J.B.Culla: “ERC ha deixat la radicalitat per avançar Puigdemont en seny i moderació”

L’historiador recorda que l’independentisme a Catalunya, “històricament parlant, ha estat patològicament divisiu, amb una tendència gairebé trotskista a la fragmentació”
L'historiador Joan B Culla analitza el reposicionament dels partits independentistes
L'historiador analitza el reposicionament dels partits independentistes | Jordi Borràs
 

L’independentisme institucional es troba en una situació de debilitat, després de la divisió que s’ha observat al Parlament pel tractament de la suspensió dels diputats empresonats i a l’exili, o diria que és un episodi més de la història d’aquest moviment, que no necessàriament implica debilitat?

L’independentisme a Catalunya, històricament parlant, ha estat patològicament divisiu, amb una tendència gairebé trotskista a la fragmentació. Només cal anar al PSAN i el PSAN-Provisional, després IPC (Independentistes dels Països Catalans), fins a l’MDT, que alhora també es va fragmentar. Quina és la diferència? Que aquest independentisme del final del franquisme i dels anys setanta i vuitanta era una franja ínfima de l’espectre ideològic i polític català, i per tant, es podia dir que aquesta síndrome de l’escissió, la baralla i la pugna per les sigles era una expressió pròpia de tots els corrents polítics marginals, que no tenien cap expectativa d’assolir el poder. Consumien la seva energia d’una forma autodestructiva barallant-se els uns amb els altres. Però d’uns anys ençà, l’independentisme ja no és una franja llunàtica de la política catalana, sinó que és el tronc central i majoritari. Per anar bé, això hauria de comportar un canvi de cultura. Seria molt inquietant i greu que aquella tendència a la divisió destructiva s’hagués encomanat a l’actual independentisme.


 

Com a mínim cíclicament, apareix algun indici de contagi...

Sí, hi ha indicis en aquest sentit, però no vull caure en l’alarmisme perquè no crec que n’hi hagi per a tant. És veritat que l’espectacle al Parlament va ser lamentable, però no és un drama, perquè no perdem de vista que hi ha una enorme bateria de mitjans de comunicació, opinadors i polítics que el que més desitgen en aquest món és precisament l’autodestrucció de l’independentisme, exploten i magnifiquen episodis com el dels diputats suspesos i els converteixen en la fi de l’independentisme.

 

La raó de fons de les divisions és més una qüestió de diferències ideològiques, o de tàctica i estratègia partidista?


El problema de fons, al meu entendre, és que l’independentisme actual no és l’SNP escocès, que existeix des de fa més de vuitanta anys i que representa un independentisme amb molt de pedigrí. Potser fa cinquanta anys que l’SNP no era pròpiament independentista, però el que sí que és segur és que l’independentisme escocès és el fruit d’una llarga i natural evolució d’una sigla. En canvi, l’independentisme català actual en part és un independentisme sobrevingut. El món convergent no era fins el 2012 independentista, i ERC pot dir que l’any 1993 en Colom ho era, però amb molts matisos. En tot cas, l’hemisferi convergent i post-convergent de l’independentisme és sobrevingut. Per tant, no és el mateix un independentisme escocès que el post-convergent, fruit d’una poc freqüent acceleració històrica.


 

De fet, una part d’aquest món post-convergent no ha volgut seguir i ha abandonat, entre ells, un conseller, Santi Vila, i altres que van renunciar poc abans de l’1-O.

I a banda d’alguns dirigents, també va abandonar el camí una part de l’electorat. I la part del món convergent que ha mantingut l’aposta, i sense ser crític, tanmateix, per raons culturals, sociològiques i d’altres menes, senten un cert vertigen davant de l’abisme. Després de veure les conseqüències de l’abisme, presó, exili i multes milionàries, fan que el vertigen sigui més evident. No és que siguin uns traïdors ni molt menys, sinó que la cultura convergent era una cultura d’ordre, i és molt insòlit que un partit d’ordre com CDC abracés de cop la causa més subversiva que hi pugui haver a l’Espanya del 2012. Aquesta contradicció aparent encara deixa unes marques importants.


 

Joan B. Culla remarca que s'han acabat les hegemonies polítiques a Catalunya
 
 

Vostè detecta aquest vertigen en ERC, tot i que la seva tradició independentista sigui més sòlida?

En el cas d’ERC és una mica diferent, perquè ERC sí que pot dir que és independentista des de fa unes dècades. Però és igualment evident, sobretot a partir de l’1-O, que li han vist les orelles al llop amb el número u a la presó i la número dos a l’exili, desactivada políticament, per cert. Per tant, ERC, no tant per raons genètiques sinó que han vist el pa que s’hi dóna, té també una pulsió semblant a la del PDeCAT de pensar que si tornen a llançar-se contra el mur s’hi deixaran els ossos. Per això volen buscar altres maneres de saltar el mur o fer-hi un forat.

