Espanya envia soldats catalans a canvi del silenci dels estats bàltics sobre el Procés

130 efectius del Regiment d'Infanteria Arapiles 62 de Sant Climent Sescebes es desplacen a Letònia pel pacte de Margallo per evitar simpaties bàltiques cap a Catalunya

 

 

 

Són tres quarts de set del matí. Aeroport Civil de Saragossa. L'edifici sembla fruit de la bombolla immobiliària. A les 7:40 hi ha previst un vol especial de la companyia Air Europa. La tripulació no són ni turistes ni els esquiadors que arriben a Lleida Alguaire quan no hi ha boira. La diferència és que la sala de facturació està plena de militars vestits amb uniforme de campanya i motxilla a les espatlles. Marxen a Letònia per sis mesos. És un contingent de 330 militars de la Brigada Aragó I, la Brigada Operativa Polivalent on amb la darrera organització de l'Exèrcit de Terra s'integren els cossos militars espanyols que es troben a Catalunya. D'aquests, 130 són catalans. La paradoxa és que són soldats catalans que l'exministre d'Exteriors José Manuel García Margallo va pactar enviar a canvi del silenci dels països bàltics sobre el procés sobiranista de Catalunya. 

 

 

El destacament enviat s'integra en la Missió eFP IV Presència Avançada Reforçada-Letònia,  "enhanced Forward Presence" en nomenclatura de l'OTAN. Un operatiu acordat a la cimera de l'Aliança Atlàntica celebrada a Varsòvia l'any 2016. El seu objectiu és "garantir l'estabilitat de la seguretat euroatlàntica, mantenir una Europa en pau, unida i lliure i prevenir conflictes mitjançant mesures de defensa i dissuasió". És a dir, protegir Letònia, Estònia i Lituània de possibles ingerències russes. L'aportació espanyola es va renovar a canvi del silenci d'aquests estats bàltics sobre la independència de Catalunya després que els executius d'aquests països apuntessin opinions favorables al procés català, com el primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis. 

 

 
soldats
Els soldats esperen a embarcar | Quico Sallés

 

El pacte de favors o esforços que Margallo va explicar 

 

 

Aquesta 'transacció diplomàtica' no és fruit de cap especulació. El mateix exministre Margallo, ja en qualitat de president de la Comissió Mixta de Seguretat Nacional del Congrés de Diputats, ho va explicar -i així consta en acta- el 14 de desembre de 2017. En aquella compareixença, Margallo va defensar que "la societat catalana va tenir una certa temptació d'emular la via bàltica i que hi havia sectors -fonamentalment privats- als països bàltics que tenien una certa simpatia cap al procés independentista català i cap als processos independentistes en general"

 

 

"Nosaltres som socis dels països bàltics a les Nacions Unides, vam tenir el vot dels tres en el Consell de Seguretat; som socis en l'Aliança Atlàntica i també a la Unió Europea. És regla general de qualsevol societat que abans de qualsevol reunió un soci posi damunt de la taula quins són els seus interessos i les seves prioritats. La prioritat del Govern espanyol, al qual jo representava, era mantenir la unitat d'Espanya i la vigència de la Constitució, com és obvi", va detallar Margallo. 

 

 

Per contraposar:  "La qüestió que preocupava als països bàltics era Rússia". "És absolutament veritat que nosaltres, complint amb el nostre deure de socis lleials i fiables, hem col·laborat en esforç militar, no només en terra sinó també en aire, i hem votat religiosament amb els aliats de la Unió Europea pel que fa s'ha parlat de sancions per Rússia després del referèndum sobre autodeterminació de Crimea, que va ser declarat nul per les Nacions Unides", va argüir. Una situació que  "en justa contrapartida a aquests esforços que són els que corresponen a un soci lleial, hem plantejat sempre que per a nosaltres, insisteixo, la defensa de la Constitució era prioritària i que no entendríem ni entendrem que un Govern soci nostre faci un atac frontal a la integritat territorial". "Argument fàcil de provar perquè està en tres resolucions de l'Assemblea General de Nacions Unides que exhorten a tots els països de l'organització, als 193, a no adoptar cap mesura que pugui suposar alè o suport a qualsevol maniobra secessionista unilateral", va advertir. 

 

 

"Em van preguntar en Corts si era veritat que jo, com a ministre, estava intentant exposar les raons d'Espanya en contraposició amb les raons d'un procés secessionista fet per altres organitzacions -darrerament des de la mateixa Generalitat, la legitimitat ve de la Constitució i de l'Estatut- i vaig dir que sí, que era veritat, que ho estava fent, no només en els països bàltics sinó en qualsevol altre lloc on pogués veure una fissura", va defensar. "No havia estat nomenat ministre d'Afers Exteriors per dinamitar la unitat d'Espanya", va concloure a la comissió. 

acta
L'acta de Margallo | Quico Sallés

 

 

 
militars
Un grup de militars es dirigeixen a embarcar cap a Letònia | Quico Sallés

 

130 soldats catalans 

 

 

Dels 330 efectius del contingent enviat aquest dimecres per Espanya, 130 formen part del Regiment d'Infanteria Lleugera Arapiles 62 que provenen de la Base Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), tot i que també té seu a la caserna del Bruc de Barcelona. De fet, és l'única força militar terrestre que l'exèrcit espanyol té a Catalunya. El Regiment ha hagut de fer una transició cap a infanteria mecanitzada per adaptar-se a les funcions de la missió internacional a Letònia, comandada per Canadà. S'hi estaran sis mesos. 

 

 

El capità Mayor, que acumula una llarga experiència al Líban, detalla a 'El Món' el dur entrenament que han hagut de patir sobretot per l'aclimatació al fred de la zona en ple hivern. El caporal Báez, un jove barbut de Sabadell, amb quatre missions internacionals a l'esquena -dues a Afganistan, Líban, Irak- s'ho pren com una "feina més". "L'únic que em preocupa és el nivell d'anglès per les comunicacions amb la resta d'exèrcits presents a la missió". Entre aquestes forces s'hi troben Polònia, Eslovènia, Itàlia i Eslovàquia. 

 

 

Entre els comiats, amb petons de pel·lícula i nens plorant, els militars desfilen cap a la pista d'aterratge on seran acomiadats pel gruix del comandament de la Brigada. Els soldats són aliens al motiu polític que els ha portat a estar-se sis mesos a Letònia a temperatures màximes de deu graus sota zero per vigilar que els russos no facin de les seves amb els països bàltics. Ara bé, a la vista del nombre de banderes que arriben a portar per tot arreu, es percep a l'aire que si ho sabessin hi anirien encantats. 

petó
El clàssic petó de comiat a les portes de l'aeroport d'una parella | Quico Sallés

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?