El president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, considera que el problema polític de Catalunya no és una qüestió “puntual”, sinó que és “crònic” i que portarà temps resoldre-ho. Per a això, proposa actuar amb “rigor i determinació” en el marc de la Constitució, “afavorir el consens entre PSOE i PP”, fugir de mesures “fàcils” com la concessió de “privilegis” a l’independentisme, i evitar generar més tensió de la que ja existeix.
En la seva intervenció en el curs d’estiu de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), el dirigent gallec del PP ha enaltit el funcionament d’Estat de les autonomies que al seu judici és “l’adversari més temible per al nacionalisme”, que seria molt més intens si Espanya fos un Estat centralitzat. Així, considera que l’Estat de les autonomies busca sumar, mentre que els nacionalistes volen “restar” i defensar els seus privilegis per davant dels dels altres. “El plantejament nacionalista no era cafè per a tots, sinó cafè per a alguns”, ha resumit.
Per a Feijóo, “la sedició i la independència van contra l’Espanya de les autonomies” i, per tant, contra totes les comunitats, “no contra el govern central”, i per això creu que és “un error” voler resoldre el problema català amb privilegis econòmics o amb un nou estatut. “Ni un mannà de concessions prèvies hauria satisfet el plantejament dels independentistes”, sosté.
El president gallec ha recordat que els independentistes volen “desconnectar” d’Espanya i de tot el seu marc constitucional (Carta Magna, Estatuts i Lleis Orgàniques), i el preocupa que s’estiguin llançant propostes per a “oferir-li compensacions” pel que ha succeït aquests anys. “Si els donen un premi, tothom veurà el que cal fer per a aconseguir-lo”, ha avisat, recordant que hi ha partits nacionalistes o independentistes en altres comunitats.
Segons Feijóo, l’independentisme ha de “conviure” amb la Constitució, que prohibeix els referèndums d’autodeterminació, i ha d’assumir que “tots som iguals davant la llei” i que no es donaven les condicions per als indults, perquè ni els havien demanat ni pensen canviar la seva actuació. De fet, ha dit no veure diferències entre les proclames independentistes dels tres últims presidents catalans: Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. “Això és un problema crònic que cal gestionar amb rigor, determinació i unitat entre el PSOE, el PP i tots els constitucionalistes, perquè és un problema d’una dècada o del temps que duri –ha afirmat–. Si ens mantenim en el rigor, dins de menys temps del que pensem, pot haver-hi constitucionalistes en el Govern català”.
“Fallen els actors polítics, però no el sistema”
I és que, segons ha recordat, “fins fa ben poc, la majoria dels catalans no votava a partits independentistes” i no tots els partits nacionalistes eren independentistes. La diferència amb el que passava llavors és que “fallen els actors polítics, els interlocutors i els gestors”, però no el sistema. La seva inquietud es deu al fet que els independentistes no només governen Catalunya, també “cogovernen Espanya”, i ha advertit que el “pagament de peatges” per a la governabilitat del país no es pot endossar a l’Estat.
També rebutja “jugar a curt termini” perquè no existeix una “fórmula màgica”: “Davant problemes complexos, les solucions fàcils no són solucions, és fer créixer el problema. Anem gestionant el problema amb rigor i determinació, sense paraules gruixudes, sense afegir tensions a la tensió”. Finalment, ha insistit en la conveniència que s’entenguin els partits constitucionalistes i ha posat com a exemple la fi del Pla Ibarretxe, que va ser tombat en el Congrés amb el consens de PP i PSOE.
