxiu provisional de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del manifest signat dos dies després de l’1-O per rebutjar la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació ‘Copèrnic’. En l’escrit a què ha tingut accés l’ACN, la fiscalia recorda que el TSJC ja va considerar que “no qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser víctima de delicte d’odi, sinó només aquells que puguin considerar-se vulnerables”. A més, segons el ministeri públic la protesta posterior davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, s’emmarca en un context de “polèmica política” i està emparada per la llibertat d’expressió.
El cas va arrencar arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l’alcalde Carles Pellicer i els aleshores portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.
En un escrit del 2 d’abril notificat aquest mateix dilluns a les parts, la fiscalia considera que no hi ha indicis de delicte per obrir el procediment abreujat i demana el sobreseïment provisional de la causa al jutjat d’instrucció número 2 de Reus. Entre d’altres aspectes, el fiscal fa referència a l’auto del TSJC de juny del 2018 que va descartar que els policies fossin un col·lectiu vulnerable que pogués considerar-se víctima d’un delicte d’odi.
A més, el ministeri fiscal exposa que, segons els investigats, el manifest que es va llegir el 3 d’octubre a la plaça Mercadal està emparat per la llibertat d’expressió, i recorda que el pluralisme polític, la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió, i la llibertat de reunió i manifestació són drets fonamentals recollits a la Constitució.
Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, el fiscal assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l’establiment, que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.
Els dies previs al 3 d’octubre del 2017, afegeix el fiscal, ja hi havia hagut “diverses concentracions a l’hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions utilitzades en el manifest pels investigats s’emmarquen en un context de polèmica política sobre els fets ocorreguts l’1 d’octubre del 2017”.
El fiscal, fins i tot, recorre a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de juliol de 2011 que, en l’àmbit de la llibertat d’expressió, “entén admissible en l’emissió d’una opinió un cert nivell d’exageració o provocació quan es debat un tema d’interès general”.
D’altra banda, la fiscalia assenyala que no consta que l’alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin “gestions personals i directes” perquè es cancel·lés l’allotjament dels policies en l’hotel.
En aquesta línia, la fiscalia recorda que al jutjat d’instrucció i al Tribunal Suprem, el director de l’hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació anticipada i que els policies van marxar de l’hotel el dia que va acabar la reserva. També ho va corroborar, afegeix, un inspector en cap del cos, qui va declarar que no se n’anaven per les pressions sinó perquè no hi havia places, i que l’hotel ja els va comunicar des del principi que “a partir de certes dates tenien les habitacions reservades”.
