46 pàgines. Aquest és el gruix en paper de l’acord d’investidura i de Govern que han signat ERC i JxCAT per convertir Pere Aragonès en president de la Generalitat. Un acord on de partida remarquen que les dues formacions tenen “diversitat d’opinions” pel que fa les líniees estratègiques, però que alhora asseguren que actuaran amb “lleialtat” i que resoldran aquestes diferencies a cada moment en els mecanismes de consens creats en el mateix pacte.
L’acord es divideix en cinc punts: una introducció amb els principis del Govern de coalició; l’estratègia independentista per fer la República catalana; les prioritats programàtiques sectorials; l’estructura del Govern i els sistemes de coordinació i seguiment de l’acord de Govern. Abans d’entrar en el detall, el document dona fe de les diferències existents entre les dues formacions com a marc de treball. “Els socis de la coalició reconeixem que tenim diversitat d’opinions sobre les polítiques públiques i l’estratègia de país per assolir la independència2, admet el paper. “Tanmateix, acceptem aquesta diversitat i respectem el dret de cada formació política a mantenir la seva posició però ens comprometem a resoldre la diversitat en una posició de consens, a través dels mecanismes que es creen per a tal efecte“, remarca l’acord.
En un subapartat, el document recull que ERC aposta per la Taula de Diàleg amb el govern espanyol i Junts “assumeix donar una oportunitat a aquest espai per tal que esdevingui un punt real de Negociació”. “L’escepticisme i els dubtes de Junts per Catalunya sobre els resultats de la Taula de Diàleg, Negociació i Acord, no seran un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol”, aporta el compromís. Així s’estableix un sistema de “monitorització” i el pacte de triar els representants de la taula entre el 80% de la societat catalana que defensa el dret d’autodeterminació i l’amnistia.
En caire també de futur, l’escrit també compromet al Parlament i al Govern a aprovar sengles resolucions que apostin per la via de la negociació amb l’Estat i “treballar per l’Acord Nacional per l’Autodeterminació i l’Amnistia com espai ampli i plural de reflexió amb la societat catalana”. Pel que fa “l’embat democràtic”, l’acord no és gaire aclaridor. Així estableix que “de manera preferent i discreta l’espai de coordinació, consens i direcció estratègics col·legiada estudiarà i impulsarà una acció internacional orientada a sol·licitar, arribat el cas, la intervenció dels organismes europeus per assolir un referèndum acordat i vinculant“.
Sobre l’autocontrol, l’acord determina cinc mecanismes de coordinació i seguiment. En primer terme, l’Equip de Coordinació Parlamentària (ECP) que es reunirà setmanal presidit pels presidents i portaveus dels grups parlamentaris. En segon lloc, l’Equip de Coordinació Governamental, també setmanal, amb tres membres de cada formació amb càrrec al Govern, i que fins i tot ha de servir per “alertar de possibles desencontres amb l’objectiu d’evitar polèmiques i conflictes”. Com a tercer control , la Coordinació de Comunicació, que s’encarregarà d’elaborar un sol relat i l‘Equip de Seguiment de l’Acord que serà quinzenal amb un representant de cada partit, del Govern i de cada grup parlamentari. En darrera instància, hi haurà el sanedrí anomenat Comitè de Direcció Política que es reunirà de manera excepcional que revisarà els termes de l’acord i resoldrà les discrepàncies d’interpretació, només hi hauran les dues persones amb màxim comandament a cada partit de la coalició.
12 
