Si les enquestes no erren massa el tret, els nacionalistes i socialistes bascos, que ara governen plegats, reforçaran la seva majoria, EH-Bildu registrarà un lleuger ascens i Elkarrekin Podemos patirà desgast. La coalició PP-Cs serà residual. En el cas de Galícia, les urnes reforçaran previsiblement el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que governa amb majoria absoluta des del 2009, i que aquest diumenge pot guanyar punts en la pugna per liderar el partit a Madrid amb Pablo Casado. Les enquestes apunten a una revalidació de la victòria absoluta del PP, i com en el cas d’Euskadi, assenyala un ascens del nacionalisme d’esquerres, i el BNG podria duplicar la seva presència a la cambra, i en canvi, la confluència de Podemos, Galicia en Común, perdria la meitat dels seus escons. Per tant, els sondeigs apunten a un reforç de les opcions sobiranistes malgrat la majoria aclaparadora de l’espanyolisme a Galícia i del nacionalisme conservador a Euskadi. Bildu i el BNG, amb aspiracions sobre el dret a decidir, guanyaran pes, i per contra, Unidas Podemos podria pagar la factura d’haver arribat al poder a Madrid fent de falca del PSOE. Les enquestes no apunten en cap cas una majoria alternativa d’esquerres i castiguen les confluències de Pablo Iglesias. I això malgrat que Elkarrekin Podemos va guanyar les eleccions generals en aquest territori el 2015 i el 2016, i que a Galícia, En Marea va aconseguir alcaldies molt significatives.
En canvi, el PSOE passa el test de coalició i reforça la seva posició tant a Galícia com a Euskadi, si bé no tindrà la iniciativa per formar govern ni tampoc podrà aspirar, de confirmar-se les enquestes, a un govern amb Unidas Podemos que repliqui la coalició de la Moncloa.
Sigui com sigui, aquest diumenge Unidas Podemos i les seves diferents marques electorals afronten uns comicis complicats a Euskadi i Galícia. D’una banda, a Euskadi, la fugida de vots cap a EH Bildu sembla assegurada, magrat la crida que feia Pablo Iglesias en campanya de sumar un govern d’esquerres que substitueixi el govern del PNB, falcat pels socialistes. El líder de Podemos aspira a un executiu tripartit format per PSOE, EH-Bildu i Elkarrekin Podemos, una combinació que, encara que l’aritmètica la permetés, és difícil de consolidar a Euskadi. No obstant, jugaria a favor la disposició que ja mostrat Bildu a Madrid amb alguns acords de gran calat amb el PSOE.
El lehendakari Urkullu te? totes les enquestes de cara
Però el PNB està encaminat a revalidar una majoria que li permeti triar soci de govern: reeditar el pacte amb el PSE seria l’opció més còmoda, però també podria mirar a l’esquerra, amb Podemos. De fet, els jetzales ja van governar amb una marca basca d’IU, Ezker-Batua. Però i si els nacionalistes bascos busquen un acord amb EH-Bildu que reforçi el seu perfil sobiranista? I encara l’aritmètica li permetria acostar-se al nacionalisme espanyol del PP, en caiguda lliure segons les enquestes tot i la coalició amb Ciutadans, ara que el partit taronja ha decidit abandonar la croada contra el sistema foral.
A Galícia, la pujada del Bloc Nacionalista Gallec es dona per feta, amb l’erosió de les confluències gallegues de Podemos com a causa-efecte. De fet, les enquestes assenyalen la possibilitat que Ana Pontón, la candidata sobiranista gallega, acabi passant per davant dels socialistes. Després de diverses polèmiques internes, el que queda d’aquelles marees que van arribar a governar les primeres ciutats de país, com Santiago, la Corunya o Ferrol, aquesta opció arriba debilitada a les urnes aquest diumenge.
