Espanya podria acabar jutjant Puigdemont per rebel·lió malgrat Alemanya

Si el president fos extradit per malversació, tindria 45 dies per abandonar el país després de complir condemna o ser absolt per evitar un nou judici per caducitat de l'euro-ordre alemanya

El president Puigdemont vota sí a la proposta de resolució que declarava la República el 27 d'octubre

El president Puigdemont vota sí a la proposta de resolució que declarava la República el 27 d’octubre | Jordi Borràs

 

La decisió de la justícia alemanya de no extradir el president Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió, però si pel de malversació, ha posat en qüestió l’estratègia del jutge del Suprem Pablo Llarena, i s’ha interpretat com un cop dur tant a la justícia espanyola com als partits espanyols que sostenen que els líders independentistes han comès el delicte de rebel·lió, amb penes de presó de fins a 30 anys, malgrat que el mateix delicte exigeix l’exercici de la violència. La defensa del president a l’exili espera a conèixer si finalment el jutge del Suprem retira l’euro-ordre per evitar una entrega del president per un delicte patrimonial, que posaria en qüestió jutjar la resta de presos polítics per rebel·lió, o si per contra la manté, per recórrer al Tribunal Constitucional alemany o prendre altres mesures de defensa. Però el cert és que l’anunci de la justícia alemanya ha generat una certa confusió sobre la situació processal de Carles Puigdemont, i sobretot, sobre quines possibilitats tindria Espanya per acabar jutjant-lo per rebel·lió malgrat la justícia internacional.

 

És impossible que Espanya pugui asseure el president al banc dels acusats per aquest delicte? La resposta és no. Així ho confirmen a El Món fonts de la defensa de Carles Puigdemont. “Si es consumés l’extradició per malversació, el que preveu la normativa de les euro-ordres és que Puigdemont seria jutjat només per malversació, però en cas de ser absolt, o finalitzada la condemna, tindria 45 dies per abandonar el país, perquè s’entén que caducaria el principi d’especialitat i per tant, la justícia espanyola podria jutjar-lo per rebel·lió si continués a l’Estat espanyol”, explica a aquest diari Jaume Alonso Cuevillas. I en cas que Puigdemont decidís abandonar el país per evitar el judici, hauria de romandre a l’exili fins que prescrigui el delicte de rebel·lió, establert en un període de 20 anys, o esperar una decisió de la justícia internacional -el Tribunal Europeu de Drets Humans- que resolgués abans la seva causa. D’aquesta manera, l’advocat català del president aclareix algunes informacions que apuntaven que el president mai podria ser jutjat per rebel·lió després de la decisió de la justícia alemanya.

El president a l'exili, Carles Puigdemont

El president a l’exili, Carles Puigdemont | Jordi Borràs

 

Ara bé, perquè es produís aquest escenari, caldria que finalment sigui extradit. I això passa per dues possibilitats: que Llarena mantingui viva l’euro-ordre i suporti la pressió dels sectors més ultres que li demanen que la retiri per tenir via lliure perquè el Suprem pugui condemnar com a mínim la resta de presos polítics per aquest delicte, o bé que en cas de recurs, el Constitucional alemany donés la raó al tribunal regional alemany i forcés l’entrega de Puigdemont a les autoritats espanyoles. I tot això, si la Fiscalia General de l’Estat abans no ha retirat els càrrecs per rebel·lió, com sol·liciten les defenses, i s’entén que seria lògic després que Alemanya hagi negat l’existència de violència en l’actuació dels líders independentistes. Una possibilitat que, de moment, el president del govern espanyol ha negat. De fet, el mateix Pedro Sánchez abans de guanyar la moció de censura proposava reformar el codi penal per tal que el delicte de rebel·lió no requerís violència i tenir així el camí més fàcil per empresonar per tres dècades els líders independentistes.

Llaços grocs al Parlament pels presos polítics

Llaços grocs al Parlament pels presos polítics | Europa Press

 

Podria ser investit president de la Generalitat?

 

En paral·lel, JxCAT ha remarcat que la seva opció continua essent investir Carles Puigdemont president de la Generalitat, i entén que la resolució alemanya obre la porta a aquest escenari, perquè, segons argumenta la formació, “la sentència del passat dijous obre un escenari possible de restitució perquè cauen totes les causes de rebel·lió, sedició i desordres públics, i en el moment que no es trobés en situació de presó preventiva, seria possible la investidura”. Però aquest escenari, segons remarquen fonts de la defensa, “no és senzill”. La raó és que en cas de ser extradit a Espanya per ser jutjat per malversació, és probable que “el jutge decreti presó preventiva per risc de fugida”, encara que el delicte de malversació no sigui un delicte greu que impliqui aplicar una mesura tan excepcional com la privació de llibertat de forma preventiva, assenyala Alonso Cuevillas. I després de complir condemna o ser absolt pel delicte de malversació, es podria trobar amb la persecució de la justícia espanyola que, en aplicació de la caducitat del principi d’especialitzat de l’euro-ordre, tindria via lliure per imputar-li un delicte de rebel·lió i asseure’l novament al banc dels acusats si el president no abandonés l’Estat en un període de 45 dies. Podria ser investit en aquests dies i després marxar? És una possibilitat, però en la seva absència és probable que l’Estat espanyol impugnés la seva presidència i l’acabés tombant. 

 

Però la defensa del president Puigdemont continua defensant que el president a l’exili pot exercir de president de la Generalitat des de fora del país, tal i com ja defensava abans de ser investit Quim Torra. La raó, explica Cuevillas, és que “continua tenint els seus drets polítics intactes, i no hi ha raó perquè així no sigui”. De fet, la defensa del president ha recorregut la suspensió del jutge Llarena, que junt amb Puigdemont, ha ordenat suspendre del càrrec els diputats empresonats aplicant un criteri jurídic només vàlid per als delictes de terrorisme. Sobre el futur del president a l’exili, si finalment queda en llibertat, tornarà a Bèlgica. Però allà, com reconeix la seva defensa, no és segur que el Suprem es retiri definitivament. Va retirar una primera euro-ordre perquè temia el que ha passat a Alemanya, i la segona euro-ordre va decaure per un defecte de forma. Però ningú no gosa descartar que aquest tribunal torni a intentar, per tercera vegada, que Bèlgica entregui els consellers i el president per un delicte de rebel·lió. Abans, però, el Suprem haurà d’encaixar la decisió que arribi d’Escòcia en les properes setmanes. 

Nou comentari