En quina mesura el PDeCAT ha canviat la seva estratègia política a Madrid després del 27 d’octubre i de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part de l’Estat per apoderar-se de les institucions catalanes?
Més que un canvi d’estratègia, a partir de l’aplicació del 155 es produeix una situació absolutament anòmala que fa que, mentre no es restitueixin totes les competències i la capacitat per actuar del Govern català, és molt difícil que això no condicioni la nostra acció política a Madrid. De fet, abans del 155 ja s’havia produït la intervenció de les finances de la Generalitat, i ja és un punt d’inflexió que fa que tota la nostra acció política estigui condicionada a Madrid i a Catalunya.
El PDeCAT a Madrid coordina la seva estratègia amb JxCAT?
L’acció del PDeCAT a Madrid es coordina amb el partit i amb el Govern de la Generalitat. Ens vam presentar a les eleccions espanyoles per canalitzar l’acció del Govern, i és evident que quan s’estronca el Govern amb l’aplicació del 155, té un punt de trencament. En relació a JxCAT, un grup parlamentari que neix a partir del 21D, ens coordinarem segur, però tampoc JxCAT no ha pogut començar la seva activitat parlamentària.
I amb ERC al Congrés espanyol, l’acció de l’independentisme també està coordinada?
Som dos grups parlamentaris diferents, dit això, la circumstància fa que fem alguna iniciativa legislativa conjunta o peticions de compareixença, perquè ERC, que també estava al Govern, també volia ser la veu de l’executiu al Congrés i per això compartim algunes accions. Però també hi ha moltes accions separades i també votem separat en diverses qüestions, si bé en temes fonamentals intentem acordar d’acció.
Senyor Bel, ara posi’s el barret de membre de la direcció del PDeCAT. Com és la relació entre el partit i JxCAT? El pes del partit en les negociacions amb ERC per formar Govern i arribar a un pacte d’investidura sembla poc rellevant.
Hi ha gent a JxCAT que són associats i persones molt rellevants del PDeCAT, si bé no tots els diputats són del partit. En tot cas, a mi no em correspon formar part d’aquestes negociacions i tampoc no en podria parlar, però sí que vull denunciar que des de determinats sectors s’intenta alimentar la divisió en el món independentista. Es diu que hi ha enfrontaments entre ERC i JxCAT i entre JxCAT i el Partit Demòcrata, però recordem que hi ha hagut molts moments en què s’ha dit que l’independentisme estava trencat i després s’han format governs, grups parlamentaris únics i s’han pres decisions complicades. Ara tothom té pressa, però ens hem de donar temps, i és evident que el PDeCAT hi té un paper.
És optimista, respecte a la possibilitat que a Catalunya es trobi una solució ràpida per desencallar la investidura i recuperar el Govern?
Segur que hi haurà Govern i segur que no hi haurà eleccions, perquè en aquests moments no les vol ningú. Ens cal formar Govern ràpid, perquè també hem de ser conscients que la pressió del govern de l’Estat cada vegada és més forta. Per exemple, intensificant la seva acció a través del 155, i això no són bones notícies. És un incentiu més perquè tinguem Govern aviat, perquè ja fa un mes i mig que vam fer les eleccions.
Sembla que l’aspecte més espinós de les negociacions entre ERC i JxCAT és la qüestió de la investidura del president Puigdemont. Hi ha pressió sobre el president?
Amb el president Puigdemont no es pot fer res més del que hem decidit entre tots, que és investir-lo. I avui la Marta Pascal hi insisteix, perquè no hi ha ni pla B ni pla C.
Però la coordinadora del PDeCAT en cap cas no fa una defensa aferrissada de la investidura en tots els escenaris. De fet, diu que “el 21D vam assumir que la legalitat vigent emana de l’Estatut i de la Constitució”, i que “cal un Govern estable dins de la legalitat”. En cap cas aquesta reflexió podria ser interpretada com una petició perquè el president faci un pas al costat?
Haurem de buscar la forma que la investidura de Puigdemont es pugui dur a terme. I sincerament, se’m fa difícil pensar que algun dels diputats de JxCAT o d’ERC vulgui constituir un Govern fora de la legalitat. No ho he sentit dir a cap dels diputats. Estem assumint una situació que és la que és. L’única forma que se m’acudeix que no se sotmeti a votació la investidura de Carles Puigdemont, que és l’encàrrec que té el president del Parlament, és que ho decideixi el propi interessat, que és el president Puigdemont.
Vostè coincideix amb Pascal en la necessitat de formar ràpidament un Govern. Un pas la costat del president i la presentació d’un candidat alternatiu és una opció que considera vostè, com a membre del PDeCAT?