 

En qualsevol cas, ha quedat prou clar que JxCAT i el PDeCAT no són el mateix, i sembla que JxCAT, pilotada per Puigdemont, sí que vol accelerar. Quina impressió té sobre aquesta nova oferta política, que ara desemboca en la Crida Nacional?


Aquest moviment “Puigdemontista” em descol·loca. Tinc la sensació que la primera fila de JxCAT no té cap cultura de partit ni experiència política. Aquest factor, que segurament Puigdemont dirigeix des de fora, m’inquieta perquè els veig uns aventurers i uns irresponsables. És xocant aquest “pit i collons” i “aquí no s’afluixa”, perquè és una estratègia que coincideix amb la de la CUP. Que la CUP digui això forma part del guió, però que ho digui el portaveu de JxCAT... qui volia votar la CUP ja ho va fer, però els que van votar JxCAT no eren de la CUP.

 

En tot cas, hi ha una pugna pels lideratges dins de l’independentisme i, per tant, per aconseguir l’hegemonia d’aquest espai? Carles Puigdemont surt reforçat de l’exili, però Oriol Junqueras és a la presó i amb poca veu, una diferència que ha generat tensions entre les dues formacions. 


Si tornem a obrir molt el focus, és claríssim que des de fa dues dècades existia i existeix una pugna per l’hegemonia del nacionalisme entre ERC i Convergència. És evident que els tripartits per part d’ERC van ser un intent d’assolir aquesta hegemonia. Deixar CiU a l’oposició perquè sense el poder es marciria com una flor si la deixes de regar, i aleshores ERC posaria el cistell per recollir la militància i els quadres territorials. Això era tan important per ERC que va justificar fer president José Montilla. Però la irrupció del procés va trastocar una mica la rivalitat, però no la va esborrar. La pugna pels lideratges hi és ara també, però no em sembla que sigui el factor més determinant.

 

Les enquestes apunten que ERC estaria en condicions, ara sí, de fer el sorpasso. Ho van dir el 21D però es van equivocar. Ara seria més clar?


ERC ha decidit competir amb el PDeCAT i JxCAT, els post-convergents no en radicalitat, sinó en moderació. Històricament, quan en Carod-Rovira pugnava amb Jordi Pujol, l’acusació d’ERC era que Pujol no s’atrevia a res i que estava lligat de mans i peus per Madrid i el PP, i que en canvi, ERC sí que era nacionalista de veritat i s’ho creia. ERC intentava desbancar CiU fent bandera de la radicalitat. Però quan l’any 2012 hi ha un pacte de Govern Mas-Junqueras, encara es podia pensar que ERC era l’independentisme autèntic i sòlid, mentre que els convergents no eren de fiar per la seva moderació. Després va venir JxSí i tot es va difuminar, i després de l’1-O i de la repressió, és possible que ERC hagi arribat a la conclusió que els post-convergents no tenen res a veure amb Pujol i poc amb Mas, i com que semblen estar en mans de gent radical, potser el que ha de fer ERC, crec que pensen, és exhibir el contrari, moderació i seny, i que siguin ells els que portin la llufa d’eixelebrats i irresponsables. Aquesta és la meva impressió, que ERC ha passat d’oferir radicalitat a moderació per conquerir l’hegemonia nacionalista. Certament, és un canvi estratègic molt substancial.


 

Culla creu q
 
 

Amb el líder a la presó és més difícil, aquesta pugna?

Segurament, però en tot cas, la direcció d’ERC m’imagino que considera que ni el PDeCAT ni JxCAT no els poden donar lliçons d’heroisme, perquè els seus màxims líders estan a l’exili o a la presó. ERC ha deixat la radicalitat per avançar Puigdemont per la via del seny i moderació. Perquè si els diuen covards o fluixos, qui és que està a la presó? Si es marca una diferència cada vegada més clara d’estratègies entre ERC i aquest món de Puigdemont, això reportaria beneficis a ERC, que guanyaria suports i simpaties de sectors empresarials atònits de veure que els post-convergents s’han radicalitzat. No és impossible si aquesta dicotomia entre la moderació d’ERC i l’exaltació del món de Puigdemont es reforça, no seria impossible que ERC sumés el suport de l’empresariat català, que veuria una aposta més estable.


 

Però també hi pot haver una part de l’electorat independentista que se senti decebut per aquesta moderació.

Sí, això és evident, però si a les properes eleccions el debat girés entorn a la coherència i el realisme independentista, potser guanyaria ERC. Els partits no deixen mai de pensar en clau electoral, i amb el procés encara més, perquè els tempos polítics han experimentat una acceleració brutal, amb legislatures de dos anys.




