Ester Capella serà delegada del Govern a Madrid

Substituirà al fins ara delegat del Govern a Madrid, Gorka Knör

L’exconsellera Ester Capella serà la pròxima delegada del Govern a Madrid amb l’Executiu del president Pere Aragonès, tal com va avançar El Món el passat diumenge. Així, Capella, que els últims tres anys ha dirigit la Conselleria de Justícia, substituirà al fins ara delegat del Govern a Madrid, Gorka Knör. Aquest dimecres Capella ha traspassat el Departament de Justícia a la consellera Lourdes Ciuró, després que la Conselleria hagi passat d’ERC a Junts en el nou Govern.

D’aquesta manera, Capella passa a ser la cara del Govern a Madrid després de gestionar l’empresonament dels polítics presos com a consellera de Justícia. Sempre ha estat en el punt de mira d’uns i altres per la gestió que la seva conselleria ha fet sobre permisos i classificacions dels presos independentistes. Capella, advocada de professió, per la seva part, no ha estalviat crítiques als tribunals en aquest sentit, i tampoc ha tingut una bona relació amb el TSJC. Durant la seva etapa com a consellera ha centrat bona part dels seus esforços en la memòria històrica. Capella va començar la seva trajectòria política a l’Ajuntament de Barcelona, però va marxar a Madrid el 2013 per ser senadora i diputada al Congrés.

La nova delegada va entrar el 2007 en política activa. Ho va fer com a independent en la candidatura d’ERC a les eleccions municipals de Barcelona, sent escollida regidora i fent de portaveu fins al 2011. El 2008 va fer-se militant del partit. Del 2011 al 2013 va ser gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. El gener del 2013 va ser designada senadora pel Parlament, on va ser portaveu a la comissió d’Interior, i el 2015 i el 2016 va ser escollida diputada al Congrés per Barcelona. A la cambra baixa va participar en les comissions de Justícia i d’Interior, així com les de qualitat democràtica i contra la corrupció, i va ser ponent de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil sobre habitatge, de la llei del tribunal del jurat popular, de la llei de reconeixement mutu de resolucions penals, de la llei de jurisdicció voluntària o de la llei sobre precursors d’explosius, entre altres.

El maig del 2018 va ser nomenada consellera de Justícia del Govern de Quim Torra. El seu mandat s’ha centrat en la gestió diària del departament, que també va assumir les competències en matèria de memòria històrica i religions. En l’àmbit de l’administració de justícia ha hagut d’afrontar l’eterna assignatura pendent de la modernització i augment de plantilles, avançant en la digitalització dels jutjats i la renovació i millora d’alguns edificis judicials obsolets.

Ha tingut certs enfrontaments dialèctics amb la cúpula judicial i fiscal, tant de Catalunya com de l’Estat, per la falta de jutjats, de finançament i pels polítics independentistes presos, acusant la justícia espanyola de “voluntat de venjança” per no permetre’ls el tercer grau. Capella ha rebut crítiques per un suposat tracte de favor als presos independentistes.

Pel que fa al sistema penitenciari, ha hagut de renovar el conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per tirar endavant dues noves presons a la Zona Franca, que haurien de substituir d’aquí uns anys els antics centres de Wad-Ras i Trinitat Vella. Justament a les presons és un dels llocs on s’ha notat més la pandèmia de la covid-19, amb diversos brots entre interns i funcionaris, la substitució de les visites per videotrucades o les suspensions de permisos temporals.

En l’àmbit legislatiu, ha intentat modificar el codi civil català per regular el preu dels lloguers d’habitatges. També ha estat molt activa en la defensa del paper de la dona en la societat, en el seu lideratge a les institucions o en l’adaptació de les presons a les dones internes. El seu departament ha fet molta feina en matèria de memòria històrica.

Ester Capella i Farré va néixer el 1963 a La Seu d’Urgell, però va viure la seva infantesa i adolescència a La Pobla de Segur (Pallars Jussà), on té les arrels familiars. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i, després de col·laborar amb la càtedra de Dret Civil de Lleida durant el curs 1987-1988, es va col·legiar a Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. Va presidir l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007 i és sòcia d’entitats feministes com Dona i Drets, el Lobby de Dones de Catalunya i l’associació de dones juristes Themis.

Comentaris

    Maria 26/05/2021 5:49 pm
    Aquesta senyora fa molt mala cara. Quina feina representa, farà?
      Jo 26/05/2021 8:13 pm
      Cobrar un sou que no cobraría a la vida laboral normal, et sembla poc merit??
    Maria 1 26/05/2021 7:28 pm
    La tasca com a consellera va ser molt pèssima i no s'espera gaire bé res de bo d'ella.

Respon a Jo Cancel·la les respostes