Un dels èxits del PP per acostar-se al que en diuen la “perifèria” va ser la creació d’una marca blanca franquiciada a Navarra. Es va batejar com Unión del Pueblo Navarro i va reeixir electoralment. Tant és així que el PP de José María Aznar va temptejar CiU per establir un acord electoral similar. Ara aquesta idea s’ha recuperat però en la versió més navarresa del concepte. Aquesta és la intenció de la plataforma que impulsat el manifest És possible vèncer-los a les urnes, per una Catalunya valenta; en defensa de la legalitat, la pluralitat i la lleialtat a Espanya. Un corrent espanyolista que, fins i tot, ha buscat la complicitat del PP estatal per articular una plataforma electoral que aprofiti les restes de Ciutadans i l’espai i els càrrecs electes que ha deixat Manuel Valls amb la seva marxa.
El manifest ha començat a recollir signatures, entre les que s’hi compte les de l’escriptor Valentí Puig; l’excap de files de Ciutadans a Girona, Jean Castel; l’escriptor Ferran Toutain; l’empresari Joan López Alegre; l’escriptor Xavier Pericay; l’historiador Jordi Canal; Andreu Jaume, director del CLAC; Teresa Giménez Barbat, escriptora i ex eurodiputada; Yeray Mellado, expresident de S’ha Acabat!; Miriam Tey, editora; Álex Rosal, periodista i editor; Jorge Soler, metge i exdiputat al Parlament; Santiago Mondéjar, empresari; Carlos Rivadulla, president d’Empresaris de Catalunya; Carlos Basté, president de Asociación por la Tolerancia; Juan Arza, empresari; i el dramaturg Pau Guix, entre d’altres.
El manifest carrega contra el Procés, els partits independentistes i el suport “extern dels antisistema” –en referència a la CUP– i contra el “populisme de l’Ajuntament de Barcelona”. Així mateix assegura que els “governs locals estan segrestats per organitzacions paragovernamentals com l’ANC, OMNIUM i l’AMI, ocupats a impulsar el secessionisme des d’ajuntaments i diputacions o a implementar polítiques que torpedinen el progrés econòmic, el benestar i la seguretat dels ciutadans”. També rep el govern espanyol, que acusen de pactar amb “independentistes i populistes d’esquerres”. D’aquí que la primera idea que proposen és “recuperar la lleialtat institucional i la neutralitat de les institucions”, que consideren “necessari per normalitzar la vida quotidiana dels catalans”.
“L’independentisme és decadència social i regressió econòmica, antieuropeisme i aïllament”, continua el document. “Els catalans no independentistes no podem tornar a ser moneda de canvi d’interessos polítics a nivell nacional“, alerten els signants. D’aquí que reclamin “ser políticament forts per tal que la negociació de la presidència del Govern o dels pressupostos no quedin en mans de les prioritats polítiques de grups nacionalistes i populistes, sinó que puguem influir per tal que el govern activi una agenda reformista”. “El que passa a Catalunya és qüestió d’Estat i afecta el conjunt d’espanyols”, sentencien.
Amb aquest marc conceptual, els promotors conclouen que en les “properes eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees” cal “ser part activa d’una confluència política del món constitucionalista per presentar un únic projecte que sigui capaç de donar resposta als problemes reals de la societat catalana i derrotar a les urnes tant el nacionalisme com el populisme”. “Necessitem un projecte polític guanyador. És possible vèncer-los a les urnes”, insisteixen.
La voluntat d’aquesta plataforma és aprofitar les hores baixes del PP, la patacada electoral de Ciutadans i la marxa de Valls per consolidar una opció espanyolista de tendència liberal i extraordinàriament combativa amb el Procés. La idea és aprofitar les estructures que, per exemple, va deixar la plataforma electoral de l’exprimer ministre francès a Barcelona. La proposta es va plantejar al PP, segons detallen fonts dels impulsors, però els populars han rebutjat “l’oferta”. A menys de dos anys de les municipals, doncs, hi ha moviments en l’espanyolisme a Catalunya, aplicant fórmules que han funcionat en altres zones.
