Segona part de la testifical del guàrdia civil TIP C17150G. L’instructor d’una causa -arxivada dues vegades- per desobediència i sedició contra dos comandaments dels Mossos a Lleida ha contestat a fiscalia i a la defensa del Major Josep Lluís Trapero. Un interrogatori on aquest matí ha fet saltar per dues vegades a la presidenta del Tribunal, Concepción Espejel. La magistrada ha estirat les orelles al testimoni per les seves “valoracions”. Fins al punt que l’ha fet callar quan començava a explicar que hauria fet l’institut armat per trobar les urnes quan arran d’una pregunta del fiscal.
La resta de la declaració ha servit a la lletrada del Major, Olga Tubau per escatir tot el grapat de mails i xats que ha abocat a la vista per embolicar el seu client. Al final de l’interrogatori el testimoni ha admès que a les comunicacions investigades no hi havia cap relació directa entre els comandaments de Ponent i el Major o la Prefectura. Tubau, però, no se n’ha estat de titllar de “deplorable” l’actuació del cap de Sala de Ponent i del Cap regional sobre les opinions lliurades als xats.
Un dels misteris del sumari, la no troballa de les urnes, ha trigat però finalment avui ha sortit a la vista. Després de 12 dies, el fiscal Miguel Ángel Carballo, li ha preguntat a l’instructor de la investigació de la suposada connivència del Mossos de Lleida amb el referèndum. El fiscal li ha demanat com és que els Mossos, com a policia integral del territori, no havien trobat les urnes. Ha estat llavors quan el TIP C17150G ha començat el seu intent d’especulació: “Si nosaltres haguèssim portat aquesta investigació…”. Aleshores la magistrada Espejel l’ha tallat en sec. “Abstingui’s de fer valoracions”, ha advertit i s’ha acabat l’explicació. Al capdavall, l’instructor que s’ha vantat de “no tenir gent catalana” a les seves xarxes socials i de desconèixer l’entorn polític i social de Catalunya. És de Sòria.
El testimoni però s’ha esmerçat en embolicar el Major en les converses d’un comandament de la policia catalana a Lleida amb un aleshores regidor de Vic per ERC, Joan Ballana. Concretament ha aportat un xat durant el 20S entre Ballana i l’inspector Roderic Moreno. El comandament de mossos va detallar al polític les unitats d’ARRO que s’estaven enviant a Barcelona i va assegurar que el major havia donat “ordres” de no intervenir si ell no ho deia. “No s’actua sense ordres d’ell”. Ha admès però que no se’l cita en cap altre correu o xat, tot i que ha precisat que en “algun moment” es comenta que “estan orgullosos del paper que està fent”. Ha hagut d’admetre que no tenia cap mail, ni connexió ni telefonada directe amb el Major. A més, sobre la suposada passivitat general dels Mossos, ha confessat que no hi ha cap document on el Major ordenés no actuar amb contundència.
La curiositat entre els defensors és la insistència de la Fiscalia en una causa arxivada dues vegades i a més, arxivada amb fonament. Una curiositat que es multiplica en constatar que sobre aquest afer de Mossos de Sala de Lleida mostrant connivència amb defensors locals del referèndum els fiscals no van formular ni una sola pregunta ni al Major ni al comissari Ferran Lòpez.
També la defensa del Major ha estat prou hàbil en fer-li destacar una contradicció evident. El secretari instructor de la causa ha remarcat un mail del comissari Lòpez amb què advertia als comandaments que calia proseguir la incautació de les urnes malgrat que els col·legis haguèssin tancat. Després de qualificar aquesta decisió de no tenir cap sentit, s’ha hagut d’empassar la seva opinió. Tubau li ha brandat la instrucció de la Secretaria d’Estat de Seguretat que ordenava exactament el mateix. El C17150G ha barbotejat i ha replicat que ell “no feia valoracions”. Acabava de valorar els mails dels Mossos a més d’inferir opinions com “jo volia comentar” i “és remarcable” cada vegada que el fiscal li tallava el relat.