Comentaris
Ramon
Ah, caram, així doncs, quan ho diu ERC és "seny i moderació"? Doncs no fa pas gaire, segons la pròpia ERC, qui deia el que ara diuen ells eren "traïdors" i "rates". ERC no pot passar com si res d'exigir-nos a posar el coll a exigir-nos a posar el cul. La hipotètica claudicació si de cas l'hauran de demanar i administrar uns altres. ERC l'únic que pot demanar és perdó.
Junts x lo mío
Tip
El senyor Culla sempre tant entenimentat (i moderat)... Me'l creure quan em digui " sin circunloquios" que cal fer hores d'ara, segons la seva opinio i saviesa. N'estic tip de toreros de salo.
apa
Doncs.... parlem de l'elefant a l'habitació? Ja gent està cansada. Està cansada de veure que no hi havia res darrere de tots aquests anys. Està cansada, decebuda i m'atreveixo: avergonyida. És hora de passar pàgina. I per molt que li agradi a la gent fer la pataleta de cara a la galeria omplint-se la boca amb la República... Hem d'acceptar que ha estat tot un "maco" domni d'estiu, i ja està. Toca anar per feina, que no estem tant malement... Estic farta ja.
?
Jo soc de la cup i he votat juntsxcat.
Jo
A l'independemtisme, parlar de tacticismes de partit, amb la que esta caient, sona a ignorancia o a botiflerisme.
Irresponsable
Irresponsable és seguir com ara mateix.
Pedro
Si hombre y que mas? Ya no sabeis que decir, inventar, ....para intentar que la opcion de la dignidad, coherencia, valentia, resistencia que es la del President Puigdemont gane en las proximas elecciones por goleada. Las encuestas que no estan cocinadas por el unionismo asi lo indican. Y erc pierde soporte hasta nivelarse con la cup que multiplica por 3 sus escaños! Basta de mentidas sr. Culla!
Thatsit
Conclusió? La estratègia d'erc no és encertada.
Josep
Llegint j.b. Culla dona la impressió que els encara estiguin aqui el 2050, potser, i nomes potser, veuran l independencia. Ultimament erra molt aquest home, esperem que ara tambe.
Pica soques
Està clar que a ERC li han tremolat les cames. Mentres Junqueres perd pistonada (en part per la injusta situació), Puigdemont és un valor a l'alça.
Pep
BUFF. No ho compro. ERC es torna a equivocar. I aquest senyor entrevistat oblida un element cabdal: Els partits espanyolistes estan radicalitzats. Podrà ERC mantenir aquesta moderació?. Nomes hi ha un espai: fer de crossa al PSOE, com va fer al seu moment amb Montilla...tornarem a viure una debacle d'ERC?.... Doncs segurament
Aquest és el que ha omplert la panxa fent classes a les germanes del " preparao ", no sé si al mateix Felipe. Un dels homes que ha construït el relat de la transició, en aquest cas des de la banda filo-nacionalista, que no independentista, catalana. Algú que quan parla tan sols categoritza i sentencia, i com demostra aquesta entrevista només tracta amb manca de respecte als altres, això sí, amb polidesa i bones paraules.
Joan
Ui que està anticuat aquest Culla. Els partits van de cap a caiguda. La immensa majoria de la gent està cansada de partidismes. A més, si que és veritat que el Junqueras és a la presó, però potser gràcies a la intel.ligència de Puigdemont d'haver marxat i d'haver assumit molts riscos, potser el Junqueras en sortirà més aviat de la presó. Imagineu que tots estiguessin a la presó, Europa encara estaria dient que és un àfer intern. O sigui que Visca Puigdemont i la Crida Nacional per la República.
Eduard
Tants anys escrivint al Pais deixen seqüeles inesborrables
Joanb
De l'autonomisme que deixa anar aquest bon home n'estem fins als dallonses. Prou romanços. Ja som grandets i sabem què volem. Els politiquets que fan politiqueta s'ho trobaran més d'hora que tard.
terrassenc
Processistes, tant Puigdemont com Junqueras. Cap d'ells està disposat a tirar endavant amb les lleis de desconnexió que ells mateixos van votar. Votem a gent que sí ho faci (CUP o Demòcrates). El proper 1-O la República Catalana farà un any i la propera Diada serà la primera de la República del segle XXI. Obliguem als polítics a complir, tenim els vots,
L'Avellà
Macià deu estar regirant-se dins la tomba. Tants anys de tradició independentista i republicana per acabar sent vassalls agraïts del règim espanyol.
Ceba
Culla sento dirte que amb seny i moderacio s'aconseguira una merda.
Berta
Aquest Payo. escriu en la vanguardia .tot dit. No?
Oriol
A veure, aquest canvi d'actitud d'ERC te un nom, POR...net i clar. El MHP Puigdemont en canvi es coherent. Punt.
