La manifestació contra el judici als presos polítics independentistes i contra la causa general contra l’independentisme que ha tingut lloc aquest dissabte a la tarda a Barcelona ha comptat amb la intervenció dels principals líders cívics i polítics del país que no són a la presó ni a l’exili. Les intervencions dels representants diverses entitats, associacions i partits convocants, intercalades amb actuacions musicals del cantautor Cesk Freixas, han reivindicat el dret a l’autodeterminació i la injustícia del procés penal contra els presos polítics, alhora que han cridat a la lluita contra la repressió i a la vaga general convocada pel proper 21 de febrer.
El primer a prendre la paraula ha estat el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que lidera l’entitat d’ençà que el seu president, Jordi Cuixart, va ser empresonat acusat del delicte de sedició pels fets del 20-S a la seu del Departament d’Economia. Mauri ha dit que els presents eren “un mur humà, un mur de dissidents” amb la mateixa dignitat que tenen “els nostres presos davant del Tribunal Suprem” i que “aquest país, que és divers i que és plural, sempre respon com un són poble” davant “d’un judici a la democràcia” que suposa “una derrota col·lectiva de la societat espanyola”. En aquest sentit, Mauri s’ha dirigit en espanyol als “demòcrates” que no haurien de permetre “que els intolerants s’apoderin de la política”. “En aquest judici ens jutgen a tots”, ha dit Mauri, tant als qui van participar a l’1-O com els qui volen exercir el dret a l’autodeterminació. “Senyor Pedro Sánchez, sigui valent d’una vegada”, ha reblat, reclamant al president espanyol que demani a l’advocacia de l’Estat que retiri les acusacions contra els presos polítics.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, que va ser escollida per posar-se al capdavant de l’organització després Jordi Sànchez, dimitís de la presó estant per presentar-se a les eleccions del 21-D dins la llista de Junts per Catalunya, ha destacat que “si s’hagués fet la independència” o “si l’estat espanyol fos una democràcia”, aquest judici no hauria tingut lloc mai. La presidenta de l’ANC ha considerat que la repressió s’està tornant contra l’estat espanyol, posant exemples de la repercussió que està tenint el procés als presos polítics independentistes a diversos llocs del món. La batalla contra la internacionalització, ha valorat, “s’està guanyant”, especialment gràcies als actes dels mateixos representants de l’Estat.
Després de la projecció del vídeo “Jo Acuso”, d’Òmnium Cultural, ha estat el torn de Josep Maria Cervera, alcalde de Port de la Selva i president de l’Associació de Municipis per la Independència. Cervera ha donat les gràcies als presos polítics, que “han tornat a demostrar” que el seu compromís amb Catalunya és “insubornable” malgrat el seu empresonament i que estan patint un judici que “és un judici a la democràcia i la llibertat”. “Davant les mentides, l’arrogància, la prepotència de l’Espanya gris, nosaltres contestem amb més democràcia, amb més generositat i amb més dignitat”. El president de l’AMI ha estat molt dur amb l'”Espanya gris” que ha contraposat amb la Catalunya oberta i plural que, creu, ha de “defensar al carrer” allò que els presos defensen des del banc dels acusats, demanant a tots els alcaldes perquè se sumin a la vaga general i “aturar el país”.
En nom dels CDR ha pres la paraula una portaveu identificada només amb el nom d’Ivette i que ha fet un discurs molt més dur i amb un vocabulari similar al de l’Esquerra Independentista, denunciant “l’oligarquia corrupta de l’estat espanyol”, que ha ordit un “judici farsa” contra el qual, ha dit, cal “sortir al carrer” per defensar els drets socials, cívics i polítcs de tots els catalans per convertir en realitat la República Catalana, a través de la lluita, tant amb la vaga general com en totes les mobilitzacions que organitzaran els CDR durant tota la durada del judici. Just després, representant l’Associació Catalana dels Drets Civils, que agrupa les famílies dels presos polítics catalans, qui ha pres la paraula Montserrat Bassa, germana de la consellera i presa política Dolors Bassa, que ha reivindicat el caràcter pacífic d’una manifestació “a favor dels nostres drets” i de les urnes, “la màxima expressió de la democràcia”. “Ens estan jutjant a tots i a la democràcia mateixa”, ha dit Montserrat Bassa, cosa que ha considerat que els primers dies de judici han deixat molt clar. “Les mobilitzacions i la gent fan que les coses canviïn”, ha reblat, abans de fer, altre cop, una crida a la vaga general perquè, ha dit, “és a les nostres mans”.
El rebuig al judici als líders cívics i polítics de l’independentisme ha rebut un suport molt transversal a la societat catalana, com s’ha pogut veure en la gran varietat d’entitats i partits que han participat als parlaments. Joan Caball, Coordinador Nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos, ha afirmat que el judici contra els independentistes, pel que suposa d'”amenaça al dret de manifestació”, preocupa especialment a les entitats de la societat civil. “Sabem que no hi va haver cap aixecament violent”, ha dit Caball, que ha considerat que l’Estat va “mentir per perpetrar una persecució política” i “ha trepitjat els nostres drets”. El líder d’UP ha reivindicat la pagesia com a defensora de la democràcia i els drets i llibertats, afirmant que “tornaran al carrer” per lluitar per a elles. Marta Bolinches, de l’associació de juristes Irídia, ha coindicit amb ell, afirmant que “els drets només es defensen exercint-los” i cridant a la dissidència política com un valor fonamental d’una societat sana.
Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic i advocat acreditat del Tribunal Penal Internacional, ha intervingut en nom de l’Institut Internacional per a l’Acció No-Violenta (Novact) amb un discurs molt més tècnic, amb què ha volgut demostrar les irregularitats del judici penal a l’independentisme, la violència indiscriminada de la policia espanyola durant el referèndum de l’1-O i les violacions dels drets humans per part de l’Estat. A aquesta acció repressora, ha dit, s’ha respost “amb acció no-violenta” i ha considerat que cal continuar fent-ho, per a tots els qui van votar l’1-O, fos en el sentit que fos, i també en nom dels qui van tenir por d’anar als col·legis a causa del setge a què els sometien les forces de seguretat espanyoles. En nom de diverses entitats de Madrid que donen suport a la causa catalana, ha intervingut Isaac Pucela, que ha coincidit amb la resta dels qui han intervingut i ha traslladat la solidaritat d’una part de la societat espanyola, que veu què està passant a Catalunya i ho sent com un problema propi perquè l’amenaça als drets i llibertats fonamentals no afecta només als catalans sinó tots els pobles de l’estat espanyol.
El darrer bloc de parlaments ha anat a càrrec de representants polítics i sindicals. El primer a intervenir ha estat Joan Josep Nuet, coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa i encausat com a membre de la Mesa del Parlament durant l’anterior legislatura, acusat d’un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de la Llei del Referèndum. “La mesura d’un poble es veu en dies com aquest”, ha dit, on tothom surt al carrer a defensar la llibertat i una democràcia, ha dit, que vol deixar als seus fills millor del que la va trobar. “Aquesta lluita és llarga”, ha afirmat Nuet, i per continuar-la cal unitat, “unitat republicana, perquè només la unitat republicana ens farà vèncer. En nom de la CUP, la diputada Natàlia Sànchez ha reivindicat la memòria de l’1-O i “el dret a sembrar un futur que poguem decidir entre tots”. Contra aquest dret, ha afirmat, s’ha erigit una causa general que ha dut als presos davant el Suprem i als exiliats molt lluny de casa seva en nom de tots. És per això, ha considerat, que cal continuar amb les mobilitzacions i amb la vaga, perquè “ens retallen els drets civils i polítics” i tothom “ha de donar una mica perquè alguns no ho hagin de donar tot”. “Els drets es defensen al carrer”, ha reblat.
Els partits del Govern de la Generalitat han estat els darrers grups polítics a prendre la paraula. Per Esquerra Republicana de Catalunya, el diputat al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufian, ha començat la seva intervenció, en castellà, afirmant que avui “som un mur contra el feixisme que campa lliurement”. “Estan passant coses terriblement anòmales”, ha dit el diputat, i qualsevol, sigui d’on sigui, vingui d’on vingui i parli el que parli, ho pot veure. Rufian ha posat l’exemple dels cinc agressors sexuals condemnats de ‘La Manada’, que són a la presó mentre els presos polítics es troben entre reixes. “L’única pregunta és qui serà el següent”, ha afirmat. En aquest sentit, el diputat d’ERC ha reivindicat la lluita antifeixista de la Segona República Espanyola dels anys trenta, tancant la seva intervenció citant Buenaventura Durruti -“al feixisme no se’l discuteix, se’l destrueix”- i el “no passaran” dels defensors de Madrid davant les tropes franquistes.
La darrera líder política a participar als parlaments, abans de donar pas als sindicats, ha estat la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi (JxCat), que ha recollit el “no passaran” de Rufian i ha afirmat que “el Govern legítim de Catalunya ja començat a acusar l’Estat”, que ha titllat de “franquista” i “autoritari”, que creu que perquè hi ha “ostatges” la gent callarà, es quedarà a casa i es rendirà, cosa que, ha dit, la manifestació d’avui demostra que no és cert. “Estem més ferms i més decidits que mai”, ha dit la consellera, “l’única cosa que ens ha de fer por és quedar-nos a un estat que és violent i que persegueix les idees polítiques”. Artadi també ha tingut paraules contra els polítics europeus que, com el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, coarten la llibertat d’expressió, actitud que ha afirmat que és “una vergonya” i davant del qual l’independentisme, ha finalitzat, no farà “ni un pas enrere”.
Separats dels representants polítics pel vídeo “Make a Move” de l’ANC, els líders sindicals que donen suport a la vaga general del proper 21-F han pujat a l’escenari i han aprofitat per reivindicar la vaga de La Canadenca, que ara fa cent anys va aconseguir la jornada laboral de vuit hores i que és recordada com una de les victòries més grans del moviment sindicalista i obrer al nostre país. Ramon Font, del sindicat de treballadors de l’ensenyament USTEC, ha afirmat que hi ha “raons de sobres” per “deixar les aules buides i omplir els carrers” el proper 21 de febrer per defensar els drets de tots els catalans, que es veuen amenaçats davant l’avanç de la repressió de l’Estat. En nom de la Intersindical-CSC, l’entitat que va convocar la vaga general, Àngels Masip ha cridat tothom a participar a les mobilitzacions que, oficialment, es fan en defensa dels drets socials i laborals, que han estat retallats tant pels governs espanyols com pel Tribunal Constitucional, a favor dels serveis públics i contra la precarietat. “Tots i totes som convocats a la vaga general i a la vaga de consum”, ha reblat.