En la línia de defensa, també la lletrada ha hagut d’interrogar sobre les comunicacions d’on havia extret les comunicacions. En basar-ho tot en xats i trucades, Tubau li ha tret el comunicat intern que el Major va remetre a tots els Mossos l’endemà del 20S. Una nota en què recordava que només es podia fer cas als canals oficials. Per altra banda, també li ha fet esmenar una de les afirmacions que entortolligava Trapero pel mig: un whatsapp de l’ara comissari Xavier Monclús en què traspassa a Ballana un Pdf amb un comunicat de calma del Major als Mossos el mateix dia 20. Aquest comunicat el tenien tots els efectius del cos.
Actes, Guàrdia Civil i Mossos
El mateix testimoni també ha furgat en les actes de la policia catalana per l’1-O. La seva conclusió és que el model d’acta que els Mossos van utilitzar era una “via” per saber com actuar per “no complir” les ordres judicials.També ha afegit que a les actes que es van elaborar aquell dia hi havia diverses “irregularitats”. Entre elles, algunes no tenien signatura, els faltava el número de diligència o no hi havia el TIP de l’agent.
Precisament de les actes n’han parlat el sergent i caporal dels Mossos 11594 i 16298. Tots dos van ser els encarregats d’elaborar les minutes del 20S davant la conselleria com a membres de la Unitats d’Informació d’Ordre públic. Els Fiscals han dirigit el seu interrogatori a qüestionar els seus atestats pels canvis que hi havien hagut. Fins i tot, ha sortit l’afer de la incineradora de Sant Adrià i les furgonetes amb material confiscat als Mossos.
Segons aquests Mossos, aquests papers que s’anaven a incinerar no eren res més que fotocòpies, fitxes i historials que es van utilitzar per revisar les actes definitives. “Es van utilitzar per poder sistematitzar la informació”, ha afegit el caporal.En aquest punt, l’interrogatori ha tingut un punt fort quan el sergent ha assegurat que el Major va ordenar revisar a la baixa els col·legis tancats. “Si teníem dubtes de si s’havia tancat l’escola, no s’apuntava com a tancament”, ha conclòs.
La minuta del 20S
El sergent instructor i el secretari han explicat que inicialment van fer un atestat en pocs dies on se centraven sobretot en els danys en els vehicles de la Guàrdia Civil i el possible robatori d’objectes del seu interior. En un segon atestat ja van ampliar la informació i els possibles delictes a desordres públics, ja que van descriure llançaments d’objectes a la línia policial, danys generalitzats als vehicles a última hora del dia.
Per fer els atestats es van basar en fonts obertes, imatges de l’helicòpter dels Mossos, les càmeres de seguretat de la Conselleria i imatges dels mitjans de comunicació. Aquestes imatges els van servir també per informar de l’actitud que van tenir aquell dia Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, però no van investigar més enllà perquè l’Audiència Nacional ja ho havia començat a fer. De fet, la defensa ha fet valer que la investigació de la Guàrdia Civil tampoc ho va fer.
L’instructor també ha defensat el paper de l’Àrea de Mediació dels Mossos, que intervenen en la majoria de mobilitzacions ciutadanes. Una actuació que no implica no cumplir l’ordre judicial sinó matenir l’ordre. “com pot ser en un desnonament”, han aclarit.
Preguntat pel fiscal, aquest sergent instructor ha explicat que es va referir a la intendent Teresa Laplana com a “cap del dispositiu” del 20-S perquè així apareixia en dues altres minutes. També ha explicat que si a la incineradora de Sant Adrià del Besòs s’anava a cremar una segona minuta feta per Laplana potser era perquè algun comandament li havia demanat que revisés la primera.
Dilluns està previst que declari la secretària del jutjat d’instrucció 13 que va participar al registre del 20-S a Economia. També està previst que ho facin diversos agents de la Guàrdia Civil.