Joan Carles
Un altre arreglant el paperot de botiflerots que fan els d'erc en aquests darrers temps. Semble ser que ells mateixos desconeixen allò que tan repetien de; la prudència no ens faci traïdors! No ho vulgueu arreglar perque la gent ho tenim molt clar. Mai oblidarem el 1 O! Entesos col·laboracionistes per la rendició?
Joan de Sant Andreu
Aquest senyir s ha quedat a l història. Que aporta? Fidelitat potser? Parlant d història, en quant de temps es van fraguar les revolucions com la rusa, la independència dels Estats Units, Sudamèrica, Cuba,,Noruega?
tripartit torna, que españa t'estima
independentista per la croqueta, aquest capellanet de la secta religiosa de l'arquebisbe Junqueras , patro de la comunitat autonoma del Noreste. TUFF DE FRANQUISME, TUFF DE CAGATS, TUFF DE TRIPARTIT PER ESPAÑA UNA MERDA
ERCulla, a on sou, cagadets?
cagadets d'esquerra, a on sou?
L'Oracle de Delfos
De "seny i moderació" res de res, senzillament s'han cagat. Massa interessos i moltes nòmines i privilegis a mantenir. Respectable si no pretenen enganyar a la gent, però no sembla el cas.
Fluvià
Veig molt convergent criticant al tripartit, suposo que ja hem oblidat quan es pactava amb la Sánchez-Camacho i retallavem l'Estatut amb visites express a la Moncloa.
Falta memòria
Ja no recordem que fa 1 any el messies salvador va haver de remoledar el govern i canviant consellers del PDCAT perquè no s'atrevien a tirar endavant el referendum ? Quants Santis Viles s'han colat també a la Crida ?
Fins que el cos aguanti
No ho han entès. Som la gent d'ordre i de pau qui ens hem radicalitzat. Amb 60 anys ara mateix estem més aprop de la CUP que d'ERC, i votem en Puigdemont, I HO CONTINUAREM FENT. S'ha assolir la república ja! Som d'ordre i tenim pressa.
Norma
Em sap greu La Depressió que ha invadit la cúpula d.ERC.
Groc
Ser fanàtic ,no et dona mes legitimitat. ERC serà lo que vulgueu ,pero no ven populisme
montillescos d'erc Arriba epaña!!
recordo al xarod betejant el xul drl Montilla un FP colocat pet banda,franquista d'erc pura caspa ecspanyola sempre contra els catalans
Anna B.
He votat ERC i em faré de la Crida Nacional. Prou de mediocres que solament volen manar.
Estralls
Doncs sí, el pas per El País i La Vanguardia Española et marquen de per vida.
Joan de canyamars
Sr.Culla, es ben senzill, el gruix de votants de la antiga convergencia som claes mitjes univerditaries que hem viscut aixo que en diuen transicio i qie s'ha demostrat que es una camama. Simplement volem dignitat,per que ens han de manar des de Madrid que son una colla de xupons si ens podem manar nosaltres mateixos? Aixi de facil i per tant a per totes com el Barça fçde Guardiola, res a perdre, tot a guanyar
Gebre
ERC=UNIÓ 2
flama
Mosen Junqueres no te carisma de lider, ni ningun dels actuals donen la talla. , per no parlar de la Marta Rovira, Totes les independencies han tingut un lider i a ERC no ni ha cap. El tema es que com que no tenen lideratge es deixen regalar les orelles pel PSC i Comuns , aixo es veu continuament.
STOP AL GENOCIDI DELS CATALANS. PSOE, BANDA CRIMINAL
el seny per aquest espanyolista, es rendir.se als criminals de la porra i el 155. Ves a resar amb el Junqueras el traidor
Josep BR
La històrica i respectable ERC dels MH Macià i Companys ja fa anys ens en fot una de freda i una de calenta. Va ser la peça clau dels dos funestos tripartits i darrerament al no voler-se integrar a Junts per Catalalunya, q va provocar que ciutadants fós la llista més votada el 21-D. Ara vol anar de "moderada" per tal d'assolir el lideratge del procés cap a la independència. En aquests moments decisius cal abandonar la politiquería de curta volada i anar tots units.
Ject
Suposo que tots fan el que poden. I es d'agrair. Ara bé , en aquest laberint no veig per enlloc la sortida cap a la república.
Jaume
Que ningú s'esveri, i caigui en les agressions verbals entre els partits independentistes. ERC sempre ha cregut que són els únics republicants, i invoquen la Història dels anys trenta per simple error de no comptar els 80 anys que han passat des de 1936-38. Les noves generacions de nascuts a Catalunya i també nouvinguts, estan instal.lats en un país itjanament benestant i modern que no és Espanya i això els permet desitjar una República Catalana vist el PIB de Catalunya i el desagraïment d'Ñ.

envia el comentari