L’únic que pot fer aquesta consideració de fer un pas al costat és el propi Puigdemont. Ningú no està legitimitat per a dir-ho que no sigui ell mateix. El president es va presentar a les eleccions, i dins del món sobiranista les va guanyar, l’altra força majoritària l’avala, i el president del Parlament, que és qui té la responsabilitat, convoca un ple, que de moment ha ajornat, per votar la seva investidura. Qui pot evitar la investidura? El propi president del Parlament, cosa que no m’entra al cap, perquè la proposta del president ha de ser en funció del que diguin els grups parlamentaris, i l’altra és que sigui el propi interessat, que per les circumstàncies que siguin, digui que no pot. En tot cas, el president Puigdemont decidirà en funció no del que pensi que és millor per a ell o per al PDeCAT o JxCAT, sinó del que és millor per a Catalunya, i qui no ho entengui és que no coneix el president.
I Ferran Bel, què pensa que és millor per a Catalunya?
En algun moment s’haurà de votar la investidura per formar Govern. El meu posicionament personal, que li he fet arribar al president, és que la decisió l’ha de prendre ell mateix. Investir Puigdemont és més difícil que investir Jordi Sànchez, i investir Sànchez és més difícil que investir Rull o Turull, i investir Rull o Turull és més difícil que investir Elsa Artadi, Eduard Pujol, Marc Solsona o qualsevol altre diputat. Com més rebaixes les pretensions, més fàcil és, és clar. Jo el que dic és que ho hem de fer ràpid, però tampoc no ens atabalem i no ens posem nosaltres més pressió de sèrie. La pressió fonamental que tenim ara és la del 155. Quantes vegades s’ha estat sense Govern un mes i mig després de les eleccions i no ha passat res? Sense el 155, probablement aquest debat ni existiria. La pressa és fer-ho perquè l’aplicació del 155, que ha tingut efectes però que són relativament pocs pel que pot ser, evitar que prossegueixi.
El nom de Ferran Bel apareix en algunes travesses com a possible conseller del nou Govern. Vostè ha deixat l’alcaldia de Tortosa i ara segueix com a diputat al Congrés espanyol i com a membre de l’executiva del PDeCAT. S’hi veuria?
No. No vull fer un lleig a ningú, en aquests moments no tinc ni la pretensió ni la disposició. Penso que puc ser més útil en altres aspectes, sense fer cap lleig a ningú, de debò.
En tot cas, pensa que en el nou Govern, gent de pes del PDeCAT ha de tenir una presència evident que permeti marcar línia política?
A JxCAT hi ha uns quants diputats de pes que són del PDeCAT i que poden marcar línia política. A més dels consellers, tenim presidents de vegueria i alcaldes. Que ha de tenir presència del PDeCAT al Govern? És evident, no ho pot qüestionar ningú.
El PDeCAT ha de tenir consellers?
Evidentment que hi ha d’haver consellers del partit. El contrari no s’entendria, de fet, pràcticament la meitat dels diputats de JxCAT són associats del Partit Demòcrata.
Parla de noms destacats de la direcció actual del partit?
Gent de la direcció o no. Per exemple, en l’anterior Govern de la Generalitat, del nucli de direcció del partit hi havia la Neus Munté, però Rull, Turull i Vila no estaven a la direcció. Però algú discutiria que els consellers Rull i Turull siguin persones molt rellevants dins del PDeCAT? No, és clar, perquè ho són. Es pot incorporar algú nou, però no vol dir que aquests consellers no siguin molt rellevants per al partit. Afortunadament, al partit hi ha molta gent que pot jugar aquest paper. Però és indubtable que hi ha d’haver gent del PDeCAT al Govern.
Tornem a Madrid. Vostè pensa que la solució al conflicte arribarà abans d’Europa que d’Espanya, on ara per ara no hi ha una esquerra espanyola ni visible ni majoritària oberta a una entesa, que podria passar per un referèndum acordat?
Tots desitjaríem un referèndum acordat, però en la conjuntura actual és molt difícil, i no només perquè no hi ha una esquerra ferma. I no només parlo del PSOE, que és molt evident, sinó també de Podemos, que s’havia mostrat de forma molt clara partidària del referèndum tot just fa uns mesos, però que durant les darreres setmanes ha matisat molt la seva posició. Entre la classe política espanyola i també entre l’opinió pública s’ha instal·lat una situació que fa poc possible que es pugui acordar un referèndum, que malgrat tot, estic convençut que abans o després serà la solució. A nivell internacional, jo crec que és la clau treballar molt perquè el suport a les nostres tesis no arribarà d’un dia per l’altre, i no serà per una acció dels estats, sinó que ens hem de proposar convèncer l’opinió pública, que acabarà pressionant els seus governs davant l’evidència que no es pot perpetuar el conflicte a Catalunya. Potser ens hem centrat molt intentant convèncer governs, però aquests governs són estats que tenen els seus interessos.
Aquesta acció internacional podria anar a càrrec del president Puigdemont?
Alguns havien criticat el president Puigdemont per marxar a Brussel·les, però recordem que hi va anar acompanyat també de consellers d’ERC, i ara han vist que va ser una decisió encertada. I aquesta acció internacional ja l’està fent. Però tots ens hem de fer la idea que aquests processos d’intentar incidir sobre l’opinió pública de diferents estats no és un procés exprés sinó que requereix temps.
