L’Examen Periòdic Universal (UPR) de l’ONU, que avalua el grau de compliment dels drets fonamentals per part dels 192 estats membre, ha estat marcat per l’interès que ha despertat la situació dels drets humans a l’Estat espanyol. En la sessió celebrada a Ginebra a mitjans de gener, 117 països van intervenir per formular preguntes i recomanacions en relació al cas d’Espanya, dels quals, 22 ho van fer per abordar les violacions de drets civils i polítics que s’han produït durant els darrers cinc anys. Estats com França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que van ser especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019, en les protestes post-sentència. La majoria de països van insistir en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de fer crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, matèria que va interessar a Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela va fer una referència directa a Catalunya, demanant a l’Estat espanyol una solució política al conflicte a través del diàleg. El Canadà i Islàndia van posar sobre la taula la urgència d’un canvi de la legislació per frenar la Llei mordassa, com també ho va fer Suïssa que, juntament amb França, van remarcar la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. En paral·lel, ONG’s de tot el món van presentar 89 informes que aporten documentació sobre casos de vulneració de drets per part de l’Estat, el triple que el 2015.
La violència de la policia espanyola, denunciada per diversos estats a l’ONU Jordi Borràs
Però quin impacte real té aquest informe sobre els estats, i fins a quin punt poden fer modificar conductes? L’EPU no és vinculant, però a parer de la catalana Neus Torbisco, doctora en dret i experta en drets humans que exerceix a Ginebra, explica a El Món, el fet que Espanya formi part del Consell de Drets Humans de l’ONU –hi és des del 2018 i acabarà a finals del 2020-, dóna a les denúncies de les ONG i les preguntes i recomanacions dels estats que participen en l’informe “una dimensió política i diplomàtica molt important, perquè l’informe periòdic és un instrument d’avaluació del grau de compliment dels drets humans per part dels estats membre de l’ONU, que si bé no té una incidència directa i visible per al ciutadà, en el cas d’Espanya i el cas català aconsegueix alguns efectes potents”, relata en declaracions a El Món.
Per a Torbisco és rellevant el fet que hi hagi hagut estats occidentals, i també els EUA, que hagin plantejat preguntes que tenen a veure amb la llibertat d’expressió i l’ús desproporcionat de la violència policial a Espanya, i sobre la llei mordassa, i que el representant espanyol es limités a recitar articles de la Constitució espanyola rebutjant entrar en l’aplicació de les lleis. “Que tants estats formulessin preguntes a Espanya sobre drets humans a Catalunya demostra que hi ha hagut un impacte internacional molt potent, des de l’1-O s’ha generat una consens internacional en els estats membre que a Espanya hi ha coses tèrboles”, argumenta l’experta en drets humans.
En aquest sentit, Neus Torbisco considera “un error molt gran pensar que els incompliments d’Espanya no tenen cap efecte”, i assenyala especialment el fet que hagi obviat l’informe del grup de detencions arbitràries de l’ONU que exigia l’alliberament dels Jordis: “És una erosió progressiva. L’EPU i tots els organismes de l’ONU són un instrument de comprovació de fins a quin punt els estats estan a l’alçada dels principis jurídics dels estats democràtics respecte als drets humans. I a Espanya l’erosió del compliment és important i hi ha consciència internacional que és una democràcia fràgil. Es posa de manifest que a Espanya els estàndards jurídics no són aplicats de manera consistent”, conclou.
És per tot plegat que Torbisco remarca la importància de la diplomàcia dels drets humans, que si bé no té un impacte immediat, “és com un joc de cartes estratègic que transforma l’opinió pública mundial sobre Espanya, i indirectament legitima molt més un procés d’autodeterminació on a la gent se la persegueix per raons ideològiques”.
Vista panoràmica del judici del Suprem
Alfred de Zayas: “La indústria dels drets humans està polititzada”
Per la seva banda, qui ha estat els darrers anys relator independent de l’ONU en matèria de drets humans, Alfred de Zayas, creu que l’informe periòdic té un gran potencial, però reconeix que “la indústria dels drets humans està totalment polaritzada i polititzada, de manera que l’efecte de l’informe sobre els estats és mínim”. En conversa amb El Món, de Zayas lamenta que les normes en drets humans també s’apliquin “selectivament, arbitràriament, i no de manera uniforme, quan podrien ser de gran utilitat”, i denuncia que “el dret internacional i els drets humans han estat transformats en armes contra rivals i no en mecanismes de protecció de la dignitat humana”.
De Zayas explica que l’Informe Periòdic (EPU) és “un diàleg polític i no jurídic”, de manera que no és vinculant, i és per això que “un gran nombre d’estats reben crítiques justificades i recomanacions pragmàtiques, que són ignorades i expressament rebutjades amb total impunitat”. Per tot plegat, l’exrelator de l’ONU conclou que “Espanya farà oïdes sordes a les recomanacions de l’informe”.
